Gerard Vázquez

Dramaturg, guionista, director

1959

Barcelona

Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, es va formar com a dramaturg en els cursos impartits per José Sanchis Sinisterra en la Sala Beckett de Barcelona. Ha estrenat diverses adaptacions teatrals, com per exemple La strada de Federico Fellini i Tullio Pinelli (1999), Un riure en la foscor de Vladímir Nabòkov (2000) o Bartleby de Herman Melville (2005). També ha estrenat peces de repertori propi, com ara Cançons d’Alabama (1998), Cansalada cancel·lada (1999, Premi SGAE de Teatre 1995), El somriure del guanyador (2002, Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2001), Numbert (2004), Broc gros (2004), Uuuuh! (2005, Premi Butaca al millor text teatral 2006 i finalista del Premi Max de les Arts Escèniques 2007, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya dins del projecte T6) i Quid pro quo (2008). Així mateix ha realitzat guions radiofònics per a Catalunya Ràdio –Jocs abissinis i L’home de l’estrella–. És coautor del guió de la pel·lícula El pallasso i el Führer (2007), produïda per Benecé i Televisió de Catalunya, basada en la seva obra teatral Uuuuh!. A més ha sigut mereixedor d’altres premis, com el Premi Born de Teatre del 1997 per l’obra Magma, el Premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà del 2002, el Premi Crítica Serra d’Or del 2004 al millor text per la peça El retratista i el Premi Recull de Teatre del 2004 per Quid pro quo. En l’àmbit de la direcció escènica, treballa en l'òpera La Traviata (1996) i és ajudant de direcció d'El somni d'una nit d'estiu (1997), de William Shakespeare. També dirigeix les obres Quid pro quo (2008) i Fang a les costelles (2015).

En el període 2006-2009 Vàzquez és articulista col·laborador a Entreacte, revista de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, i del 2010 al 2012 és col·laborador a Hamlet, revista de les Arts Escèniques. Així mateix, del 2013 al 2014 va exercir com a professor de Dramatúrgia a l'Escola de Lletres l'Odissea de Vilafranca del Penedès i, des del 2015, a Eòlia, Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona. Alguns dels seus textos han estat traduïts a l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, el suec, el serbocroat i l'albanès i algunes de les seves obres s'han representat als Estats Units, el Canadà, Itàlia, Suècia, l'Argentina i Kosovo.

Bona part de la seva obra s’inspira en dilemes de caràcter universal en què la memòria històrica, com a detonant contextualitzador de la trama, juga un paper rellevant. D’aquesta manera, el dramaturg explora els límits difusos entre realitat i ficció, per a sacsejar la consciència del públic lector/espectador. Així si, en El somriure del guanyador (2001), Vázquez indaga al voltant del sentit de la pietat i la justícia –a partir de personatges vinculats a la SS i d’altres a l’espera de l’acompliment de la sentència en el corredor de la mort als Estats Units–, en d’altres peces com ara Uuuuh! (2005) incideix en les relacions que s’estableixen entre l’art i la política –en aquest cas usant com a protagonista de la tragicomèdia el pallasso Charlie Rivel i com a rerefons l’horror de l’Holocaust–. Així mateix, el dramaturg confirma el seu gust per la història en El retratisa (2004), una ficció situada a l’Anglaterra del segle XVI. En d’altres ocasions, com en Boc Gros (2005), l’autor se situa en un context històric més pròxim –el Congreso Eucarístico Internacional de l’any 1952 i el Fòrum Universal de les Cultures del 2004, ambdós esdevinguts a Barcelona–, amb l’objectiu de propiciar la reflexió sobre la ruptura social entre vencedors i vençuts del conflicte bèl·lic del 1936, però també per generar el debat a l’entorn de les posicions que adoptem davant la pobresa. En definitiva, Gerard Vázquez aprofita determinats contextos històrics per a confrontar l’individu amb dilemes i tensions ètiques d’àmbit universal a través de la combinació de registres dramàtics on riure i plorar poden tindre cabuda.

Tiempo de ensayo. Madrid: Fundación SGAE, 1996. (Versió castellana de Cansalada cancel·lada).

Cansalada cancel·lada. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 1996.

Magma. Tarragona: Arola, 1998.

Carnaval de cendres. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2001.

El somriure del guanyador. Barcelona: Edicions 62, 2001.

El retratista. Tarragona: Arola, 2003.

Quid pro quo. Barcelona: Proa, 2005.

Uuuuh! Barcelona: Proa, 2005.

Acer inoxidable. A: Vint monòlegs d'autors catalans contemporanis. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2003.

Gonçal ho dibuixa tot. A: Dramatúrgia al país de les maravelles – Catorze autors escriuen per a infants i joves. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2006.

Vides oposades. A: Teatre als instituts. Barcelona: Rema, 2007.

No esgotaràs tots els noms. A: Espriu x dotze. Tarragona: Arola, 2014.

Foguet, Francesc. «L’assassinat mecanitzat». Avui Cultura (16 maig 2002), p. 13.

Jané, Jordi. «Charlie Rivel al TNC». Avui (7 novembre 2005), p. 36.

Massip, Francesc. «Boc gros. Un fórum de l’hòstia». Avui (octubre 2004).

Pascual, Artur. «Pallassos davant el tirà». Avui Cultura (5 abril 2006), p. 14.

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: <https://www.escriptors.cat/autors/vazquezg/portic-gerard-vazquez>

Isabel Marcillas Piquer