Montse Amenós

Montserrat Amenós i Garcia

Identificacio/ns

Escenògrafa i figurinista

Data de naixement

1954

Lloc de naixement

Barcelona

Biografia

Montse Amenós és una de les escenògrafes i figurinistes més destacades del teatre no només català, sinó també estatal, dels últims cinquanta anys. Es va llicenciar per l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat d’escenografia i de seguida es va posar a treballar com a escenògrafa i figurinista en l’ambient del teatre independent de la primera meitat dels anys setanta barcelonins, aquell on van germinar el Teatre Lliure i el Festival Grec i que tenia com a figura visible i far espiritual Fabià Puigserver, justament un escenògraf.

La seva activitat no només es limita al teatre, on Amenós té els crèdits com a figurinista, escenògrafa o habitualment tots dos alhora de més d’un centenar de projectes; també ha treballat en publicitat, museus, concerts, exposicions, clausures de Jocs Olímpics, cinema i televisió. Des del 1975 i durant vint anys, tots els seus projectes els va firmar conjuntament amb el també escenògraf i figurinista Isidre Prunés (vegeu entrada corresponent de l’EACAC). A banda de la seva incansable activitat com a professional, Amenós també ha estat docent de l’Institut del Teatre de Barcelona d’escenografia i ha col·laborat amb les universitats Menéndez y Pelayo i Complutense, les escoles EINA, ESDI o IDEP i en programes de Caixafòrum.

En teatre, Amenós ha treballat amb les companyies i directors més destacats de l’últim quart de segle del XX i el primer del XXI. Ha estat la col·laboradora habitual de Dagoll Dagom, Adolfo Marsillach, Carme Portacelli, Carles Alberola o Pere Planella i ha treballat de manera més o menys puntual amb Carles Santos, La Cubana, El Tricicle, Josep Maria Mestres o Jordi Prat i Coll, per citar només alguns exemples.

D’entre els molts premis que ha rebut per a la seva producció escènica podem destacar el Premi Nacional d’Escenografia (1986), el premi Max per a l’escenografia de Mar i Cel (2006), el Premi Especial de la Crítica Gonzalo Pérez d’Olaguer per la seva trajectòria (2015) o el premi Butaca per al disseny de vestuari en cinc ocasions. A més a més, va guanyar el premi Goya al millor disseny de vestuari l’any 1990 per la pel·lícula El niño de la luna d’Agustí Villaronga.

Significació

La figura de Montse Amenós, en tàndem durant vint anys amb Isidre Prunés, marca l’arrencada de «la generació d’escenògrafs catalans de la dècada dels anys vuitanta, i que han donat motiu a la floració de I’escenografia actual» (Salvat, 2001: 150). Deixebla confessa de Fabià Puigserver i molt propera a Iago Pericot, Amenós ha estat una creadora decisiva per a la modernització del teatre català ocorreguda especialment als anys setanta i vuitanta. La versatilitat d’Amenós és astoradora: provinent del teatre independent, ha dissenyat escenografies i vestuaris tant per a peces de cambra o performàtiques com per a obres del teatre comercial de més èxit del panorama català de les últimes dècades, o musicals de gran format o teatre de text. Cal fer una especial menció a la col·laboració ininterrompuda d’Amenós amb la companyia Dagoll Dagom, de la qual ha estat escenògrafa i figurinista de pràcticament totes les seves produccions, des del seu primer espectacle, Antaviana (1978), fins al comiat de la companyia amb el rellançament de Mar i cel (2024).

Estrenes

(Fins a gener de 2025)

1973. Les troianes, d’Eurípides. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Universitat Autònoma de Barcelona. Vestuari.

Desembre de 1975. La jungla sentimental, d’Emili Teixidor. Direcció de J. Anton Codina. Sala Villarroel, Barcelona. Vestuari.

Desembre de 1976. Mar i cel, d’Àngel Guimerà. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Lluïsos de Gràcia, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Gener de 1977. El dia més foll, de Beaumarchais. Direcció de  J. Anton Codina. Teatre de l’Orfeó de Sants, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Abril de 1977. La trempera matinera, de La Trinca. Teatre Romea, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Juliol de 1977. Primera història d'Esther, de Salvador Espriu. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari.

Octubre de 1977. Plany en la mort d’Enric Sirera, de Rodolf Sirera. Direcció de Joan Ollé. Teatre del Celobert, Sitges. Vestuari i escenografia.

1977. Las arrecogías del beaterio de santa María La Egipcíaca, de José Martín Recuerda. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro de la Comedia, Madrid. Vestuari i escenografia.

