L'animal a l'esquena

2001

Celrà (Gironès), Catalunya

Centre de creació i recerca impulsat des del 2001 per María Muñoz i Pep Ramis, directors de la companyia Mal Pelo, situat al massís de Les Gavarres a Celrà, Gironès. El projecte de L'animal a l'esquena sorgeix per la voluntat d'aquests dos artistes de vincular creadors, pensadors i públic al voltant de la pràctica artística basada en el cos. S'hi planteja un treball d'intercanvi entre artistes de diferents disciplines, ja sigui a través de la formació, de presentacions o l'experimentació.

A partir d'aquests punts es vol crear una xarxa artística que arribi més enllà del territori, responent a les necessitats de la pràctica artística contemporània d'envoltar-se d'un marc crític de diverses procedències que aportin la seva pròpia visió regeneradora sobre el fet escènic. L'animal a l'esquena té com a companyia associada Mal Pelo, i acull a moltes altres companyies per a residències de creació.

La finca del Mas Espolla és una masia del segle XVI que acull la seu física del projecte i va començar a ser rehabilitat l'any 1997, però no va entrar en funcionament fins al 2001. Està format per un edifici principal amb diverses dependències, una nau/estudi de 22 x 14 m, un taller de construcció i un edifici annex on hi ha les oficines de gestió i producció, tot envoltat per 19 hectàrees de bosc i conreu.

Durant els primers nou anys va ser dirigit per Maria Muñoz i Pep Ramis junt amb l'actor, director teatral i gestor Toni Cots, amb qui es van assentar els objectius principals i es va iniciar la projecció internacional del centre, participant en programes en xarxa amb diferents països d'Europa, Orient Mitjà i Amèrica del Sud. Sota la direcció de Toni Cots es va impulsar el Master in contemporany arts practice and dissemination (MACAPD) validat per la Universitat de Girona, en col·laboració amb el Dartington College of Arts, Devon, Anglaterra, i que entre 2007 i 2010 va tenir lloc a L'animal a l'esquena.

Des del 2011 hi ha un equip d'assessors artístics que col·laboren amb els directors per valorar els projectes artístics i un equip de gestió format per Eduard Teixidor, Mamen Juan-Torres i Neus Villà en la coordinació i producció d'activitats, August Viladomat en la direcció tècnica i Xavier Pérez i Leo Castro en la documentació videogràfica. En aquesta etapa, els esforços de l'equip es dirigeixen a crear un diàleg entre hàbitat i creació des de l'exepcionalitat del paisatge que els acull, lluny de la gran urbs.

Les accions a L'animal a l'esquena s'estructuren sota tres eixos temàtics principals: la formació, la creació i la documentació. Pel que fa a la formació, és tant d'índole pràctica a través de cursos per a professionals, com teòrica, amb debats públics i seminaris oberts a un espai de reflexió i anàlisi. En l'àmbit de la creació, L'animal a l'esquena organitza processos de creació oberts i laboratoris específics. Finalment, la feina de documentació i arxiu té com a objectiu la disseminació i l'accés a material vinculat a la disciplina de la dansa i el moviment. El primer període d'aquest arxiu —des del 2001 fins al 2010— rep el nom d'Arxiu Cos Creació Pensament.

Des del 2010, L'animal a l'esquena també acull el Bhum! (Human Boundary Manifesto/Manifest Frontera Humana), el moment públic més important de l'any on es programen propostes escèniques, audiovisuals i instal·latives d'artistes relacionats amb L'animal a l'esquena dins el marc general del Festival temporada Alta de Girona.

El nom d'aquest centre correspon al títol d'una de les peces del col·lectiu Mal Pelo de l'any 2001 i fa al·lusió a la imatge d'un animal carregat sobre l'esquena, sobre una columna que és l'eix central del cos i del moviment. És una imatge que evoca també una certa condició de fragilitat i de qüestionament del lloc i expressió del cos. L'animal a l'esquena és una entitat de potenciació de la diversitat de les pràctiques artístiques i d'arrelament al territori.

http://www.lanimal.org/

Bàrbara Raubert (2017)