Francesc Camprodon

Francesc Camprodon i Safont

Identificacio/ns

Dramaturg, poeta i llibretista

Data de naixement

4-3-1816

Lloc de naixement

Vic

Data de defunció

16-8-1870

Lloc de defunció

l'Havana

Biografia

Francesc Camprodon, llicenciat en dret per la Universitat de Cervera, va destacar en la convulsa vida pública del XIX com a polític liberal, com a diputat al Congrés de Diputats en tres ocasions i com a llibretista de sarsueles en castellà i, a l’últim, de sainets en català. La seva carrera literària va començar a Cadis, on va ser desterrat per la seva filiació liberal. Després de publicar dos reculls de poemes, la seva relació amb l’actor José Valero el va dur a escriure teatre. La seva primera obra per al teatre, inicialment titulada Lola, va ser Flor de un día (1851) –parodiada per Serafí Pitarra a Ous d’un dia– i va tenir prou ressò a l’escena castellana (traduïda a l’alemany l’any 1955 i amb dinou edicions de la publicació en cosa de vint anys) perquè n’escrivís una segona part, Espinas de flor (1852) i se’n fessin sengles versions novel·lades. Va conèixer l’èxit com a llibretista de sarsueles, de les quals en va arribar a estrenar dues o tres a l’any a Madrid amb Emilio Arrieta, Francisco Barbieri, Joaquín Gaztambide i Manuel Fernández Caballero com a compositors habituals. D’entre aquestes peces cal destacar Marina (1855), ambientada a Lloret de Mar i convertida en òpera l’any 1871, on el cant «Costas las de Levante, playas las de Lloret, dichosos los ojos que os vuelven a ver» ha perviscut en l’imaginari popular. Tant les obres de teatre com les sarsueles van tenir un enorme èxit de crítica i públic, fet que li va comportar popularitat i ingressos generosos. En català, Camprodon és conegut pels sainets La Teta gallinaire i La tornada d’en Titó, tot i que també va publicar una vintena de poemes.

L’any 1868, durant el Sexenni Democràtic, va ser nomenat administrador de les rendes reials a Cuba, on va morir l’any 1870. La controvèrsia sobre el lloc de naixement encara es manté oberta, disputada entre Vic i Taradell. A Taradell estan prou convençuts que és el seu fill il·lustre per haver-li dedicat un monòlit de l’escultor Josep Ricart.

Significació

Com molts altres autors de la Renaixença, Francesc Camprodon va canviar de llengua un cop ja havia consolidat una producció notable en castellà, tot i que cal apuntar que va ser dels primers a fer aquest salt, abans i tot que Víctor Balaguer o Serafí Pitarra. L’èxit li va somriure amb les seves primeres peces dramàtiques en castellà i els llibrets de sarsuela, encara que també va causar un impacte en el teatre català amb els dos sainets modèlics La Teta gallinaire i La tornada del Titó. Aquestes peces, perfectament alineades al costumisme de l’època, van ser pioneres en l’ús d’un català viu i líric en el si d’un gènere popular i que «per la seva frescor i senzillesa compten com el millor de la seva obra, deslliurats d’aquell sentimentalisme carrincló que acoloreix els seus drames anteriors». (Fàbregas, 1978, p. 152.)

Estrenes

Teatre:

Febrer 1851. Flor de un día. Teatro Español, Madrid.

Març 1852. Espinas de una flor. Teatro del Drama, Madrid.

Juliol 1865. La tornada d’en Titó. Jardins d’Euterpe, Reus.

Maig 1867. La Teta gallinaire. Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

Sarsueles:

Gener 1853. El dominó azul. Música d’Emilio Arrieta. Teatro del Circo, Madrid.

Setembre 1854. Los Diamantes de la corona. Música de Francisco Barbieri. Teatro del Circo, Madrid.

Setembre 1855. Marina. Música d'Emilio Arrieta. Teatro del Circo, Madrid.

Desembre 1855. El Vizconde. Música de Francisco Barbieri. Teatro del Circo, Madrid.

1856. El dictador. Música de Francisco Barbieri.

Desembre 1856. El diablo en el poder. Música de Francisco Barbieri. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Gener 1857. El lancero. Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Març 1857. Juan Lanas. Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Octubre 1857. El relámpago. Múscia de Francisco Barbieri. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Desembre 1857. La Jardinera. Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Febrer 1858. Por conquista. Música de Francisco Barbieri. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Juny 1858. Un pleito. Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Maig 1859. ¡Quién manda, manda! Música d’Emilio Arrieta. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Gener 1860. El diablo las carga. Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Desembre 1860. Una vieja. Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Desembre 1860. El gran bandido. Música de Manuel Fernández Caballero i Cristóbal Oudrid. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Desembre 1861. Del palacio a la taberna. Música de Joaquín Gaztambide. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Desembre 1862. Los dos mellizos. Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Desembre 1862. Los suicidas. Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

Publicacions

Flor de un día. Barcelona: Impr. de Pons i Cía, 1851.

Espinas de una flor. Barcelona: Impr. de Pons i Cª, 1852.

Tres para una. Barcelona: Impr. de Pons i Cª, 1853. Sarsuela.

Una ráfaga. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1857.

Libertinaje y pasión. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1857.

Beltrán el aventurero. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1858. Sarsuela.

Una niña. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1861. Sarsuela.

La Teta gallinaire. Barcelona: Publicaciones Ràfols, 1865.

La tornada d'en Titó. Barcelona: Publicaciones Ràfols, 1865.

El relámpago. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1865. Sarsuela.

Galatea. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1868. Sarsuela.

El pan de la boda. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1868. Sarsuela

Poesia:

Emociones. Barcelona: [s.n.], 1850.

Pátria, fé, amor. Poesías en castellano y catalán. L'Havana: [s.n.], 1871.

Bibliografia

Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Milà, 1978.

Pladevall, Antoni. «Francesc Camprodon i Safont». Ausa, vol. 6, núm. 66 (1970), p. 251-254.

Ruscalleda, Sebastià. Francesc Camprodon i Safont: autor de Marina, l’òpera de Lloret. Lloret de Mar: Club Marina, 2009.

Enllaços

Entrada de l'autor a Enciclopèdia.cat

Redactor/a

Albert Pijuan Hereu (2024)