Berta Vallribera

Coreògrafa, Intèrpret

3 de gener de 1951

Barcelona

Viu i cursa tots els estudis a Barcelona. A partir de 10 anys estudia dansa a l'escola de Joan Magrinyà. Al mateix temps estudia piano i solfeig, i el 1963 obté el títol de piano pel Conservatori Superior de Música del Liceu, on, a més a més, cursa cinc anys de guitarra clàssica i dos de declamació amb Marta Grau.
Obté el títol de dansa clàssica i dansa espanyola de l'Institut del Teatre l'any 1972 amb la menció honorífica de dansa catalana.
L'any 1969 funda l'escola de dansa Studio Isadora. Compagina la tasca docent amb diversos cursos internacionals als quals és convidada periòdicament com a professora: Dorweiler (Alemanya), el centre de dansa Pineapple (Londres), l'associació d'escoles de dansa AICS (Roma), Poitiers i Châteauroux. Durant diversos anys és solista del Ballet de Cambra de Joan Magrinyà.
Durant un parell d'anys col·labora escrivint articles de dansa a la revista RITMO, editada a Madrid.
La seva tasca coreogràfica s'inicia el 1972 al Festival d'Estiu de Barcelona Grec. També fa coreografies per a pel·lícules (amb directors com Paco Betriu, Mario Camus, George Lucas, Toni Verdaguer) i programes de televisió. A més, forma part del jurat del primer concurs televisiu de balls de saló Bojos pel ball, presentat per M. Pau Huguet.
L'any 1986 funda la companyia Arsis, Ballet de Cambra, per a la qual crea i dirigeix espectacles que s'estrenen a Catalunya i fan gira per Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Amèrica Llatina i els Estats Units, entre altres països. La companyia actua en teatres com l'Òpera de Berlín i l'Òpera de Düsseldorf (Alemanya), i en Festivals Internacionals de Osimo, de Bari i d'Urbino (Itàlia), de Kuopio (Finlàndia), de Chateauvallon (França), a Houston (EUA), a Mèxic, a París, etc.
És ajudant de coreografia de José de Udaeta en diversos muntatges, entre els quals el del ballet Arlesienne-Suite per a la companyia del Teatre de l'Òpera de Düseldorf (Alemanya), sota la direcció de Paolo Bortoluzzi, al 1989.
El 1994 estrena l'espectacle Castanyola viva, dirigit per ella i interpretat per Arsis, Ballet de Cambra, amb José de Udaeta com a solista.
El 1984 és l'ajudant de direcció de Iago Pericot a l'obra teatral de Jaume Melendres La Bella i la Bèstia, interpretada per Sergi Mateu i Margarita Minguillón. El 1986 és l'ajudant de direcció de Ramon B. Ivars en l'obra teatral El fetitxista, interpretada per Josep Minguell i premiada al XVIII Festival de Teatre de Sitges.
L'any 1992 assumeix la direcció coreogràfica de la cerimònia d'inauguració dels IX Jocs Paralímpics a Barcelona i de l'espectacle Nova Icària per a la inauguració de la Vila Olímpica de Barcelona.

Des de l'any 1993 és convidada com a coreògrafa als teatres d'òpera de La Zarzuela (Madrid), La Monnaie (Brussel·les), Sferisterio di Macerata (Itàlia), Teatro Bellini (Catània, Itàlia), Arena di Verona (Itàlia), Gran Teatre del Liceu (Barcelona), Teatre de l'Òpera de Zuric (Suïssa), Teatre Nacional d'Òpera-Ballet de Ljubljana (Slovènia). En aquests anys realitza coreografies per a les següents òperes: Carmen, Falstaff, Le nozze di Figaro, L'italiana in Alg­hieri, La Traviata, La Gioconda, Il Trovatore, Don Giovanni i Ballo in maschera, entre d'altres, amb direcció d'escena de Gilbert Defló, Pamela Howard, Guy Joosten i Pau Monterde.

És fundadora de l'escola de dansa Studio Isadora, centre d'estudis de dansa clau a Barcelona.

Espectacles de dansa:
Castanyola Viva

Ballets per a òperes:
Carmen, Teatre Sferisterio de Macerata (Itàlia)
Carmen, Teatre Bellini de Catània (Itàlia)
Falstaff, Teatre Sferisterio de Macerata (Itàlia)
La Traviata, Arena de Verona (Itàlia)
La Gioconda, Òpera de Zúric (Suissa)
Un ballo in maschera, Teatre La Monnaie, Brussel·les (Bèlgica)
Un ballo in maschera, Teatre de La Zarzuela, Madrid (España)
Le nozze di Figaro, Teatre La Faràndula, Sabadell (Catalunya)
L'italiana in Algheri, Teatre La Faràndula, Sabadell (Catalunya)

Teatre:
La Bella i la Bèstia, direcció Jaume Melendres
El fetitxista, direcció Ramon B. Ivars

http://studioisadora.com/

Marta Porter (2017)