1.11.2016
Drama contemporani: renaixença o extinció? A cura de Carles Batlle, Enric Gallén i Mònica Güell.
Volum coeditat per l’Institut del Teatre conjuntament amb l’editorial Punctum, la Universitat Pompeu Fabra i la Université Paris-Sorbonne.
El teatre contemporani està en ebullició: avui, més de quinze anys després de la definició del postdramàtic, debatem sobre el «retorn de la ficció», el «nou realisme», el «teatre impossible», el «teatre desbordat», el «teatre postespectacular»... Ens cal avaluar de bell nou. Es manté l’embranzida de la literatura teatral contemporània o bé l’impuls del performatiu l’ha acabat arraconant? I si es manté, quins procediments empra? Quins temes explora? És una escriptura matricial?És una escriptura que renuncia a fixar directrius prèvies al treball des de l’escena? Com s’ho fan els nous autors per fer compatibles l’escriptura teatral i la dimensió performativa que busca l’escena del present? Són algunes de les preguntes sorgides arran del col·loqui organitzat pel CRIMIC (Université Paris-Sorbonne), l’Institut del Teatre de Barcelona i el TRILCAT (universitat Pompeu Fabra).
Le théâtre contemporain est en ébullition : aujourd'hui, plus de quinze après la définition du postdramatique, nous débattons sur le "retour de la fiction", le "nouveau réalisme", le "théâtre impossible", le "théâtre débordé", le "théâtre postspectaculaire"... Il faut réévaluer la situation. La littérature théâtrale contemporaine poursuit-elle son élan?
