Vicent Ferrer i Mayans

Dramaturg

Filòleg, professor de llengua catalana i dramaturg. Cofundador dels fanzins ADN (1985-1992) i Cosmos Factory (1994 i 1998). Actualment coordina la represa de la revista de còmic ADN des del 2020 i es dedica a la guionització de còmic i novel·la gràfica.

Premis

En un somni de pirates, Premi Memorial Antoni Santos i Antolí 2002.

Snif... Snif... Corsaris!, Premi Guillem d’Efak 2005.

Tramuntana morta, Premi Ramon Vinyes 2005. Obra inèdita traduïda al castellà per Manuel Veiga amb el títol Difunta tramuntana.

Carnatge, Premi Ciutat d’Alcoi 2006.

Vicent Ferrer va començar la seva trajectòria d’autor dramàtic el 1996 escrivint peces per a joves en les quals va transvasar la seva experiència adquirida dins l’art del còmic. En els anys següents va treballar intensament en el taller de teatre de l’IES Marc Ferrer de Formentera. Ferrer ha declarat que es troba a gust conreant amb descaradura els gèneres populars, en els quals es pot advertir la seva afició al cinema. Per exemple, practica el western en Cartutxos a la frontera; la narració de l’esclavitud, en Snif... Snif... Corsaris!; la ciència-ficció, en Lluny; el disbarat històric, en En un somni de pirates; el bèl·lic en Henry IX... Temàticament, Ferrer reflexiona amb mordacitat sobre la identitat, la llibertat, l’anhel de poder i la seva utilització perversa en un món absurd i cruel, especialment visible en Tramuntana morta i Carnatge. L’últim nibelung, obres situades entre el drama realista, la tragèdia coral i la performance en unes ambigües coordenades espaciotemporals. Gabriel Sansano ha observat punts de coincidència entre aquestes obres i Un mort ha mort Manolete, de Llorenç Capellà (l’any 2009, Ferrer esmentava entre els seus dramaturgs de culte Brecht, Sanchis Sinisterra i Guimerà). Desvinculat al principi de la indústria teatral, motiu pel qual, segons ha reconegut, escrivia un teatre de text que el portava «a aprofundir en l’ambientació i detallar les posades en escena, usurpant un poquet la feina dels il·luminadors, escenògrafs i directors, i a risc d’abusar de les acotacions» (presentació de Quadres fugaços), fou un dels impulsors l’any 2009 del col·lectiu formenterer Espai F(rumentària), dedicat a la producció escènica i a la gestió cultural. Des del febrer del 2016 gestiona el centre sociocultural Casa del Poble de la Mola, a Formentera. L’any 2012, Espai F va emprendre una línia de teatre experimental amb l’obra Cap de tortuga, que va continuar amb Perdius i Nautae, peces postdramàtiques que conformen una trilogia sobre la mort, la guerra i la memòria, amb textos de Vicent Ferrer i sota la direcció de Miquel Costa. Ferrer s’ha format en tallers d’escriptura dramàtica amb professors com Victoria Szpunberg, David Plana, Bernardo Capp, Sergi Belbel o José Sanchis Sinisterra. Com a filòleg, Ferrer ha publicat diversos treballs sobre l’obra dramàtica de Marià Villangómez.

Eren pesants, els gots (2000).

S’illa de ses dones (2001).

En un somni de pirates (2004).

Cap de tortuga (2012).

Perdius (2016).

Nautae (2017).

Algunes obres de Ferrer també han estat objecte de lectures dramatitzades.

Eren pesants, els gots..., comedieta en quatre episodis lliurement adaptada del Voyage de Charlemagne à Jerusalem et à Constantinople (s. xii-xiii), amb textos i personatges d’autors antics i moderns i amb estribots populars. Eivissa: Mediterrània-Eivissa, 2001.

Cartutxos a la frontera. Pollença: El Gall, Editor, 2003. (Llibres del Món i de la Bolla; 13)

S’illa de ses dones. Eivissa: Mediterrània-Eivissa, 2003.

Lluny [minitragèdia als confins de la galàxia, p. 9-25]. Els captius d’Ibòsim [comedieta en dos actes, adaptació molt lliure de Captivi, de Plaute, p. 27-55]. Conté una presentació de l’autor. Palma: Edicions Can Sifre, 2006. (L’Argentera, Teatre)

Snif... Snif... Corsaris!, farsa en dues parts situada a les Pitiüses a la primera meitat del segle xviii. Pollença: El Gall Editor i Fundació Teatre Principal de Palma, 2006. (Fundació Teatre Principal de Palma; 5)

En un somni de pirates. Palma: Edicions Can Sifre, 2007. (L’Argentera, Teatre)

Cerdà, Josep R. (coord.), Material acústic antiaïllant. Teatre radiofònic d’autors de les Illes Balears. Inclou Cafè i formigues, de Vicent Ferrer, p. 39-44. Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears, 2008.

Quadres fugaços. Inclou una presentació de l’autor i quatre peces breus de Vicent Ferrer: Mirades, p. 7-16; Henry IX, p. 17-31; Febre, p. 33-38, i Núvol roig, p. 39-47. Palma: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, 2009. (Paraula de Dramaturg; 3)

Carnatge. L’últim nibelung. Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2021. (Teatre; 31)

Trilogia escènica. Espai F, edició no venal que conté Cap de tortuga, Perdius i Nautae, 2017.

Sansano, Gabriel. «Memoria y posmemoria en la literatura dramática balear del nuevo siglo. Un proceso de patrimonialización (2001-2018)». A: Amo, Antonia; Llombart, Maria; Sansano, Gabriel (coord.). Miradas del sur: Patrimonialización de la memoria colectiva. Alacant: Universitat d’Alacant, 2022, p. 49-70.