Faust Hernández Casajuana

Identificacio/ns

Dramaturg, novel·lista i poeta

Data de naixement

13-11-1888

Lloc de naixement

València

Data de defunció

29-7-1972

Lloc de defunció

València

Biografia

Faust Hernández Casajuana va nàixer en una família relativament benestant del barri del Carme de València. És escolaritzat al col·legi dels Maristes, i posteriorment estudia Arquitectura Tècnica i arriba a ser degà de la primera promoció d'aparelladors de la Universitat de València. Però sembla que no exerceix aquesta professió, sinó que treballa com a funcionari en l'oficina de Segurs Socials a València, en la coneguda com a «Casa del xavo».

Conrea la literatura des de molt jove, preferentment el teatre, motivat per l'afició de la família a l'art dramàtic. Comença escrivint un drama en castellà, però a partir del 1909 fa les primeres incursions en el teatre valencià per a l'Escola de Declamació de Lo Rat Penat. A aquesta institució va lligada tota la producció primerenca d'Hernández Casajuana, com ara les traduccions al català de diverses comèdies de Jacinto Benavente.

També participa en altres iniciatives culturals o polítiques, com ara l'organització regionalista Joventut Valencianista, de la Junta Directiva de la qual forma part l'any 1914. Políticament, Hernández Casajuana és un regionalista moderat d'idees conservadores. Fou redactor en cap de la revista El Cuento del Dumenche (1914-1919) i col·laborador de les revistes El Guante Blanco (1912-1919), Nostra Novela (1930-1931), Nostre Teatro (1921-1922, 1930-1932) i Teatro Valensiá (1925-1929).  Fou també director artístic del Teatre Modern de València (1925-1929), on col·laborà estretament amb la companyia de Pepe Alba, una de les màximes figures del teatre valencià de l'època.

És un dels autors teatrals més actius dels anys vint i trenta del segle passat, i un dels pocs que té formació superior. A partir de l'any 1929 comença una llarga i fructífera col·laboració amb l'actor Enrique Rambal, per a qui escriu diversos fulletons en castellà.

Durant la guerra s'estableix a Burjassot, en el xalet familiar on solia passar els estius. Aquí exerceix de director de la companyia d'aficionats del col·legi Sant Roc. Amb  les dificultats per a la cultura valenciana de la postguerra, el ritme de producció de l'autor es va reduir, però no va deixar mai d'escriure fins a pràcticament la seua mort. L'important arxiu personal de Faust Hernández Casajuana es troba dipositat al Centre de Documentació Escènica de l'Institut Valencià de Cultura.

Significació

És un dels comediògrafs valencians més populars del primer terç del segle XX.  Algunes de les seues obres assoliren un gran èxit i es van representar milers de vegades. Els gèneres que més treballa són el sainet, la comèdia llarga (en dos i tres actes) i la revista musical.

Encara que en part de la seua producció còmica segueix el model que fixà el saineter Eduard Escalante cinquanta anys abans, també intenta acomodar-lo a la nova realitat social, construint sainets de gran frescor teatral  i comèdies melodramàtiques que intenten superar les traves del bilingüisme i el costumisme més convencional.  Uns bons exemples són el sainet vodevilesc Eh, la veta! (1917) i el melodrama judicial en tres actes La vista causa de Mary-Hetta (1931). En efecte, Hernández Casajuana és un dels autors que més va lluitar per la renovació del teatre valencià, però la paralització del procés de normalització cultural i lingüística, produït pel sotrac de la guerra civil i la posterior dictadura franquista, no li va permetre fer el pas del sainet a la comèdia de costums.

És en els gèneres musicals on més èxit assolí, gràcies a la col·laboració amb el dramaturg i periodista Maximilià Thous i Orts, i amb el mestre compositor Miquel Asensi. El primer fruit d'aquesta col·laboració és el sainet líric La bella Codony (1913) i  posteriorment estrenen la revista de costums valencianes A la vora del riu, mare (1919),  que esdevé un èxit esclatant, al qual seguiren molts més. A finals dels anys vint escriu en solitari noves revistes, que no tenen música composta ex professo, sinó que aprofitaven temes populars de diversos compositors del moment, com es feia en el vodevil francés. La primera d'aquestes revistes és València a la garçon (1928), un altre gran èxit. De fet, Hernández Casajuana és un dels representats més significatius de la revista musical valenciana de temàtica urbana.

