José de la Vega

Coreògraf, Intèrpret

6/12/1931

Ultera, Sevilla

José de la Vega va néixer a Ultera (Sevilla) el 6 de desembre del 1931. Després de deixar a mig fer els estudis de batxillerat i començar a treballar com a mecanògraf, va decidir anar-se'n a Sevilla per estudiar en una acadèmia de ball.
Els seus primer mestres van ser Arturo Pavón i Eloísa Albéniz. Va estudiar al costat dels que més endavant serien grans bailaores i bailaoras, com Maite Coral, Trini España, Esperanza Acosta, Luisa Ortega i Juan Montoya. També va estudiar a l'Escuela Bolera amb el mestre Ángel Pericet.
El 1951, i amb gairebé vint anys, va debutar al Teatro Álvarez Quintero de Sevilla formant part de l'espectacle de varietats Ruiseñor de Plata. El 1952 va ser descobert pel representant Pulpón durant la Feria de Abril de Sevilla, que el va convidar a fer una gira per Portugal i el nord de l'Àfrica, d'on va tornar al cap de poc temps per manca d'espectadors. Poc després es va traslladar a viure a Barcelona, on va conèixer la ballarina i concertista de castanyoles Emma Maleras, que el va contractar posteriorment. El 1953 va debutar a la sala El Cortijo, combinant les seves actuacions amb el servei militar.
El 1954 la bailaora Leonor María el va contractar per actuar a les sales més importants de Barcelona, Palma de Mallorca i Madrid. També va començar la seva carrera internacional actuant durant un any a Roma, Ginebra, París, Calcuta i Bombai. En tornar de la gira internacional, va decidir deixar la companyia i anar a fer una prova amb la ballarina Pilar López, que el va contractar per al seu Ballet Español. Durant aquesta temporada va ballar diverses coreografies, entre les quals destaquen Triana, Pepita Jiménez, Capricho Español, Bolero de Ravel, El sombrero de tres picos, El amor brujo, El cojo enamorado, El Concierto de Aranjuez, El Madrid flamenco i La Petenera. Amb Elvira Real com a parella va ballar El cabrerillo i Andalucía baila.
El 1956 va decidir iniciar una carrera per compte propi i va tornar a Barcelona. Va formar parella amb la bailaora Gloria Montijo i, amb el guitarrista Rafael Fernández, van començar a ballar en festes a Barcelona, Palma de Mallorca, València i Madrid. En tornar a Barcelona van participar en l'homenatge al cèlebre guitarrista Narciso Yepes amb tant d'èxit que, en acabar l'actuació, l'empresari de Cociertos Virto li va proposar fer una gira amb les Joventuts Musicals de França. Amb aquest motiu va crear la seva primera companyia i va contractar les ballarines Emma Maleras i Pastora Martos, el cantaor José Cortés, el guitarrista Juan García i la concertista de piano Maria Rosa Caminals. La companyia va recórrer teatres municipals i òperes de França, Luxemburg, el Marroc, Tunísia, Còrsega i Argèlia, unes gires que es van anar prorrogant durant els anys 1958-1960.
A finals del 1960, acabada la gira amb les Joventuts Musicals de França, la companyia va seguir les gires pel Bureau International de Concerts Kiesen de París, movent els espectacles arreu d'Europa alguns anys. Durant les gires es van fer canvis en la companya i s'hi van incorporar les figures de l'Esbart Verdaguer, Eulàlia Blasi i Salvador Melo.
L'abril del 1961 la companyia es va presentar en el Teatro de la Zarzuela de Madrid amb l'espectacle Flamenco y danzas españolas, pel qual van rebre el premi Nacional de teatre del Ministeri d'Informació i Turisme per la coreografia "Saeta".
El juny del 1964 es va inaugurar a Cadaqués el Teatro José de la Vega, que porta el nom de l'artista com a reconeixement a la seva tasca.
Entre el 1967 i el 1973 la companyia va continuar fent gires i actuant a teatres d'Europa: Suïssa, Itàlia, el Regne Unit, Malta, Berlín, Ucraïna, etc. Es va estrenar a París l'any 1970 La casa de Bernarda Alba.
El 1975 s'inaugura la seva primera escola de ball a Barcelona, amb què comença la feina com a docent, que combina amb treballs coreogràfics. El 1977 s'encarrega d'una nova coreografia per a Núria Espert per a l'obra Salomé d'Oscar Wilde, que més endavant adaptaria Terenci Moix per a Televisió Espanyola —aquesta col·laboració amb la televisió seguiria amb noves coreografies, com Homenatge a Picasso i Mucho ruído y pocas nueces.
El 1980 José de la Vega va inaugurar una nova escola, d'on sortiran grans artistes del ball flamenc com Cristina Hoyos, Antonio Gades, Antonio Canales, Manuela Varas, Maria Pagés i Rafael Aguilar, entre d'altres.
L'artista va decidir retirar-se i va actuar per darrera vegada el 1982 presentant en el Festival de Dansa de Castelldefels una nova versió de La saeta. A partir d'aquest moment, el Ballet de José de la Vega continua sota la direcció del ballarí, fent diverses gires per Europa.
Durant els anys 70 fins al 1995, José de la Vega va seguir dirigint coreografies per a la televisió amb grans directors cinematogràfics. L'any 2009 va presentar el llibre El flamenco que viví, de l'editorial Viceversa.
Actualment segueix en actiu, fent conferències, escrivint i dirigint les seves escoles.

A més d'un gran bailaor, està considerat com un dels més grans mestres de dansa espanyola i flamenc de Catalunya.

Com a intèrpret:
Triana
Pepita Jiménez
Capricho Español
Bolero de Ravel
El sombrero de tres picos
El amor Brujo
El cojo enamorado
El Conciero de Aranjuez
Madrid Flamenco
La Petenera
El Cabrerillo
Andalucía Baila

Com a coreògraf:
La saeta (1961)
La casa de Bernarda Alba (1970, París)
Salomé (1977), d'Oscar Wilde
Homenaje a Picasso
Mucho ruído y pocas nueces.

El flamenco que viví (2009). Editorial Viceversa

http://www.josedelavega.com/
http://www.elartedevivirelflamenco.com/bailaores332.html

http://www.josedelavega.com/

Marta Porter (2017)