Març de 1978. La leyenda de Gilgamesh. Direcció de José Sanchis Sinisterra. Instituto de Estudios Norteamericanos, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Setembre de 1978. Cabaret garfi d’or, de Companyia Roba Estesa. Direcció de Núria Massot. Cúpula Venus, Barcelona. Escenografia i Vestuari.

Setembre de 1978. La fira boja, de Roba Estesa. Direcció de Núria Massot. Festes de la Mercè, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Octubre de 1978. Woyzeck, de Georg Büchner. Direcció de Joan Ollé. Teatre del Prado, Sitges. Vestuari i escenografia.

Setembre de 1978. Antaviana, de Dagoll Dagom. Sala Villarroel, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Juny de 1979. Hamlet, de William Shakespeare. Direcció de Pere Planella. Teatre Itinerant Català, Barcelona. Vestuari i escenografia.

1979. No vols tassa... tassa i mitja, de Companyia Roba estesa. Direcció de Núria Massot. Cúpula Venus, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Febrer de 1980. Las bragas, de Carl Sternheim. Direcció d’Ángel Facio. Teatro Bellas Artes, Madrid. Vestuari i escenografia.

Agost de 1980. El mentider, de Carlo Goldoni. Companyia Ignasi Iglésias. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Gener de 1981. Yo me bajo en la próxima ¿y usted?, d’Adolfo Marsillach. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro de la Comedia, Madrid. Vestuari i escenografia.

Març de 1981. La nit de sant Joan, de Dagoll Dagom. Teatre Romea, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Juliol de 1981. El criat de dos amos, de Carlo Goldoni. Companyia Ignasi Iglésias. Jardins de la Casa de la Caritat, Barcelona. Vestuari i escenografia.

1982. L’encreuament del Niàgara, de Rodolf Sirera. Direcció de Joan Ollé. Centre Dramàtic Sala Escalante, València. Vestuari i escenografia.

Març de 1982. Marat Sade, de Peter Weiss. Direcció de Pere Planella. Teatre Romea, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Juliol de 1983. Glups!, de Dagoll Dagom. Teatre Municipal de Girona. Escenografia i vestuari.

Setembre de 1983. Mata-hari, d’Adolfo Marsillach. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro Calderón, Madrid. Vestuari i escenografia.

Juliol de 1984. De perdidos al rio, de Rafa García i Juli Leal. Direcció de Juli Leal. Sala Escalante, València. Escenografia i vestuari.

Juliol de 1984. L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Direcció de Pere Planella. Teatre Grec, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Març de 1985. Anselmo B, de Francisco Melgares. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro María Guerrero, Madrid. Escenografia i vestuari.

Abril de 1985. Anna o la venjança, de M. Serrat Crespo. Direcció de Mar Targarona. Aliança Poble Nou, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Abril de 1985. Ella, de Herbert Achternbusch. Direcció de Carme Portaceli. Aliança Poble Nou, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Gener de 1986. Mel Salvatge, de Michael Frayn a partir d’Anton Txèhov. Direcció de Pere Planella. Teatre Romea, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Maig de 1986. El Mikado, de Dagoll Dagom. Teatre Auditòrium de Palma. Escenografia i vestuari.

Juliol de 1986. Antígona, de Salvador Espriu. Direcció de Joan Ollé. Amfiteatro Romano, Mèrida. Escenografia i vestuari.

Octubre de 1986. El tango de Don Joan, de Quim Monzó. Direcció de Jerôme Savary. Teatre Romea, Barcelona. Vestuari.

Gener de 1987. El 30 d’abril, de Joan Oliver. Direcció de Pere Planella. Teatre Lliure, Barcelona. Escenografia.

1987. El contrabaix, de Patrick Süskind. Direcció de Joan Ollé. Teatre Regina, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Octubre de1988. Mar i Cel, de Dagoll Dagom. Teatre Victòria, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Març de 1989. La reina andaluza, de Lope de Vega. Direcció de Carlos Gandolfo.

Centro Andaluz de Teatro, Càdis. Escenografia i vestuari.

1990. Estan tocant la nostra cançó, de Neil Simon i C.B. Sager. Direcció de Ricard Reguant. Teatre Goya, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Març de 1990. La missió, de Heiner Müller. Direcció de Carme Portaceli. Mercat de les Flors, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Juliol de 1990. Nit de reis, de William Shakespeare. Direcció de Konrad Zschiedrich. Mercat de les flors, Barcelona. Vestuari.

Novembre de 1990. Restauració, d’ Eduardo Mendoza. Direcció de Ariel García Valdés. Teatre Romea, Barcelona. Escenografia.

