Teoria escènica a cura de Carles Batlle i Enric Gallén
Volum coeditat per l’Institut del Teatre conjuntament amb l’editorial Punctum.
Adrià Gual (1872-1943), autor dramàtic, director d’escena, pintor, escenògraf i pedagog, va ser una figura cabdal del modernisme. Convençut que una activitat teatral renovada podia contribuir a l’educació estètica i a la regeneració d’un país, va fundar el Teatre Íntim (1898), primera companyia teatral moderna a Catalunya. També va fundar, el 1913, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (actual Institut del Teatre de Barcelona), que va dirigir fins al 1934. Als anys vint, la seva trajectòria teatral, especialment com a director del Teatre Íntim, va incidir en la renovació teatral espanyola en creadors com ara Cipriano Rivas Cheriff. Va conèixer i va estudiar la producció, entre d’altres, de Craig, Diàguilev, Pirandello o Cˇapek, i es va relacionar personalment amb directors de la talla de Lugné-Poe, Copeau, Gémier, Jouvet, Pitoëff o Baty. La majoria dels seus textos dramàtics — entre els quals destaquen Nocturn: Andante morat, Silenci o Misteri de dolor— van ser editats en vida seva. En canvi, els assajos, els prefacis inèdits, les conferències, els articles i les notes disperses es van publicar parcialment a l’època i, malgrat el seu enorme interès, avui només es localitzen en el Fons Adrià Gual de l’Institut del Teatre o en hemeroteques. El present volum pretén omplir aquest buit: donar a conèixer una teoria escènica de primer ordre, precursora d’algunes de les teories més destacades de la renovació teatral catalana i espanyola del segle xx.