Tot i que en la postguerra el seu èxit minvà, seguí estrenant desenes de comèdies. Així, l'any 1952 obté el premi València de Literatura, atorgat per la Diputació de València, per la comèdia La masia de Masià. L'última producció d'aquest autor va ser la revista Bomba va! (1968), un darrer intent de recuperar el gènere que l'havia consagrat com a autor d'èxit.

En tota la seua producció, Hernández Casajuna es mostra com un hàbil constructor teatral, especialment des del punt de vista formal. Bona prova d'això són les minucioses acotacions que encapçalen els textos o els esbossos escenogràfics que a vegades acompanyen els manuscrits. La seua obra es caracteritza per tindre trames melodramàtiques força aconseguides, tipus populars diferenciats ben traçats, un àgil ritme escènic i diàlegs picants i d'una gràcia extraordinària. A més d'utilitzar sàviament la llengua viva del carrer, també fa un hàbil ús de diferents recursos còmics, especialment dels jocs lingüístics.

En definitiva, Faust Hernández Casajuna és un dels autors més importants i més prolífics de tota la història del teatre valencià, ja que des del 1909 fins al 1968 escrigué més d'un centenar d'obres en català, de les quals foren publicades trenta-cinc. També és autor d'una trentena de sarsueles i comèdies en castellà.

Estrenes

Juliol 1909. L'amor que torna. Comèdia lírica. Música de Francesc Cuesta. Escola de Declamació de Lo Rat Penat.

10 maig 1910. De prop. Comèdia. Teatre Apol·lo, València. Escola de Declamació de Lo Rat Penat.

28 desembre 1910. L'innocent masclet. Sainet. Societat Lo Rat Penat, València. Escola de Declamació de Lo Rat Penat.

30 juny 1911. Guanyar-se la vida. Comèdia. Societat Lo Rat Penat, València. Secció de Declamació de Lo Rat Penat.

30 juny 1911. Cireretes de pastor. Conte infantil representable. Societat Lo Rat Penat, València. Secció de Declamació de Lo Rat Penat.

15 gener 1913. La bella codony. Sainet líric. Amb la col·laboració de Maximilià Thous i Orts. Música de Miquel Asensi. Teatre Apol·lo, València. Paco Gómez Rosell.

21 març 1914. El pati dels canyarets. Sainet. Teatre Princesa, València. Federico Garcia Parreño.

23 abril 1914. L'oroneta de plata. Sainet. Teatre Eslava, València. Joan Colom.

2 desembre 1914. La sombra del Micalet. Revista valenciana. Amb la col·laboració de Maximilià Thous i Orts. Música de Miquel Asensi. Teatre Russafa, València. Patricio León i Vicent Peydró.

19 desembre 1914. El carreró de la llanda. Sainet. Teatre Princesa, València. Juli Cervera.

22 juliol 1916. El solar de la pobrea. Sainet. Teatre Olympia, València.

14 gener 1917. Eh, la veta!. Sainet. Teatre Principal, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

21 febrer 1917. Capitulé Tonico. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

4 abil 1917. Botiges. Sainet. Teatre Circ, Alcoi. Antoni Virosque.

6 agost 1917. A parar l'abanico. Sainet. Teatre Olympia, València. Vicent Mauri.

4 gener 1918. Melchor, Gaspar i Baltasara.. Sainet líric. Saló Romea, València. Juli Cervera.

20 abril 1918. Peret, Peret, quina hora és? Sainet. Teatre Russafa. Pepe Fernández.

20 desembre 1918. Salut i revolució. Sainet. Teatre Romea, València. Antoni Virosque.

28 octubre 1919. A la vora del riu,mare. Revista valenciana. Amb la col·laboració de Maximilià Thous i Orts. Música de Miquel Asensi. Teatre Regües, València. Paco Gómez Rosell.

28 desembre 1919. Freg-hall Concert. Sainet líric. Amb la col·laboració de Maximilià Thous i Orts. Música de Miquel Asensi.Teatre Olympia, València. Paco Gómez Rosell.

2 juny 1920. Ama, ¿Hi ha foc? Sarsuela de màgia. Amb la col·laboració de Maximilià Thous i Orts. Música de Miquel Asensi. Teatre Regües, València. Paco Gómez Rosell.

11 novembre 1920. El portalet de la chunga. Sainet líric. Música de Miquel Asensi. Teatre Regües, València. Paco Gómez Rosell.

