Jordi Prat i Coll

Director, dramaturg i traductor

Jordi Prat i Coll és autor i director teatral, i també traductor teatral.

Es va llicenciar en Comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el 1998, però de seguida va veure que la seva vocació era el teatre i no pas el cinema. Un cop llicenciat, va estudiar Direcció escènica i dramatúrgia a l'Institut del Teatre, on va obtenir el Premi extraordinari, l'any 2002. Aquest mateix any va col·laborar amb Lluís Pasqual com a ajudant de direcció en les obres Edipo XXI i Mariana Pineda.

També va treballar un temps fent de guionista per al programa televisiu Saber y ganar.

A les seves obres sovint incorpora fragments no gaire coneguts d'altres obres, perquè les pronunciïn els personatges, com si fossin seves, perquè així connecta l'autor amb la nostra cultura.

Li interessen els textos que suposen un repte a l'hora de muntar i, quan escriu, no pensa en la posada en escena. Es defineix com un director de poca intuïció, perquè treballar sempre dona resultats. Per això demana als intèrprets confiança, estimació i molta feina; amb els ritmes, la mirada o les paraules. Es considera un director polièdric, perquè no dirigeix sempre des del mateix lloc.

Premis

2000: Premi Recull per Carrer Hospital amb sant Jeroni.

2002: Premi extraordinari a l'estudi de Direcció escènica i dramatúrgia, a l'Institut del Teatre.

2007: Premi Butaca a Millor espectacle de petit format per Una còpia.

2018: Premi Millor Musical Teatre de Barcelona per Requiem for Evita.

2018: Premi Ciutat de Barcelona per Els jocs florals de Canprosa (Santiago Rusiñol, TNC, 2018).

2018: Premi Max a Millor adaptació per Els jocs florals de Canprosa.

2018: Premi de la Crítica a Millor direcció per Els jocs florals de Canprosa.

Prat i Coll ha escrit nombroses obres de teatre i sempre s'ha encarregat de la direcció, però també dirigeix obres d'altres autors, tant clàssics com contemporanis. Tot i que se sent més identificat amb el teatre contemporani,  també ha dirigit obres clàssiques.

Estrenes (obra i direcció pròpies):

Carrer Hospital amb Sant Jeroni (premi Recull 2000)

Obra vista (Sala Beckett, 2005)

M'he llegit (2007)

La festa (2009, Temporada Alta)

Mon Brel (2011, Sala La Planeta)

De quan somiava (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013)

Requiem for Evita (Temporada Alta i La Seca, 2017)

M'hauríeu de pagar (Sala Atrium, 2020)

Guillermotta (Sala Atrium, 2021)

Fàtima (Teatre Lliure, 2022)

Direcció (d'obres d'altres autors):

El público, de F. G. Lorca (2002, Institut del Teatre)

Lluny, de Caryl Churchill (2003, Sitges Teatre Internacional)

Primer festival de Mario Cabré de toreig de saló (2004, Teatre Lliure)

Eva Perón, de Copi (2004, Teatre Lliure)

Una còpia, de Caryl Churchill (2007, Teatre Lliure)

Pensaments escrits al caure de les fulles, d'Ayub Kan-Din (2007, Temporada Alta)

Vides privades, de Noël Coward (2008, Temporada Alta)

A porta tancada, de Jean-Paul Sartre (2010, Sala Atrium)

Lola la comedianta, de F. G. Lorca (2010, Temporada Alta)

L'armari en el mar, de Joan Brossa i J. M. Mestres Quadreny (2010, Auditori de Barcelona)

Songs of wars I have seen, de Heiner Goebbles (2010, Auditori de Barcelona)

Hamlet-Laforgue, de Jules Laforgue (2011, Sala Atrium)

Quartett, de Heiner Müller (2011, Sala Atrium)

Vespres de la Beata Verge, d'Antonio Tarantino (2012, Sala Beckett)

Liceistes i cruzados, de Serafí Pitarra (2014, Teatre Nacional de Catalunya)

Blau, de Ferran Joanmiquel (2015, Sala Beckett)

La fortuna de Sílvia, de Josep M. de Sagarra (2016, TNC)

Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf (2017, La Villarroel)

Requiem for Evita (2018, Escenari Brossa)

Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol (2018, TNC)

La Rambla de les Floristes, de Josep M. de Sagarra (2019, TNC)

M'hauríeu de pagar (2020, Temporada Alta)

Obra vista. Barcelona: L'Obrador de la Sala Beckett: RE&MA 12, 2004. (En Cartell; 10)

Llibràlegs (amb Josep Maria Miró, Pau Miró, Marc Artigau, Victòria Szpunberg, Albert Arribas, Marc Rosich, Llàtzer Garcia). Tarragona: Arola, 2015.

M'hauríeu de pagar. Barcelona: Comanegra: Institut del Teatre, 2020. (Dramaticles)

Jordi Prat i Coll (1999-2022). Tarragona: Arola, 2022. (Textos a part, teatre reunit; 34)

«Jordi Prat i Coll». Entrada a la Viquipèdia. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Prat_i_Coll> [Data consulta: 12 gener 2023]

Prat i Coll, Jordi. «Fins que un no viu, la veu no ve». Entrevista a Núvol. <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/jordi-prat-i-coll-fins-que-un-no-viu-la-veu-no-ve-274882> [Data consulta: 13 gener 2023]

Prat i Coll, Jordi. «"A Barcelona hi ha una quantitat de droga bestial”: Jordi Prat i Coll parla sobre ‘Fàtima’». Etrevista a El Temps de les Arts <https://tempsarts.cat/arts-esceniques/teatre/a-barcelona-hi-ha-una-quantitat-de-droga-bestial-jordi-prat-i-coll-parla-sobre-fatima> [Data consulta: 10 gener 2023]