Francesc Barchino Pérez

Dramaturg

Paco Barchino va nàixer l'any 1897 al barri de Russafa de València. Va treballar de comptable a la sucursal de València del Banc Rio de la Plata, posteriorment Banc Central.

Com a autor dramàtic, Barchino comença a estrenar les seues obres a finals de la segona dècada del segle XX, quan solament tenia vint anys. Des del principi s'inclina pel gènere còmic i de seguida aconsegueix gran notorietat per l'arrasador èxit del sainet Colombaire de profit (1919). Un altre dels seus primers èxits és el joguet còmic La barraqueta del Nano (1921), del qual es va fer una versió cinematogràfica el 1928.

Dins d'aquest fons humorístic, que mai no abandona, en algunes obres introdueix pinzellades o, fins i tot, escenes de gran sentimentalitat. Entre la producció amb tocs més sentimentals, destaquen Espines del voler (1922), La Java (1924), La papeta bona (1930) i El cuquet del carinyo (1931). Tanmateix, també fa diverses incursions en els gèneres musicals, tot obtenint autèntics triomfs amb les revistes valencianes El pardalot de Sant Joan (1928), Ja ve el barco fallero (1929), El rellonge de Santa Catalina (1929) i La clavellinera del barrio (1930), i amb la comèdia lírica Els Leandros (1932), paròdia de la popular revista espanyola Las Leandras.

Per altra part, sense oblidar el component còmic i sentimental, durant la Guerra d'Espanya escriu dues obres de caràcter social: Els fills del poble i València a palpes, que assoliren igualment un gran èxit. Segurament per haver fet aquestes últimes produccions, Barchino estigué vetat després de la Guerra Civil, fins i tot en les representacions d'aficionats, que eren les úniques permeses aleshores. Segons testimonis de la seua filla Gala i del seu amic Josep Forcada Polo, Barchino manifestava amb molt de pesar el robatori i la injustícia que li feien a ell personalment, i a tots els autors valencians, amb la prohibició del teatre autòcton.

En efecte, el franquisme posà cadenat i forrellat al teatre valencià durant el període 1939-1945. Posteriorment, amb la derrota del feixisme en la Segona Guerra Mundial, el règim franquista es tornà més permissiu respecte al teatre escrit en les anomenades «llengües regionals». Concretament, a partir de la temporada 1945-1946 començaren de nou les representacions teatrals comercials en català. Precisament, un dels grans èxits de Barchino es produí aleshores: La cotorra del Mercat (1946), una revista que aconseguí milers de representacions.

Tot i que també escrigué alguna obra en castellà, cal dir que el gros de la seua producció i la de més èxit fou en català. L'autor es mantingué actiu fins a la seua mort, que es produí de manera sobtada el 3 de juliol de 1955, en ser atropellat per un camió quan el seu conductor evitava envestir un ciclista. Immediatament fou conduït a l'Hospital Provincial de València, on els facultatius de guàrdia certificaren la seua defunció. L'endemà fou soterrat al cementeri de València, acompanyat dels seus familiars, d'una representació dels autors dramàtics valencians i de nombrosos amics i admiradors.

Paco Barchino és sense dubte un dels comediògrafs més fecunds de l'escena valenciana de tots els temps, com ho demostra el fet de tindre escrites més de noranta obres, trenta-cinc de les quals han estat editades.

En aquesta extensa producció predominen les comèdies, els sainets, els joguets i les astracanades, perquè el principal propòsit de Barchino era fer riure, i ens consta que ho va aconseguir a bastament. Manejava els diàlegs amb gran mestria, farcint-los de frases enginyoses, graciosos equívocs i acudits ocurrents, que eren molt celebrats pel públic popular. El seu humor reflectia molt bé la crítica alegre i la ironia sorneguera del poble valencià. En definitiva, Barchino era un mestre de la comicitat, perquè coneixia a la perfecció la fusteria teatral i perquè utilitzava un conjunt de ressorts i trucs còmics de gran efecte entre els espectadors, que ho subratllaven amb grans riallades i aplaudiments calorosos.

Ell sembla haver estat conscient de conrear un teatre modest, raó per la qual no ultrapassà en la pràctica els límits del teatre còmic, ni ambicionà expressar-se en uns altres gèneres més atrevits. Tanmateix, també escrigué el llibret d'una vintena d'obres líriques, per a la confecció de les quals va mantenir una estreta col·laboració amb diversos compositors valencians de l'època, com ara Joan Sánchez Roglà, Vicent Gallego Colom i Leopold Magenti.

