Cal Ninyo

El Cafè del Centre, que després es va conèixer com Cal Ninyo, va ser un cafè restaurant situat al carrer Major de Sant Boi. Feia de fonda i des de la seva construcció l'any 1865 fins a la Guerra Civil va servir d'allotjament als barcelonins que anaven a caçar als voltants de Sant Boi. Va ser construït i regentat primerament per l'empresari Miquel Campins Bordoix. Josep Elias Basca, conegut com El Ninyo, que havia estat cambrer al Cafè del Centre, va comprar-lo l'any 1877, el reformà i canvià el nom pel de Cafè Restaurant Casa Elias. El Ninyo, personatge prominent al Sant Boi de l'època, va ser també empresari del transport de teixits i de viatgers, va regentar l'Ateneu Unió de la Colònia Güell i també el cinema de l'Ateneu Familiar a la mateixa població de Sant Boi. A l'edifici de tres plantes del carrer Major hi tenia l'habitatge la família propietària, mentre que a la part posterior del saló cafè hi havia la sala d'actes; a l'edifici adjacent, el magatzem, i al soterrani, el celler.
A finals de la dècada de 1960 el local tancà, i després de dècades d'abandonament l'Ajuntament l'adquirí el 1999. Els arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré s'encarregaren d'una reforma que finalitzà el 2004. El projecte va refer la característica balconada de la sala, amb balustres prims i pilarets de suport, tal com era però amb nous materials. La sala, totalment renovada, té les encavallades de fusta vistes i un escenari de fusta sense trapes de 6 per 5 m, desmuntable. A l'escenari hi ha un teler amb algunes barres electrificades. Es tracta d'una sala de petit format, amb una superfície total de 200 m² i un aforament de 153 persones. Entre la sala i l'actual bar hi ha una sala polivalent on es fan tallers. L'accés a la sala de teatre es pot fer també a través de l'entrada i el vestíbul al carrer de Joan Bardina.

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Carrer Major, 43

1865

El cafè restaurant del carrer Major, de gran prestigi i èxit a la comarca, va acollir a la sala sarsueles, varietats, balls amb orquestra, balls de màscares, els primers balls de rugbi (una tradició santboiana que encara se celebra actualment, els «carnavals del rugbi») i sessions de cinema, fins a finals dels anys seixanta del segle xx, quan el local va tancar. A l'edifici hi va haver també la seu de les joventuts de la Lliga Regionalista. Als anys trenta va ser confiscat pel Sindicat de Pagesos, i durant la guerra i la postguerra va servir de caserna i de presidi, de manera que va quedar molt malmès. La sala també va acollir actes com fires i exposicions.
Després de la reforma del 2004, Cal Ninyo és un equipament municipal, un centre sociocultural de ciutat i casal de barri, seu de diverses entitats ciutadanes i culturals. El Teatre Cal Ninyo acull la programació de teatre de petit format, programació de música i exposicions, i també de cinema documental. Acull cicles de teatre en anglès per a les escoles, és lloc d'assaig i residència d'artistes (amb companyies locals i companyies emergents), s'hi prepara i exhibeix el projecte escènic de producció pròpia Kabaret PerifèriK, les representacions dels Pastorets de Sant Boi i el Cicle d'Espectacles Familiars. Pel que fa a la música, Cal Ninyo acull el cicle de cantautors Barbacoes Acústiques, el festival Rubrifolkum (de música folk dels Països Catalans), el festival de música Altaveu i el festival Rock in Ninyo.

• Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Cal Ninyo. Testimoni de la història de Sant Boi. Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Cal Ninyo, 2002. [Consulta: 7 juliol 2013].

http://www.flickr.com/photos/calninyo/6549210905/
http://www.flickr.com/photos/calninyo/6549129425/

Cal Ninyo al web l'Ajuntament de Sant Boi

Ivan Alcázar Serrat (2017)