Mercat de les Flors. Centre de les Arts del Moviment

La idea de convertir en espai escènic municipal els Tallers Municipals que ocupaven una de les naus del Palau de l’Agricultura de l’Exposició Internacional de 1929 neix la nit de l'estrena de Tragédie de Carmen, posada en escena per Peter Brook, el  28 de febrer de 1983. Segons explica Joan Anton Benach (Benach, 1993), és aleshores quan l’alcalde Pasqual Maragall pensa que aquell lloc podria fer les funcions de Teatre Municipal i, després d’uns dubtes inicials, la primavera del 1984 Maria Aurèlia Capmany, regidora de cultura, posa en marxa el projecte i bateja l’espai amb el nom amb el qual és conegut, Mercat de les Flors, tot i que en realitat el Mercat de les Flors havia tingut la seu entre els anys 1964 i 1984 a l’edifici que avui allotja el Teatre Lliure.
Amb motiu del desè aniversari del Mercat, i explicant la “troballa” dels Tallers Municipals al Palau de l’Agricultura, Peter Brook recorda les paraules de Jean Guy Lecat, l’explorador del Centre International de Créations Théâtrales, quan cercava el lloc escènic on representar Tragédie de Carmen a Barcelona i Biel Moll li va fer saber l’existència d’aquell espai:
“És una troballa, perquè ho té tot, em va dir: té personalitat, és un lloc que forma part de la ciutat, té la seva pròpia bellesa, el seu propi encant i, a més és un espai que és viu i neutre al mateix temps. Si és neutre, sense ser viu, és com un estudi de gravació, i això no és el que volem. I si és viu i no és neutre és com una església barroca on la imaginació ja està saturada pel propi lloc. Quan el vaig veure, vaig considerar que era un dels millors espais que havíem trobat, amb un encant extraordinari que es corresponia perfectament amb Carmen. Vam tenir una molt molt bona experiència. Les representacions van ser bones, estaven en el seu marc adequat” (Posa, 1993, p. 43).
L’any 1985, refermada la decisió de convertir la nau dels Tallers en lloc teatral permanent, encarreguen a l’arquitecte Antoni Fontela i a l’enginyer Joan Ramon Mir de fer el projecte arquitectònic. Sense gaire experiències de construcció de les anomenades “sales polivalents”, ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol, la intervenció detecta prou bé les necessitats a resoldre i es concentra en unes poques actuacions: crear unes galeries laterals com a espais de serveis i accés; reforçar l’estructura amb la introducció de dos pilars, a banda i banda de cada encavallada original; aixecar una pinta al llarg de la nau per tal de facilitar el muntatge d’escenografies, i construir un cos per a camerinos i control tècnic.
El Mercat s’inaugura oficialment el 15 d’octubre del 1985 amb el Mahabarata de Peter Brook, el qual, tot sigui dit, no se sentí especialment satisfet per les obres dutes a terme: “Quan vaig tornar a Barcelona amb el Mahabarata —el 1985—, vaig trobar, amb gran disgust, que pas a pas les successives administracions havien aconseguit aburgesar aquell bell indret, i això em va doldre” (Posa, 1993, p. 46).
Recollint l’esperit noucentista del Palau de l’Agricultura, les reformes del Mercat han cridat artistes. De finals de maig fins a finals d’agost del 1986 Miquel Barceló va estar treballant en el projecte de la cúpula del vestíbul. I l’any 2001, aprofitant les obres de l’Institut del Teatre, Frederic Amat realitza el «mural de les olles» en el mur del Mercat veí a la nova escola.
Des de la seva inauguració, al Mercat s’han anat succeint un seguit de reformes arquitectòniques. L’any 1990 s’obre la Sala B, projectada per Toni Barnadas, Josep Crivillers i Jordi Ridameya (Dous, equip d’arquitectura), i enderrocada amb la construcció de l’Institut del Teatre.
Amb voluntat d’adaptar arquitectònicament el Mercat als requeriments de la dansa contemporània, l’any 2007 s’encarrega un pla funcional als consultors escènics Dino Ibáñez & Associats S. L. i Jean Guy Lecat, amb les bases del qual, l’any 2009 ells mateixos dissenyaren el projecte d’arquitectura juntament amb un equip d’especialistes i els arquitectes Guillem Aloy, Ekain Olaizola i Antoni Ramon, en la part escènica, i Meritxell Inaraja, en la part del vestíbul, oficines i centre de documentació. Construint-se per fases, les realitzacions més visibles han estat la nova pinta, del tipus tension grid, i la Sala Pina Bausch, inaugurada el mes de gener del 2011 coincidint amb la representació de Kontakthof, una peça de la coreògrafa alemanya interpretada per la companyia Tanztheater Wuppertal.