Un altre dels valors de Barchino són els seus grans dots d'observació, demostrats al llarg de la seua carrera per una extraordinària habilitat en la presentació dels personatges. Així, sabé plasmar amb molt d'enginy i de manera força peculiar els tipus populars dels barris de la seua ciutat natal.

La seua producció fou estrenada a València, principalment al Saló Novetats, on era molt estimat, però també als altres escenaris del cap i casal que es dedicaren al teatre valencià, com el Teatre Regional, el Teatre Modern, el Nostre Teatre o el Teatre Alkázar. Gràcies a les gires de les companyies d'aquests locals, la popularitat de Barchino s'estengué per tota la geografia valenciana. En aquesta tasca de difusió del teatre autòcton per tot el País Valencià, reïxen les colles dirigides per Manolo Taberner, Vicent Montesinos, Vicent Broseta, Pepe Beüt, Paco Gómez Rosell, Vicent Mauri, Daniel Alberich i Leopold Magenti.

22 abril 1918. Els envenenats. Joguet còmic. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

24 maig 1918. Qui de fadrí no la corre... Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

17 gener 1919. Colombaire de profit. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

10 març 1919. No hi ha un marit fiel. Joguet còmic. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

3 abril 1919. El sol de l'horta. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

19 maig 1919. Apanyar paraigües. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

1 novembre 1919. Gent de gorra. Saló Novetats. València. Manolo Taberner.

23 gener 1920. Soldats i criaes. Joguet còmic. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

12 març 1920. Un parell de castic. Peça còmica. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

30 abril 1920. Café barato. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

10 maig 1920. Els amors de Benita. Saló Novetats, València. Manolo Taberner.

13 desembre 1920. S'afaita en sec. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

28 desembre 1920. El món al revés. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

22 febrer 1921. Els badalls de la fam. Joguet còmic. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

4 març 1921. El drama de la Bolseria. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

9 maig 1921. Dos pardalets, una aguileta. Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

30 octubre 1921. La tisana de l'amor. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

7 novembre 1921. Una cana a l'aire. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

21 novembre 1921. La barraqueta del Nano. Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

27 gener 1922. Fer com fan. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

21 març 1922. L'ànima de Facundo. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

13 maig 1922. Venim de Benimaclet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

9 juny 1922. El tonto. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

21 juny 1922. La festa del Cristo. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

10 octubre 1922- Lo que és la llei. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

30 octubre 1922. Este món és un fandango. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

24 novembre 1922. La verbena del Carme. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

11 desembre 1922. Espines del voler. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

20 abril 1923. Flor de taronger. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

19 juny 1923. El preu de la vida. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

2 novembre 1923. Foc entre cendra. Comèdia. Saló Novetats, València. Vicent Broseta

2 gener 1924. Una bala perduda. Joguet. Saló Novetats, València. Vicent Broseta

24 març 1924. L'aigua roja. Comèdia comicodramàtica. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

2 juny 1924. Qui talla l'abaejo? Sainet. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

11 octubre 1924. La Java. Sainet. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

20 novembre 1924. Terra fangosa. Comèdia. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

6 març 1925. Un punt filipino. Joguet. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

4 abril 1925. L'embolà. Comèdia. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

24 abril 1925. El bé del mal. Comèdia. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

19 octubre 1925. La Gallera. Sainet. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

9 novembre 1925. La caragolà de Ximo. Sainet. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

25 novembre 1925. A la lluna de València. Revista. Amb la col·laboració de Vicent Vidal Corella. Música de Joan Sánchez Roglà i Josep Maria Esteve. Teatre Princesa, València. Daniel Alberich.

19 gener 1926. La passionera. Comèdia. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

5 març 1926. València-Buenos Aires. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

7 abril 1926. La joia. Comèdia. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

18 maig 1926. Armeles, confits...! Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

10 juliol 1926. La clavariessa. Amb la col·laboració de Vicent Vidal Corella. Música de Joan Sánchez Roglà. Teatre Monumental, Alacant. Daniel Alberich.

8 octubre 1926. La caraba. Sainet líric. Música de Joan Sánchez Roglà. Teatre Regional, València. Pepe Beüt.

7 desembre 1926. Els escalons de la Llonja. Teatre Princesa, València. Daniel Alberich.

