La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega és una entitat pública que fomenta la creació escènica catalana i l’intercanvi professional entre companyies, tant pel que fa a l’àmbit catalanoparlant com a l’internacional, amb una atenció especial a les arts de carrer i als espectacles que impliquen la intervenció del públic.
Hi ha dos elements que defineixen la personalitat de la Fira de Tàrrega: en primer lloc, el seu caràcter popular, que recupera el carrer com un espai de festa; en segon lloc, el concepte de «mostra d’espectacles», on els agents de les arts escèniques poden calibrar els espectacles que es programaran la propera temporada en d’altres festivals o teatres.
La Fira de Tàrrega naix per reivindicar la cultura popular catalana i el carrer com a espai cultural igualitari (sota el lema «el carrer també és casa teva»). La primera edició, que va ser una cosa més aviat espontània, ja va obtenir un èxit total. Moltes de les companyies de teatre emergents a Catalunya es van aglutinar allà: Marduix Teatre, Sèmola Teatre, Teatre la Claca, l’Estaquirot Teatre, els Bocamora, etc. També més endavant van participar-hi artistes com ara la coreògrafa Lydia Azzopardi, el Faquir Kirman, el poeta Joan Brossa, el músic Carles Santos, etc.
De mica en mica, la Fira de Teatre de Tàrrega ha anat creixent i evolucionant fins a convertir-se en un dels festivals de teatre de carrer més importants dels Països Catalans, junt amb el FITCarrer de Vila-real, que se celebra des del 1988, o el MIM (la Mostra Internacional de Mim), que se celebra a Sueca des del 1989. Aquests festivals teatrals demostren que és possible un tipus de teatre popular i, alhora, de projecció internacional. Així, en els últims anys, han passat per la Fira de Tàrrega companyies i creadors com ara: Pau Vinyals (Catalunya), amb l’obra El gegant del pi; Maduixa Teatre (País Valencià), amb Mulïer; Las Hermanas Picohueso (Illes Balears), amb P-Acte idiota, la Compagnie Lucamoros (França), amb La tortue de Gauguin o Just Us Dance Theatre (Anglaterra), amb Born to protest.
La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega es va engegar l’any 1981 gràcies a Eugeni Nadal i Salat, el primer alcalde de la ciutat elegit democràticament després de la dictadura militar del general Franco. Durant la dictadura moltes festes populars havien estat deformades per la repressió i la imposició espanyolista. Com que hi havia la necessitat de manifestar-se culturalment, Nadal va pensar a recuperar la festa major de Tàrrega i a organitzar en aquell context un festival d’arts escèniques pensat per a tots els públics, per tal que es considerés com una activitat cultural, gratuïta i, alhora, lúdica.
Des del primer moment, Nadal va comptar amb la complicitat de Xavier Fàbregas (cap del Servei de Teatre de la Generalitat de Catalunya) i de la companyia Els Comediants, (que s’encarregaren de la direcció artística del festival des del 1981 fins al 1985) per tirar endavant el projecte. En aquell moment emergien a Catalunya moltes companyies de teatre que, de seguida, hi volgueren participar, com ara La Cubana, Tricicle, Vol Ras, La Fura dels Baus, el Circ Cric, els Artristes... Això va contribuir a donar a la Fira de Tàrrega una certa popularitat des del principi.
Durant les primeres edicions es combinaven els espectacles de teatre, música i balls tradicionals. Quatre anys després, el 1985, com que la Fira anava creixent i el suport institucional que rebia també, es va voler constituir el Patronat Fundació Pública Municipal Fira de Teatre al Carrer, que tenia la missió de fer del festival una cosa més seriosa i homologada, però sempre pensant en el teatre de carrer com un teatre democràtic i accessible per a tothom. La Fira, a banda de ser un espai de mostra d’espectacles, es va convertir també en una mena de promotora cultural que donava volada a les noves companyies catalanes i, en certa manera, s’avançava a les programacions dels teatres catalans. A més, durant els anys que vingueren després, s’hi anaren afegint d’altres activitats de caire més reflexiu al voltant de les arts escèniques, com ara exposicions, conferències o taules redones.
Des del principi, la Fira de Tàrrega va ser un fenomen sociocultural pioner a Catalunya, que va servir d’inspiració per a d’altres ciutats catalanes i per a les seves festes. A mesura que es rebien més subvencions i suports institucionals, la Fira va incrementar el nombre de companyies que participaven de cada any. Fins i tot es va internacionalitzar el festival, tot afegint a la programació un espai per a les companyies estrangeres: la Mostra Europea de Teatre de Carrer.
Tant pel seu encert inicial en la promoció d’una cultura popular soterrada per la dictadura com per la seva llarga trajectòria, la Fira de Tàrrega ha acumulat un llarg nombre de reconeixements, entre els quals cal destacar el Premi Nacional d’Activitats Teatrals (atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona l’any 1983); el Premi Abacus (concedit el 2008), o el Premi Funde a l’activitat artística i cultural més destacada del 2012, entre d’altres.
Martí, Oriol. «Cultura i perifèries: fira Tàrrega, per exemple». Urtx: Revista cultural de l’Urgell, núm. 23 (2009), p. 549-562.
Viladot, Guillem. «The Tàrrega Festival of Street Theatre». Catalònia (1989), p. 4-5.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
