Estrenada probablement el 1596, El rei Joan reprèn la crònica monàrquica que Shakespeare havia iniciat en els principis de la seva carrera. Avui, un dels motius més poderosos de l'atracció que el drama, construït amb savi equilibri, exerceix sobre nosaltres, és la seva perspicaç descripció dels mecanismes de poder. Faltar a la paraula donada sembla la constant dels reis, afalagar per tenir temps d'esmolar l'arma és una actitud normal de la qual ni tan sols escapa un personatge com el Delfí de França, presentat amb els trets amables de la joventut i d'una endevinada generositat. Els ciutadans que deixen sentir la veu, o l'actitud dels quals ens és dibuixada, poden tenir de bell nou un perfil entenedor en una època com la nostra on els avenços tecnològics han tornat a posar el poder - sobretot el poder d'anorrear - en les mans d'uns pocs. L'exclamació que Shakespeare posa a la boca del bastard, "Món guillat! Reis guillats! Conveni estúpid!", sona amb una autenticitat que sobrepassa la del mateix personatge.
El rei Joan ha estat traduïda al català per Josep Martí i Sabat el 1909, i per Josep M. de Sagarra, el 1942, en la fluïda i vigorosa versió que ara publiquem.
Shakespeare, William
Sagarra, Josep Maria de [traducció]
Editorial/s
Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció
Col·lecció popular de teatre clàssic universal ; 24
Lloc
Barcelona
Any
1985
Suport
Paper
Enquadernació
Rústica
Pàgines
142
Alçada i amplada
18 x 11 cm.
Idioma/es
Català
Dipòsit legal
B-4561-1985
ISBN
84-02-10437-1
Tipologia
Llibre