16 desembre 1926. - No és or... Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

17 desembre 1926. Tomata, pimentó i tollina. Revista. Amb la col·laboració de Vicent Vidal Corella. Música de Joan Sánchez Roglà. Teatre Regional, València. Vicent Montesinos.

18 desembre 1926. Tot lo que relluïx. Joguet. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

25 març 1927. Una cosa sèria. Sainet. Teatre Modern, València. Pepe Beüt.

28 març 1927. La tasseta de plata. Comèdia. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

22 abril 1927. Les amoroses. Música de Joan Sánchez Roglà. Teatre Modern, València. Pepe Beüt.

29 abril 1927. Les creus de maig. Amb la col·laboració d'Eduard Buil. Música de Josep Maria Izquierdo. Teatre Modern, València. Pepe Beüt.

21 octubre 1927. Tot a perra! Sainet. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

3 novembre 1927. La font dels patos. Revista. Amb la col·laboració de Vicent Vidal Corella. Música del mestre Ferris. Saló Novetats, València, Pepe Beüt.

17 gener 1928. La pasta de la fornera. Sainet. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

17 febrer 1928. Lo que fan fer les dones. Sainet. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

19 octubre 1928. El pardalot de Sant Joan. Música de Vicent Gallego. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

8 febrer 1929. El trailarú. Música de Vicent Gallego. Novetats, València, Pepe Beüt.

26 febrer 1929. Ja ve el barco fallero. Música de Vicent Gallego. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

29 octubre 1929. El rellonge de Santa Catalina. Música de Vicent Gallego. Saló Novetats, València. Manolo Taberner.

5 novembre 1929. Les formes de la sabatera. Música de Vicent Gallego. Saló Novetats, València. Manolo Taberner.

3 febrer 1930. Del Micalet al Tibidabo o Un viatge d'a xavo. Saló Novetats, València. Manolo Taberner.

30 octubre 1930. La clavellinera del barrio. Sainet. Música de Hermeland Bosch Peris. Saló Novetats. Paco Gómez Rosell.

21 novembre 1930. La papeta bona. Sainet. Saló Novetats, València. Paco Gómez Rosell.

16 desembre 1930. València a trossos. Saló Novetats, València. Paco Gómez Rosell.

30 gener 1931. La forastera. Comèdia. Saló Novetats, València. Paco Gómez Rosell.

3 març 1931. La bellesa fallera. Comèdia. Saló Novetats. Paco Gómez Rosell.

28 octubre 1931. El cuquet del carinyo. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner.

4 gener 1932. Ràdio València. Saló Novetats, València. Manolo Taberner.

11 novembre 1932. Els Leandros. Revista, Música de Vicent Clérigues Moragues. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

2 desembre 1933. Les revolucionàries. Sainet líric. Música de Vicent Clérigues. Saló Novetats, València. Daniel Alberich.

3 desembre 1932. L'últim xulo. Saló Novetats, València. Daniel Alberich.

28 gener 1934. Adiós, Facundo!.

18 octubre 1936. Els fills del poble. Nostre Teatre, València. Vicent Mauri.

30 desembre 1936. València a palpes. Comèdia. Nostre Teatre, València. Vicent Mauri.

20 abril 1946. La cotorra del mercat. Música de Leopold Magenti. Teatre Serrano, València. Leopold Magenti

19 juny 1947. La cria de la cotorra. Música de Leopold Magenti. Teatre Russafa, València. Leopold Magenti i Joan Martínez Barrera.

Temporada 1950-1951. Per voler peixcar un nóvio. Joguet. Teatre Alkázar, València. Joan López Català.

Temporada 1950-1951. La festa de les fadrines. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Joan López Català.

Temporada 1950-1951. La manisera. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Joan López Català.

Els envenenats. València: Societat d'Autors Espanyols. Impr. Gutenberg, 1919.

No hi ha un marit fiel! València: La Comedia Llevantina, núm. 22. Impr. Gutenberg, 1919.

Qui de fadrí no la corre.. València: La Comedia Llevantina, núm. 31. Impr. Gutenberg, 1919.

Un parell de castic. València: Impr. Ramón Soto, 1920.

El drama de la Bolseria. València: Nostre Teatro, núm. 39 [1a època]. Editorial Carceller, 1922.

Soldats i criaes. València: Nostre Teatro, núm. 39 [1a època]. Editorial Carceller, 1922.