6 abril 1921. M'he deixat les espardenyes. Revista valenciana. Música de Miquel Asensi. Teatre Russafa, València.

29 setembre 1922. Que gran eres, Micalet! Sainet líric. Amb la col·laboració de Maximilià Thous i Orts. Música de Miquel Asensi. Tetre Regües, València. Pepe Àngeles.

18 octubre 1922. Mare, no li ho diga al pare. Revista valenciana. Amb la col·laboració de Maximilià Thous i Orts. Música de Miquel Asensi. Teatre Regües, València. Pepe Àngeles.

22 maig 1925. Quelo el desastrat. Sainet. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

23 abril 1925. L'ampoma escucha. Monòleg. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

10 setembre 1925. La dona fa la casa. Comèdia. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

8 octubre 1925. La festa de Sant Donís. Sainet líric. Amb la col·laboració de Maximilià Thous i Orts. Música de Miquel Asensi. Teatre Modern, València.

24 novembre 1925. Pagar el pato. Sainet. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

18 desembre 1925. L'airet de la matinà. Sainet. Teatre Modern, València. Pepe Alba

22 maig 1926. Què passa, xe? Sainet. Teatre Modern, València. Vicent Aparici.

6 octubre 1926. No és per ahí! Comèdia. Tatre Modern, València. Pepe Alba.

10 desembre 1926. El tenedor de Cullera. Sainet. Teatre de la Comèdia, València. Pepe Alba.

21 gener 1927. Lliri entre espines. Comèdia. Teatre de la Comèdia, València. Pepe Alba.

16 abril 1927. La Marcelina. Sainet líric. Música de Miquel Asensi. Teatre Modern, València. Pepe Beüt.

28 octubre 1927. La flor del voler. Sainet. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

30 desembre 1927. El gran Cacau. Sainet. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

7 abril 1928. València a la garson. Revista. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

30 març 1929. València, la guapa. Revista. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

19 abril 1930. Arròs amb res. Revista. Saló Novetats, València. Manolo Taberner.

14 maig 1930. Òpera flamenca. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner.

19 febrer 1931. La vista causa de Mary Hetta. Melodrama. Teatre Alkázar, València. Vicent Mauri.

22 abril 1931. València és teua. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Vicent Mauri.

22 octubre 1931. El sol de la Bolseria. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Vicent Mauri.

9 desembre 1932. Tra-ca-trac. Revista. Música de Miquel Asensi i d'altres. Saló Novetats, València. Paco Fernández i Juli Espí.

24 desembre 1932. La fam mos trau a ballar. Sainet. Saló Novetats, València. Paco Fernández i Juli Espí.

24 novembre 1933. La pandilla. Comèdia. Nostre Teatre, València. Pepe Alba.

23 abril 1936. La bella dona. Comèdia. Teatre Russafa, València. Pepe Alba.

5 gener 1945. Els reixos vagos. Sainet. Café Mariano, Burjassot.

28 novembre 1946. Nóvios a la planxa. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Pepe Alba.

5 abril 1947. Enredro de catxerulos. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Pepe Alba.

4 setembre 1948. Nostra falla. Apropòsit faller. Parc Faller, Burjassot. Lluís S. Mata.

16 novembre 1949. Gildo. Sainet. Teatre Alkázar, València. Daniel Benítez i Cora Raga.

5 novembre 1951. El malquerido. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Pepe Codoñer.

13 abril 1958. Sigau bona gent. Miracle de Sant Vicent. Altar del Mercat, València. Xiquets d'aquest altar.

8 abril 1962. La masia de Masià. Comèdia. Teatre Casa dels Obrers, València.

29 abril 1962. Parlem valencià. Miracle de Sant Vicent. Altar de la plaça del Pilar, València. Xiquets Orfes del Col·legi Imperial de Sant Vicent Ferrer.

26 abril 1968. Bomba va! Revista valenciana. Música de Leopold Magenti Chelvi. Teatre Russafa, València. Joan López Català.

Publicacions

L'oroneta de plata. València: Imp. La Gutenberg, 1914.

El pati dels canyarets. València: Imp. La Gutenberg, 1914.

La bella codony. València: El Cuento del Dumenche, núm. 114. Imp. La Gutenberg, 1916.