Març de 1991. Trucades a mitjanit, d’Eric Bogosian. Direcció de Pere Planella. Mercat de les Flors, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Febrer del 1991. Interview de Mrs. Muerta Smith por sus fantasmas, d’Agustín Gómez Arcos. Direcció de Carme Portaceli. Sala Olympia, Madrid. Vestuari i escenografia.

Abril de 1991. Terrífic, d’El Tricicle. Teatre Tívoli, Barcelona. Escenografia.

Gener de 1992. El parc, de Botho Strauss. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Lliure, Barcelona. Vestuari i escenografia.

1992. ¡Tierra!, de Juan Peña “El Lebrijano”. Direcció de Pere Planella. Teatro Español, Madrid. Escenografia.

Abril de 1992. Flor de Nit, de Manuel Vázquez Montalbán. Direcció de Joan Lluís Bozzo.

Teatre Victoria, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Juliol de 1992. El dol escau a Electra, d’Eugene O’Neill. Direcció de Josep Montanyès. Teatre Lliure, Barcelona. Escenografia.

Novembre de 1992. Los gatos, d’Agustín Gómez Arcos. Direcció de Carme Portaceli. Teatro María Guerrero, Madrid. Vestuari i escenografia.

Setembre de 1993. Casem-nos una mica, de Stephen Sondheim. Direcció de Pere Planella. Sala Villarroel, Barcelona. Escenografia.

Gust de mel, de Shelagh Delaney. Direcció de Lurdes Barba. Sant Andreu Teatre, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Novembre de 1993. Nit i dia, de Carles Alberola a partir del text de Ferran Torrent. Direcció de Carles Alberola. Teatre Rialto, València. Vestuari i escenografia.

Juliol de 1994. Shirley Valentine, de Willy Russell. Direcció de Rosa María Sardà. Sala Villarroel, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Juliol de 1994. Les alegres comares de Windsor, de William Shakespeare. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Desembre de 1994. Queridos míos es preciso contaros ciertas cosas, d’Agustín Gómez Arcos. Direcció de Carme Portaceli. Teatro María Guerrero, Madrid. Vestuari i escenografia.

Gener de 1995. T’odio, amor meu, de Dorothy Parker i Dagoll Dagom. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Victoria, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Març de 1995. Picadillo i canelons, de Francesc Luchetti. Direcció de Lurdes Barba. Sant Andreu Teatre, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Març de 1995. Arsènic i puntes de coixí, de Joseph Kesselring. Direcció d’Anna Lizaran. Teatre Lliure, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Octubre de 1996. El misántropo, de Molière. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro de la Comedia, Madrid. Vestuari i escenografia.

Gener de 1996. Maror, de Rodolf Sirera. Direcció de Joan Lluís Bozzo.Teatre Romea, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Agost de 1996. El retaule del flautista, de Jordi Teixidor. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Auditori del Camp de Mart, Tarragona. Vestuari i escenografia.

Gener de 1997. Dakota, de Jordi Galceran. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Principal, Olot. Vestuari i escenografia.

Abril de 1997. La serventa amorosa, de Carlo Goldoni. Direcció d’Ariel García Valdés. Teatre Lliure, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Novembre de 1997. Fum, fum, fum, de Jordi Sánchez. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Romea, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Juny de 1998. La Celestina, de Carmelo Bernaola i Adolfo Marsillach. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro Real, Madrid. Vestuari i escenografia.

Octubre de 1998. Fuita, de Jordi Galceran. Direcció d’Eduard Cortés. Teatre Principal, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Abril de 2000. 23 centímetres, de Carles Alberola i Roberto Garcia. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Poliorama, Barcelona.  Vestuari i escenografia.

Octubre de 2000. Solness, el constructor, d’Henrik Ibsen. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Març de 2001. Tot Lloll, de Lloll Bertran, Guillem-Jordi Graells i Josep Maria Mestres. Direcció de Josep Maria Mestres i Lluís Vidal. Teatre Poliorama, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Novembre de 2001. La raya del pelo de William Holden, de José Sanchis Sinisterra. Direcció de Daniel Böhr. Teatro Rialto, Madrid. Vestuari i escenografia.

Gener de 2001. La bella Helena, de Jacques Offenbach. Direcció. Josep Maria Mestres. Teatre Victoria, Barcelona. Escenografia.

Juny de 2001. La historia de un caballo, de Mark Rozovsky i Yuri Riashentsev. Direcció de Salvador Collado. Palacio de Festivales de Cantabria, Santander. Vestuari.

Juny de 2002. Geloses, d’Esther Vilar. Direcció de Teresa Devant. Sala Villarroel, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Novembre de 2002. ¡Mamaaá!, de Pep Antón Gomez i Jordi Sánchez. Direcció de Ángel Alonso. Teatre Condal. Vestuari i escenografia.