Dos pardalets, una aguileta. València: Nostre Teatro, núm. 41 [1a època]. Editorial Carceller, 1922.

Terra fangosa. València: Galeria d'Obres Valencianes, núm. 8. Editorial Arte y Letras, 1924.

La Java. València; Teatro Valensiá, núm. 6. Impr. A. Badia, 1925.

A la lluna de València. València; Teatro Valensiá, núm. 10. Impr. A. Badia, 1925.

Espines del voler. València; Teatro Valensiá, núm. 21. Impr. Manuel Pau, 1926.

Foc entre cendra. València; Teatro Valensiá, núm. 46. Impr. Manuel Pau, 1926.

La clavariessa. València: Teatro Valensiá, núm. 61. Impr. Manuel Pau, 1926.

El pardalot de Sant Joan. València: Teatro Valensiá, núm. 129. Impr. C. Villalba, 1928.

La tasseta de plata. València: Nostres Comedies, núm. 2. Impr. Ramon Soto, 1930.

Del Micalet al Tibidabo o Un viatge d'a xavo. València: Nostres Comedies, núm. 4. Impr. Ramon Soto, 1930.

Lo que fan fer les dones. València: Nostre Teatro, núm. 1 [2a època]. Editorial Carceller, 1930.

València a trossos. València: Nostre Teatro, núm. 7 [2a època]. Editorial Carceller, 1930.

La forastera. València: Nostre Teatro, núm. 14 [2a època]. Editorial Carceller, 1931.

La bellesa fallera. València: Nostre Teatro, núm. 18 [2a època]. Editorial Carceller, 1931.

La Clavellinera del barrio. València: Nostre Teatro, núm. 30 [2a època]. Editorial Carceller, 1931.

Colombaire de profit. València: Nostre Teatro, núm. 35 [2a època]. Editorial Carceller, 1931.

La pasta de la fornera. València: Nostre Teatro, núm. 41 [2a època]. Editorial Carceller, 1931.

La papeta bona. València: Nostre Teatro, núm. 46 [2a època]. Editorial Carceller, 1931.

Tot a perra! València: Nostre Teatro, núm. 53 [2a època]. Editorial Carceller, 1931.

La caraba. València: Nostre Teatro, núm. 60 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

Ràdio València. València: Nostre Teatro, núm. 62 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

L'aigua roja. València: Nostre Teatro, núm. 76 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

Qui talla l'abaejo? València: Nostre Teatro, núm. 80 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

La barraqueta del Nano. València: Nostre Teatro, núm. 84 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

El cuquet del carinyo. València: Nostre Teatro, núm. 85 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

Els badalls de la fam. València: Nostre Teatro, núm. 89 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

Una bala perduda. València: Nostre Teatro, núm. 92 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

Tot lo que relluïx. València: Nostre Teatro, núm. 98 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

L'embolà. València: Nostre Teatro, núm. 101 [2a època]. Editorial Carceller, 1932.

Guastavino Robba, Severino; Guastavino Gallent, Guillermo. Un siglo de teatro valenciano. Materiales para su estudio, Madrid: Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (RABM), vol. LXXVII, 1974, p. 178-180.

Lloret i Esquerdo, Jaume. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Diputació d'Alacant, 1999, p. 199-205, 247-250 i 422.

Sansano, Gabriel [director]. Inventari bibliogràfic informatitzat del teatre popular valencià dels segles XIX i XX (1817-1950). Edició digital, 2001: <http://instantaneo.es/wiki/index.php/P%C3%A0gina_principal>

Solà i Palerm, Caterina. El teatre valencià durant la Dictadura (1920-1930). Barcelona: Monografies de Teatre, Institut del Teatre de Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 33, 75 i s.

Fotografia 1: Retrat de Paco Barchino.

Fotografia 2: Portada de l'edició de la popular revista El pardalot de Sant Joan. València: Teatro Valensiá, núm. 129. Impr. C. Villalba, 1928.

Fotografia 3: Portada de l'edició del sainet faller La bellesa fallera. València: Nostre Teatro, núm. 18 [2a època]. Editorial Carceller, 1931.

Fotografia 4: Coberta del manuscrit del sainet líric Les revolucionàries (1933). Societat General d'Autors i Editors, Arxiu de València.

http://instantaneo.es/wiki/index.php/Barchino_P%C3%A9rez,_Francesc

https://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf