Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Els Zin-calós (Els gitanos)

Autor/s: Juli Vallmitjana Colomines (Barcelona, 1873-1937)
Local estrena: Teatre Principal (Barcelona)
Data estrena: 16-1-1911
Lloc publicació: Barcelona: Tip. «L’Avenç», 1911 i Barcelona: A. Artís, impressor, 1912
Redactor/a: Jordi Auseller i Roquet

Descripció

Des del començament de la seva carrera com a escriptor, Juli Vallmitjana s’interessà profundament pel món marginal i de baixos fons barcelonins, sens dubte influït per l’estil de vida bohemi que el modernisme imposava per a l’artista. I és, precisament, d’aquest ambient suburbial que sorgí aquesta obra, que fa un retrat sense filtres, cru, de la vida miserable i sòrdida dels gitanos i dels seus costums a la Barcelona de principis del segle XX. D’un sol acte, l’obra està construïda a partir d’escenes breus i encadenades, que recreen les disputes entre dos clans de gitanos contraris que viuen al barri d’Hostafrancs. L’autor hi accentua el contrast entre nòmades i població establerta i explica la història amb una gran força expressiva i una profunda intensitat dramàtica.

Significació

Tant la seva temàtica, centrada en el món dels gitanos i les seves tradicions, creences i supersticions, com la descripció de l’ambient marginal que fa Vallmitjana, seguint molt de prop el model naturalista, converteixen l’obra en document d’un grup ètnic que en ben poques ocasions ha estat tractat dins de l’espai literari català, especialment en el context del teatre (Castells, 1976). Així mateix, també cal considerar el llenguatge peculiar que empren els diversos personatges, que els dona molta veracitat, i notar, molt especialment, l’ús de l’argot caló, la llengua romaní de Catalunya, fruit del contacte tan estret que l’autor va tenir amb els gitanos i la seva cultura. Aquesta particularitat fa que avui llegim aquest text dramàtic essent conscients que tant aquesta com la resta de les seves obres i quadres de costums gitanos —entre d’altres, Entre gitanos (1911), La gitana verge (1912), Tassarba (1916) i Rují (1917)— són «un preuat repositori lèxic, arxiu únic de registres de la parla caló de principis de segle» (Masó, 2017). La bona acollida, tant de la crítica com del públic, que la peça va tenir en el seu moment —junt amb La reina jove, de Guimerà, fou un dels èxits de la temporada 1910-1911 al Teatre Principal de Barcelona: se’n feren més de cinquanta representacions, amb direcció artística d’Enric Guitart (1909-1999) i l’actriu Margarida Xirgu (1888-1969) en el paper de La Xivet— va fer de Vallmitjana un autor especialitzat en el tema gitano (Foguet; Mestres, 2006) i va animar el també escriptor i dramaturg Joaquín López Barbadillo (1876-1922) a traduir-la al castellà, i, amb el nom de Los gitanos, fou representada el 1913 per la companyia d’Enric Borràs (1863-1957) al teatre Novetats de Barcelona. La traducció castellana més recent és de Marçal Font i Espí, publicada el 2017.

Bibliografia

Castells, Francesc; Castells, Joan. «Pròleg». A: Juli Vallmitjana. Teatre de gitanos i de baixos fons. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 5-18. (Antologia catalana; 85)

Fàbregas, Xavier. «Pròleg». A: Mestres, Apel·les; Iglesias, Ignasi; Gual, Adrià; Vallmitjana, Juli. Teatre modernista. Barcelona: Edicions 62 / «la Caixa», 1982, p. 7-18. (Les millors obres de la literatura catalana; 77)

Foguet i Boreu, Francesc. Margarita Xirgu, cartografia d’un mite. Badalona: Museu de Badalona, 2010. (Biografies Badalonines; 3)

Foguet i Boreu, Francesc; Mestres, Albert. «La modernitat del teatre de Juli Vallmitjana». A: Vallmitjana, Juli: Teatre. Volum 1. Barcelona: Edicions de 1984, 2006, p. 7-13 (Temps Maleïts; 25)

Foguet i Boreu, Francesc; Mestres, Albert. «El teatre de Vallmitjana en el seu temps». A: Vallmitjana, Juli: Teatre. Volum 2. Barcelona: Edicions de 1984, 2006, p. 7-45 (Temps Maleïts; 26)

Masó, Joana (ed.). Juli Vallmitjana. Teatro de gitanos y de la vida. Sevilla: Athenaica Ediciones Universitarias, 2017.