El supercaminal

El supercaminal, o Quedarem com Camot, és un espectacle de direcció col·lectiva del grup Pluja Teatre, sorgit a Gandia, el 1972. L'obra parteix d'una idea de Ximo Vidal Mora, impulsor del grup, i es va estrenar a Gandia, amb els actors Josep E. Gonga, Joan Múñoz, Xavier Pérez, Miquel Ribes, Agustí Timoner, Ricardo Ortolà, Ximo Vida, i les actrius M. Josep Gonga, Marina Mornat. El disseny, l'escenografia, el vestuari les llums anaven a càrrec del mateix grup.

El títol, El supercaminal, fa referència a l'autopista AP-7 i és una paròdia irònica i surrealista del desenvolupament econòmic i el que comporta: la desaparició de l’Horta, la contaminació a l’Albufera i la manca d’espais verds. L'obra ridiculitza els símbols folklòrics del País Valencià.

L'espectacle presentava un ús de diferents tècniques expressives, partint d'elements del sainet tradicional, com ara personatges arquetípics o l'ús de perruques i veus estereotipades. Però, a partir d'un cert moment, s'utilitzaven  recursos innovadors, com elements del circ, titelles, malabarismes i serials radiofònics. Hi havia una gran part d'improvisació i cada muntatge podia canviar, en funció de la reacció del públic. L'obra acabava amb una exposició futura d'elements del País Valencià ja extingits, que cremaven com una falla. Després de cada representació, es feia un col·loqui amb el públic, per tal d'abordar els temes de l'espectacle i, a la pausa es llançaven fulls volants amb «Algunes de les paraules que hagués dit l'historiador si l'haguessen deixat», que pretenien desmitificar el «Levante agrícola y feliz». L'historiador representava la història popular silenciada. 

El muntatge es basava en tres cadires i una taula d'on sortien alguns personatges: una família de classe mitjana, formada per un matrimoni i els seus dos fills, que parlaven sobre temes banals. Però, de sobte, els actors es rebel·laven i feien servir tècniques alternatives per tal de mostrar la realitat des d'angles diferents i hi apareixien altres personatges, com ara l'amo de la constructora i l'especulador dels terrenys, o els titelles que transmetien els discursos oficials dels polítics que defensaven la construcció de l'autopista.

L'obra va comptar amb unes 130 representacions: a Prada, a la Universitat Catalana d’Estiu, a València, al Cicle de Teatre Valencià, al València cinema, del 8 al 24 d'abril del 1975; a la Sala Villarroel de Barcelona, a Ciutat de Mallorca, o a la Muestra de teatro hispánico de Vigo, etc.