Maria Gay

Cantant d’òpera i pedagoga

Maria Lourdes Pichot (o Pitxot) Gironès, coneguda artísticament com Maria Gay, es va formar en l’entorn familiar i a l’Orfeó Català, amb el compositor i pianista Joan Gay Planella (1867-1926), el seu primer marit. Amb ell va formar part del grup d’artistes modernistes de la Barcelona de finals del segle XIX. En els seus inicis va oferir sessions de cançons populars catalanes i estrangeres a la Institució Catalana de Música, associació musical escindida de l’Orfeó creada el 1896, i també en altres locals i sales destacades de la ciutat comtal, com Els Quatre Gats o la Sala Parés. A més, va col·laborar en els concerts de la Societat Coral Catalunya Nova i a l’Ateneu Barcelonès. Va debutar al teatre amb una sarsuela catalana, obra de Josep Maria Jordà i Enric Morera. L’any 1902 va marxar a ampliar estudis a Brussel·les, on va actuar al costat del director i compositor Eugène Ysaÿe (1858-1931). Aquell mateix any va interpretar al Théâtre de La Monnaie de Brussel·les el paper titular de Carmen de Bizet, que a més d’esdevenir la seva especialitat va constituir el seu debut en l’escena operística europea. Posteriorment, es va traslladar a París on va rebre classes amb la soprano Ada Adini (1855-1924). La seva activitat com a liederista la va portar, ja com a professional, a cantar per tot Europa i altres països del món, amb actuacions en escenaris tan prestigiosos com l’Òpera Comique de París, la Royal Opera House de Londres, el Teatro alla Scala de Milà, el Teatre Colón de Buenos Aires o el Teatre Nacional de l’Havana. Després d'una brillant carrera interpretativa que la va dur a ser coneguda i aplaudida arreu, el 1908 es va traslladar a Nova York, ciutat on va fixar la seva residència i va debutar amb Carmen a la Metropolitan Opera House la temporada 1908-1909. També va actuar en altres teatres nord-americans (Chicago, Filadèlfia, Pittsburgh, etc.) i va formar part de la Boston Opera Company. El 1927 es va retirar dels escenaris i poc temps després, a partir del 1930, es va dedicar a la pedagogia musical.

Maria Gay va triomfar a teatres de tot el món com a intèrpret de diverses òperes. La seva gran habilitat com a mezzosoprano a l’hora d’interpretar algunes de les principals obres de compositors com Haendel, Caldara, Carissimi, Beethoven, Schumann, Schubert, Wagner, Liszt i Brahms li valgueren grans ovacions i la convertiren en una de les veus líriques catalanes d’aleshores amb major transcendència internacional. Principalment, però, ha passat a la història per les seves magistrals interpretacions del personatge de Carmen en l’òpera homònima de Bizet, que va ser el gran paper de la seva vida i amb el qual va assolir innombrables èxits. Entre les seves aportacions en l’àmbit operístic, també cal destacar la iniciativa, conjuntament amb qui aleshores era el seu segon marit, l’empresari i tenor Giovanni Zenatello (1876-1949), de crear els espectacles del cèlebre Festival de l’Arena de Verona l’any 1913, que des de llavors se celebra cada estiu en aquesta ciutat italiana. La tasca que Maria Gay va desenvolupar dins el camp de la pedagogia també fou significativa. Amb Zenatello va fundar i dirigir una acadèmia de cant a Nova York el 1930, en la qual es formaren alumnes tan destacats com els tenors Ramón Vinay (1911-1996) i Nino Martini (1902-976), les sopranos Lily Pons (1898-1976), Licia Albanese (1909-2014), Stella Roman (1904-1992) i Hilde Reggiani (1912-1996), i la mezzosoprano i contralt Bruna Castagna (1896-1983), entre molts d’altres.

Brugués, Lluís; Vidal, Elisenda. «La nissaga dels Pichot». Revista de Girona, núm. 271 (març-abril 2012), p. 52-56.

Playà Maset, Josep. «Maria Gay cantó a Pancho Villa». La Vanguardia (11 agost 2011). <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/08/11/pagina-5/87352641/pdf.html> [Consulta: 12 març 2024].

—. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia (15 novembre 2015). <https://www.lavanguardia.com/cultura/20151115/54439852945/estirpe-pichot.html> [Consulta: 12 març 2024].