Octubre de 2003. Acosta’t, de Patrick Marber. Direcció de Tamzin Townsed. Sala Villarroel, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Juliol de 2003. La perritxola, de Jaques Offenbach. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Setembre de 2003. Patas arriba, de Florence Cestac. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Principal, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Maig de 2004. Los verdes campos del edén, d’Antonio Gala. Direcció d’Antonio Mercero, Teatro María Guerrer, Madrid. Escenografia.

Maig de 2004. Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Direcció d’Ángel Alonso. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.

Desembre de 2004. Los caballos cojos no trotan, de Luís del Val. Direcció d’Antonio Mercero. Teatre Principal d’Alacant. Escenografia.

Novembre de 2005. Mentiders, d’Anthony Neilson. Direcció d’Abel Folk. Teatre Borràs, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Juny de 2005. Yerma, de Federico García Lorca. Direcció de Rafel Duran. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari.

Juliol de 2005. Oscar o la felicidad de existir, d’Eric-Emmanuel Schmitt. Direcció de Juan Carlos Pérez de la Fuente. Teatro Liceo de Salamanca. Escenografia.

Novembre de 2005. El presoner de la segona avinguda, de Neil Simon. Direcció de Manuel Dueso. Sala Villarroel, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Novembre de 2005. Jugant amb Molière, de Juan Antonio Castro. Direcció d’Esteve Polls. Teatre Metropol, Tarragona. Escenografia i vestuari.

Novembre de 2006. Pels pèls, de Paul Portner. Direcció d’Abel Folk. Teatre Borràs, Barcelona. Vestuari i Escenografia.

Maig de 2007. Òscar, una maleta dues maletes tres maletes, de Claude Magnier. Direcció d’Abel Folk. Teatre Condal, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Juny de 2007. Tres dramolette, de Thomas Bernhard. Direcció de Carme Cané i Rosa Maria Sardà. Teatre Fortuny, Reus. Escenografia i vestuari.

Setembre de 2007. El Llibertí, d’Eric Emmanuel-Schmitt. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Poliorama, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Setembre de 2007. Cosa de dos, de Glòria Montero. Direcció de Rafel Duran. Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Novembre de 2007. Estriptis, de Mario Gas, Sol Picó, Carles Padrissa, Andrés Lima,

Rafael Amargo i Jaime Chávarri. Teatre de Salt. Vestuari.

Octubre de 2007. A la toscana, de Sergi Belbel. Direcció de Sergi Belbel. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.

Febrer de 2008. Ex, de Muriel Robin i Pierre Palmade. Direcció d’Abel Folk. Teatre Borràs, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Abril de 2008. Mortadelo y Filemón, de Carlos Martín i Juanvi Pozuelo. Direcció de Ricard Reguant. Teatro Campoamor, Oviedo. Escenografia.

Maig de 2008. L’home, la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello. Direcció de Pep Pla. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Escenografia.

Novembre de 2008. El joc dels idiotes, de Francis Veber. Direcció d’Antonio Calvo. Teatre Condal, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Novembre de 2008. Aloma, de Lluís Arcazo a partir de l’obra de Mercè Rodoreda. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Abril de 2009. Anem a fer una musa, de Q-Ars Teatre. Direcció de Rafel Duran. Brossa Espai Escènic, Barcelona. Vestuari.

Maig de 2009. Suplicants, adaptació d’Èsquil d’Helena Tornero. Direcció de Rafel Duran. Sala Muntaner, Barcelona. Vestuari.

Juny de 2009. Mans quietes, de Piti Español. Direcció de Carles Alberola. Teatre Talía, València. Escenografia i vestuari.

Juliol de 2009. La Ilíada, adaptació d’Alessandro Baricco de l’obra d’Homer. Direcció de Tom Bentley. Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Gener de 2010. Les cadires, d’Eugene Ionesco. Direcció de Joaquín Candeias. Teatre El Musical, València. Escenografia i vestuari.

Febrer de 2010. El condenado por desconfiado, de Tirso de Molina. Direcció de Carlos Aladro. Teatro Pavón, Madrid. Vestuari.

Març de 2010. Electra, adaptació de Jeroni Rubió del text de Sòfocles. Direcció d’Oriol Broggi. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.

Abril de 2010. Dictadura-Transició-Democràcia, de Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé, Roger Bernat, Jordi Casanovas, Nao Albet i Marcel Borràs. Teatre Lliure, Barcelona. Escenografia.

