Contingut
La denominació «Teatre de la Ciutat» fa referència a la idea i al projecte de construir un teatre nacional en la segona dècada del segle XX a la ciutat de Barcelona.
A principis del 1900 les opinions concordaven en la institucionalització municipal del Teatre Català, quant a administrar-lo i gestionar-lo i no només per meres qüestions econòmiques o legals. El projecte va prendre llavors la denominació de Teatre Municipal. No obstant això, quan finalment la Lliga va obtenir el poder i es va definir clarament una política territorial que volia desenvolupar la idea d'una Catalunya-Ciutat i potenciar el paper de Barcelona com a ciutat-capital d'aquest sistema, el projecte va prendre el nom de Teatre de la Ciutat.
El Teatre de la Ciutat s'insereix en aquell procés d'institucionalització artística i cultural que caracteritza el noucentisme com a moviment polític i social, del qual Josep Pijoan va ser actiu impulsor i defensor.
El projecte del Teatre de la Ciutat és un dels esdeveniments de la política urbanística noucentista que cercava la ciutat monumental que pogués competir amb les grans capitals europees i que fos el centre d'una nació moderna, una gran metròpoli que regís el projecte de tot Catalunya.
El solar on es va emplaçar el projecte del Teatre de la Ciutat va ser el resultat d'un llarg procés de revisió dels traçats de Reforma Interior, actualitzats i modificats pel que fa al Pla Baixeras, que havia estat presentat el 1879 i aprovat per l'Ajuntament el 1881. En concret, era el resultat del projecte de reforma desenvolupat per Puig i Cadafalch, que buscava per a la nova Via Laietana una pausa i un espai monumental respectuós amb el passat històric.
El concurs per al Teatre de la Ciutat es va desenvolupar entre 1920 i 1923 en dues fases clarament separades.
Redactor/a
Raffaella Perrone (2017)