De prop. València: El Cuento del Dumenche, núm. 134. Imp. Suc. d'Emili Pascual, 1916.

El carreró de la llanda. València: El Cuento del Dumenche, núm. 158. Imp Sucs. d'Emili Pascual, 1917.

Eh, la veta!. València: El Cuento del Dumenche, núm. 160. Imp Sucs. d'Emili Pascual, 1917.

La sombra del Micalet. El Cuento del Dumenche, núm. 199. Imp Sucs. d'Emili Pascual, 1917.

Capitulé Tonico. València: El Cuento del Dumenche, núm. 221. Imp. Germans Marco, 1918.

A la vora del riu,mare. València: Impremta Valencianista, 1920.

M'he deixat les espardenyes. València: Impremta Valencianista, 1921.

El solar de la pobrea. València: Teatro Valensiá, núm. 1. Imp. de Manuel Pau, 1925.

La dona fa la casa. València: Teatro Valensiá, núm. 13. Imp. de Manuel Pau, 1925.

Pagar el pato. València: Teatre Valensiá, núm. 36. Imp. de Manuel Pau, 1926.

L'airet de la matinà. València: Teatro Valensiá, núm. 54. Imp. de Manuel Pau, 1926.

Melchor, Gaspar i Baltasara. València: Teatro Valensiá, núm. 66. Imp. de Manuel Pau, 1927.

No és per ahí! València: Teatro Valensiá, núm. 84. Imp. de Manuel Pau, 1927.

El tenedor de Cullera. València: Teatro Valensiá, núm. 101. Editorial Carceller, 1928.

València a la garson. València: Teatro Valensiá, núm. 102. Editorial Carceller, 1928.

El portalet de la xunga. València: Teatro Valensiá, núm. 118. Editorial Carceller, 1928.

Què passa, xe? València: Teatre Valensiá, núm. 131. Editorial Carceller, 1928.

València, la guapa. València: Editorial Carceller, 1929.

La flor del voler. València: Nostre Teatro, núm. 3. Editorial Carceller, 1930.

La vista causa de Mary Hetta. València: Nostre Teatro, núm. 17. Editorial Carceller, 1931.

La Marcelina. València: Nostre Teatro, núm. 38. Editorial Carceller, 1931.

Tra-ca-trac. València: Editorial Carceller, 1932.

La pandilla. València: Teatre Valencià, núm. 141. Editorial Carceller. 1936.

Sigau bona gent. València: Junta Local Vicentina, 1959.

El sol de la Bolseria. València: Imp. Sucs. de Vives Mora, 1962.

València és teua. València: Teatre Valencià. Imp. Sucs. de Vives Mora, 1962.

La bella dona. València: Imp. Sucs. de Vives Mora, 1963.

Òpera flamenca. València: Imp. Sucs. de Vives Mora, 1963.

La masia de Masià. València: Diputació de València, 1964.

Gildo. València: Imp. Sucs. de Vives Mora, 1965.

Parlem valencià. València: F. Doménech, separata de l'almanac de Las Provincias, 1968.

Bibliografia

Sirera, Josep Lluís; Sirera, Rodolf. Faust Hernández Casajuana. Teatre. Edició, introducció i notes de Josep Lluís i Rodolf Sirera. València: Edicions Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1993.

Fonts iconogràfiques

Figura 1. Fotografia de Faust Hernández Casajuana. Nostre Teatro, núm. 38. Editorial Carceller, 1931. Font: Arxiu Teatral de Tadeo Fullana. Xaló.

Figura 2. Programa del Saló Novetats, anunciant la revista València a la garçon, de Faust Hernández Casajuana, estrenada el 7 d'abril de 1928 per la companyia de Pepe Beüt. Font: Arxiu Faust Hernández Casajuana. Centre de Documentació Escènica. Institut Valencià de Cultura.

Figura 3. Programa de l'estrena de la revista Tracatrac, al Saló Novetats, el 9 de desembre de 1932, per la companyia de Paco Fernández i Juli Espí. Font: Arxiu Faust Hernández Casajuana. Centre de Documentació Escènica. Institut Valencià de Cultura.

Enllaços

http://instantaneo.es/wiki/index.php/Hern%C3%A1ndez_Casajuana,_Faust

http://parnaseo4.uv.es/fmi/iwp/cgi?-db=teatre-valencia-contemporani_Server&-loadframes

Redactor/a

Jaume Lloret i Esquerdo