Barcelona. Ciutat del Teatre. carrer Lleida, 59

1983

Des del seu origen el Mercat de les Flors ha estat un important impulsor de les arts escèniques a Barcelona i a Catalunya. El Mercat ha sigut la plataforma des d’on s’ha donat a conèixer un gran nombre de companyies internacionals. Peter Brook el primer, però també Pina Bausch i el Tanztheater Wuppertal, Lindsay Kemp, el Berliner Ensemble, el Théâtre du Soleil, Vittorio Gassman, Tadeusz Kantor, Susanne, Linke, Antoine Vitez, Le Royal de Luxe, Anatoli Vassiliev, Patrice Chéreau, Robert Lepage, Jorge Laveli, Pierre Boulez, Peter Stein... i tants d’altres han sigut contemplats al Mercat. I també La Fura dels Baus, Comediants, Els Joglars, Teatro de la Abadía, Cesc Gelabert i Lidia Azzopardi, i gairebé la totalitat de companyies de dansa catalanes.
Però en el Mercat, “espai buit”, transformable, no solament hi han actuat noms reconeguts, sinó també molts altres grups nous, joves, que d’aquesta manera han rebut l’impuls de presentar les seves posades en escena en un lloc consagrat. Calaix de sastre, el Mercat ha acollit espectacles de teatre, música, circ, dansa i altres arts escèniques, i ha esdevingut un verdader espai de la llibertat artística.
Del 1985 al 2005 tres van ser els directors del Mercat: Joan Maria Gual (1985-1987; 1995-2002), Andreu Morte (1988-1991; 2002-2005) i Elena Posa (1991-1995).
L’any 2007, amb la creació del Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts del Moviment, s’oficialitza la línia artística que havia apropat l’espai al món de la dansa i de les arts del moviment. Des del 1985 el panorama escènic barceloní havia variat substancialment, i l’aparició de nous teatres públics, i molt concretament l’obertura de la nova seu del Teatre Lliure al veí Palau de l’Agricultura, demanava resituar el Mercat de les Flors.
Feia vint anys de la inauguració i tot just aleshores el Mercat de les Flors inicià una transició que l’ha dut a convertir-se en un Centre de les Arts de Moviment. Un centre dedicat especialment de la dansa, però també a altres dramatúrgies no textuals, i que pretén ser un espai per a la creació, investigació i exhibició de diverses disciplines artístiques vinculades al moviment, tot pensant que “el Mercat pot trobar en la poètica del moviment la plataforma que li permeti ocupar un lloc dins la ciutat de Barcelona, Catalunya i el context internacional. Parlant de moviment, parlem de sumar les capacitats de diverses arts i descobrim un espai on ens atrapa la poètica, l’habilitat, el risc, el ritme o la plasticitat del cos i les imatges” (Casadesús, 2006).
Sota la direcció de Francesc Casadesús, la nova orientació artística tracta de fer del Mercat una “casa de la dansa”, vinculada amb d’altres de la xarxa europea IDEE amb la voluntat d’intercanviar coneixements. Més enllà de la programació d’espectacles a la Sala MAC, es tracta de donar suport a les estructures de creació que des de fa uns anys han aparegut a Barcelona entorn d'associacions de companyies i de professionals, com La Caldera, La Porta i altres grups; d’endegar polítiques de creació de públics, i en definitiva, de fer del Mercat no tan sols un centre d’exhibició, sinó també un espai on desenvolupar noves formes d’intercanvi en l’art de la dansa i ajudar a les presentacions dels treballs artístics per tal d'esdevenir un espai de recerca i suport als joves artistes.
«Un "Centre d’Arts" promocionat per institucions públiques amb una programació que tingui en compte tant l’escena internacional com el suport a grups locals i, alhora, plural, on hi hagi espai per al risc i el suport a companyies consolidades» (Casadesús, 2006). Un espai que en l’àmbit barceloní jugui un paper central i transversal alhora. Central en quant a les polítiques de suport a la dansa, transversal per la manera d’abordar aquesta tasca.

Benach, Joan Anton. «Crònica minúscula d’una gran troballa», En: 10  anys de Mercat, Barcelona: Ajuntament de Barcelona. p. 55-65. 1993.

Casadesús, Francesc. «Informe de la necessitat de crear el Consorci Mercat de les Flors – Centre de les Arts de Movimen»", octubre de 2006.

Posa, Elena. «Entrevista a Peter Brook». En: 10 anys de Mercat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. p. 45 - 53. 1993.

Ramon, Antoni. De Palau de l’Agricultura a Centre de les Arts del Moviment. 1929-2009. 2008. 

1. Palau de l'Agricultura a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

2. El "descobriment" dels Tallers Municipals. Fotografia de Jean Guy Lecat. 1982.

3. Peter Brook al  Mercat de les Flors

4. Tragédie de Carmen. Peter Brook. Fotografia de Jean Guy Lecat. 1983

5. La Fura dels Baus

6. Centre de Dansa i les Arts del Moviment

7. Centre de Dansa i les Arts del Moviment http://guillemaloy.com/Mercat-de-les-Flors [consulta 26/06/2013]

http://mercatflors.cat/ [Consulta: 6 juny 2013]

Antoni Ramon i Graells (2017)