Creada el 1802, la Casa Provincial de Caritat va ser un establiment benèfic que feia les funcions d’hospici i llar d’acollida per a la població més desfavorida. Va funcionar fins a l’any 1957, quan es va traslladar a la seva nova seu de la Vall d’Hebron (Llars Mundet). El complex, format per edificis diversos, incloïa espais destinats a la formació i tallers on els residents es formaven com a aprenents d’oficis que exercien quan deixaven la institució.
Però la Casa de la Caritat, que va funcionar de manera molt activa durant tot el segle XIX, va comptar també, des de principis del segle XX, amb un espai dedicat al teatre. L’havia construït l’any 1912 l’arquitecte Josep Goday i Casals; Goday aprofità parcialment un pati porticat bastit uns anys abans i restes d’edificis anteriors per a la nova construcció. Amb capacitat per a 2.000 persones, el teatre va ser decorat per l’escenògraf Oleguer Junyent i comptava amb pintures d’un artista, de cognom Cañellas, i un treball de vidre a càrrec de Rigalt i Granen. L’edifici estava lleugerament elevat per sobre del carrer de Valldonzella.
El Teatre de la Casa de la Caritat va mantenir la seva activitat fins als anys seixanta: a finals d’aquesta dècada, l’edifici del teatre va convertir-se en la seu del Club de Judo Sant Jordi, fundat el 1968 sota l’impuls de la Diputació Provincial de Barcelona; a l’antiga sala teatral de la Casa de la Caritat va comptar amb unes instal·lacions punteres a Europa, amb un tatami de 600 m2 que ocupava tot el pati de butaques.
A mitjan anys noranta, la Casa de la Caritat va ser sotmesa a una nova transformació per tal d'allotjar el Centre de Cultura Contemporània (CCCB). I el 2011, a les portes de celebrar el seu centenari, el teatre es va reformar de la mà de l’estudi dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. La remodelació va permetre guanyar un espai de 3.164 m2 repartits entre dos nous espais: la Sala Teatre, amb capacitat per a 500 espectadors, i la Sala Raval, amb un aforament de 170 persones, a la planta baixa. Equipada amb moderns sistemes audiovisuals i de so, la sala gran compta amb grades retràctils que la converteixen en un espai polivalent.
Allà organitza el CCCB moltes de les activitats que acull, entre les quals conferències, lectures dramatitzades i propostes de tota mena organitzades amb motiu de festivals com Kosmopolis (literatura), Dansa Metropolitana (dansa) o Serializados Fest (audiovisual), entre d’altres.
La inauguració va ser sonada: aprofitant una visita que feia a Barcelona el juliol de 1912, la Infanta Isabel (la germana gran d’Alfons XII), coneguda popularment com «la Xata», va estrenar el teatre. La visitant va refusar la butaca que li havien preparat, es va asseure a la platea i hi va escoltar una orquestra de músics cecs. La Infanta va abandonar la casa poc després i els residents van protagonitzar, en presència de les autoritats convidades, una vetllada literària i musical, la primera representació que es va oferir en aquell escenari.
En els anys següents s’hi van celebrar alguns concerts i celebracions teatrals a càrrec dels alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic (1915), a més d’un festival poètic dedicat a autors catalans (Verdaguer, Guimerà, Costa i Llobera, Maragall...) protagonitzat per l’actriu Mercè Nicolau i la soprano Mercè Plantada, entre d’altres, i dirigit per l’escriptor Josep Massó i Ventós (1923). Cada any, el dia de Reis, s’hi feia un festival per compte dels mateixos residents de la Casa, entre els quals hi havia el tenor barceloní Manolo Utor El Musclaire, que després d’haver assolit fama a la ciutat amb la seva veu potentíssima, va acabar els seus dies a la institució, on va morir el 1946 amb 79 anys.
El teatre tenia l’activitat pròpia de la institució, tot i que de vegades s’hi organitzaven funcions amb professionals de l’escena. De fet, l’activitat teatral professional al teatre de la Casa de la Caritat apareixia a la cartellera per primera vegada el 12 de gener de 1981, quan el Teatre Metropolità de Iago Pericot i Sergi Mateu hi va estrenar Simphonic King Crimson, un muntatge sense paraules que posava en escena, mitjançant coreografies i escenografia, la música de la banda de rock londinenca.
Però va ser el Grec Festival de Barcelona qui va posar novament la Casa de la Caritat en el mapa teatral de la ciutat, aquella mateixa dècada. Dins el festival, s’hi van veure espectacles de dansa, teatre i música d’artistes nacionals i internacionals. Tete Montoliu, Pau Riba (acompanyat de Toti Soler), Quico Pi de la Serra, La Fura dels Baus (Accions Teatrals Col·lectives), la Compagnie Philippe Genty (Désirs parade), Joan Ollé (l’Antígona d’Espriu) o la London Opera Ensemble Quartet, interpretant La serva padrona, de Pergoles i Bastien und Bastienn, de Mozart, van passar pel recinte, entre molts altres músics i artistes de diferents disciplines entre el 1981 i el 1987 i del 1993 al 1994. El 1981, paral·lelament, el teatre havia acollit actuacions de la I Setmana Internacional de Mim; el 1984, l’àrea de Joventut de l’Ajuntament hi havia organitzat la II edició de la Mostra de Teatre Jove, l’artista Miquel Barceló havia presentat al teatre l’exposició Barceló, Barcelona el 1987, i el 1990 s’hi havia celebrat una edició del Saló del Còmic. Els primers anys 90, es va utilitzar sovint per a presentacions o conferències, entre elles una de multitudinària de l’escriptor Javier Marías el 1993.
Si bé l’any en què va esdevenir la sala teatral del CCCB no va acollir programació del Grec (sí que ho va fer un altre espai del centre cultural, el Pati de les Dones), el teatre de l’antiga Casa de la Caritat és ja un escenari habitual del festival d’estiu de la ciutat. Ernesto Collado (Montaldo, 2013), La Conquesta del Pol Sud (Nadia, 2014; Claudia, 2016; Raphaëlle, 2018; Mivion, 2022), Roger Bernat (Flam, 2019) o Núria Guiu (Spiritual Boyfriends, 2020) són alguns dels noms del programa del Grec que han actuat al Teatre CCCB.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.
Fabre, Jaume; Huertas, Josep M. Barcelona 1888-1988. La construcció d'una ciutat. Barcelona: Publicacions de Barcelona, S.A., 1989.
González, Carlos. Festival d’Estiu de Barcelona GREC. 25 anys. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona, 2002.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