Maig de 2010. Marburg, de Guillem Clua. Direcció de Rafel Duran. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Octubre de 2010. Rive Gauche, de Marc Rosich. Direcció de Rafel Duran. Sala Muntaner, Barcelona. Vestuari.

2011. Kafka y la muñeca viajera, de Jordi Sierra i Fabra. Direcció de Carles Alberola i Fernando Bernués. Teatre El Musical, València. Vestuari i escenografia.

Gener de 2011. Art, de Yasmina Reza. Direcció de Joaquín Candeias. Teatre El Musical, València. Vestuari i escenografia.

Octubre de 2011. Shubertnacles humits, de Carles Santos. Direcció de Carles Santos. Teatre de Salt. Vestuari i escenografia.

Octubre de 2011. Un fantasma a casa, de Noël Coward. Direcció d’Antonio Calvo. Teatre Borràs, Barcelona. Escenografia.

Octubre de 2011. Fedra (Pleasure & Pain), de Marilia Samper. Direcció de Pep Pla. Sala Beckett, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Novembre de 2011. Els 39 esglaons, de John Buchan. Direcció d’Abel Folk. Teatre Capitol, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Juny de 2012. My Fair Lady, d’Alan Jay Lerner. Direcció de Jaime Azpilicueta. Auditorio de Tenerife. Escenografia.

Novembre de 2013. Als seus llavis madura la paraula, de Joana Raspall. Direcció de Teresa Vilardell. Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat. Vestuari i escenografia.

Novembre de 2013. Ficció, de Carles Alberola. Direcció de Carles Alberola. Teatre Flumen, València. Vestuari i escenografia.

Març de 2014. M’esperaràs?, de Carles Alberola. Direcció de Carles Alberola i Carles Sanjaime. Teatre Talía, València. Escenografia.

Juliol de 2014. L’eclipsi, d’Alberto García Demestres i Paco Zarzoso. Direcció de Xavier Albertí. Teatre Nacional de Catalunya. Vestuari.

Febrer de 2015. Copi i Ocaña al purgatori, de Marc Rosich. Direcció de Marc Rosich. Teatre Almeria, Barcelona. Escenografia.

Octubre de 2015. L’aneguet lleig, de Carles Alberola. Direcció de Carles Alberola. Escalante Centre Teatral, València. Vestuari i escenografia.

Novembre de 2015. Patetisme Il·lustrat, de Carles Santos. Direcció de Carles Santos.  Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia. 

Febrer del 2015. Alè de vida, de David Hare. Direcció de Magda Puyo. Sala Muntaner, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Setembre de 2016. Scaramouche, de Dagoll Dagom. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Victoria, Barcelona. Vestuari.

Setembre del 2016. Gente Bien, de La Cubana. Direcció de Jordi Millán. Teatre Coliseum, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Octubre de 2016. La note d’à coté, d’Alfonso Vilallonga. Direcció d’Ernesto Collado. Teatre Lliure, Barcelona. Vestuari.

Desembre de 2017. Tic-Tac, de Carles Alberola, Rodolf Sirera i Pasqual Alapont. Direcció de Carles Alberola. Teatre Principal, València. Escenografia.

Octubre de 2018. Els jocs florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol. Direcció de Jordi Prat i Coll. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.

Novembre de 2018. Carola, de Maria Aurèlia Capmany. Direcció de Francesca Piñón. La Gleva, Barcelona. Escenografia i vestuari.

Octubre de 2020. La rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra. Direcció de Jordi Prat i Coll. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.

Octubre de 2022. Golfus de Roma, de Stephen Sondheim. Direcció de Daniel Anglès. Teatre Condal, Barcelona. Vestuari i escenografia.

Novembre de 2022. Policias y ladrones, d’Álvaro del Amo. Direcció de Carme Portaceli.  Teatro de la Zarzuela, Madrid. Escenografia.

Octubre de 2022. La gata perduda, de Victoria Szpunberg. Direcció de Ricard Soler. Gran Teatre del Liceu, Barcelona. Vestuari.

Gener de 2025. L’aranya, d’Àngel Guimerà. Direcció de Jordi Prat i Coll. Teatre Nacional de Catalunya, Vestuari.

Bibliografia

Garcia i Ferrer, J. M; Rom, Martí. Amenós-Prunés. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, 1992.

Salvat, Ricard. «La molt controvertida situació de l’escenografia a Catalunya (1a Part)». Assaig de Teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, núm. 28 (juliol-setembre 2001), p. 141-157.

«Teatrografia Isidre Prunés». Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 72 (2009), p. 41-48.

Enllaços

Lloc web de Montse Amenós

Redactor/a

Albert Pijuan Hereu