Jordi Casanovas

Dramaturg, director i productor.

Jordi Casanovas Güell, nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1978, es va involucrar de ben jove en les activitats del grup de teatre amateur que hi havia a la seva ciutat. Després, va decidir inscriure’s a alguns dels cursos de dramatúrgia que oferien l’Obrador de la Sala Beckett i l’Institut del Teatre de Barcelona. Així, del 2001 i al 2005, va assistir als tallers i seminaris d’escriptura de Sanchis Sinisterra, Enric Nolla, Sergi Belbel, Juan Mayorga, Javier Daulte, Carles Batlle i Teresa Vilardell (entre d’altres), a banda de formar part d’un laboratori de creació dirigit pel dramaturg francès Yves Lebeau.

Durant aquests anys, Casanovas també havia començat a escriure. El 2002 va guanyar el seu primer premi, l’AIET de Teatre Universitari Josep Robrenyo, amb Les millors ocasions. El 2003 va escriure Gebre, que es va estrenar a la Sala Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Va ser aleshores quan va decidir fundar la Flyhard Theatre Company junt amb els actors Roser Blanch i Xavi Vallès. Gràcies a això, Gebre també es va poder representar a un parell de teatres de Barcelona: al Teatre de la Riereta i a la Sala Beckett.

El 2004, Casanovas va estrenar una altra peça anomenada I Love TV, de nou a Vilafranca del Penedès. Dos anys després, l’obra es va representar a l’AREAtangent, a la Casa Bauman i, finalment, a la Sala Beckett. A partir d’aleshores la companyia es va fer més gran i va passar a ser, a més, productora (primer, dels espectacles amb text i direcció de Jordi Casanovas i, més endavant, també d’algunes peces d’altres autors que començaven a emergir a Catalunya). La companyia va ser rebatejada amb el nom de Flyhard Produccions S.L.

Les primeres produccions de la Flyhard van ser: Neoburning Generation (2005) i la trilogia Hardcore Videogames (2006-2007), composta per les peces Wolfenstein, Tetris (totes dues estrenades a l’AREAtangent el 2006) i City/Simcity, representada a la Sala Beckett l’any 2007. Amb Hardcore Videogames, Casanovas va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (2007) i el Revelació de la XIV edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques.

Un parell d’anys més tard, el 2009, Casanovas va ser seleccionat per participar en la cinquena edició del Projecte T-6, promogut pel Teatre Nacional de Catalunya per donar suport als dramaturgs joves. Llavors va escriure i dirigir Una història catalana (Premi Butaca al millor text teatral), que es va estrenar al TNC el 2011 i es va tornar a representar el 2013. El 2010 va portar a escena Un home amb ulleres de pasta a la Sala Flyhard (Premi a la Millor Obra del Time Out Barcelona). El 2012, Pàtria, al Teatre Lliure (Premi Ciutat de Barcelona); el 2015, Vilafranca. Un dinar de festa major (per la qual se li va concedir un altre Premi Butaca al millor text teatral); el 2016, Port Arthur, al CCCB, dins del marc del Festival de Teatre Grec; el 2017, Gazoline, al IATI Theater de Nova York... En definitiva, Casanovas des del principi del segle ha estrenat un gran nombre de peces, que han rebut molts reconeixements i bones crítiques. A més, per la seva trajectòria, l’autor també va ser guardonat amb el Premi Cultura 2022.

Casanovas és un dels autors més prolífics i més premiats de Catalunya. Ha escrit més d’una trentena d’obres, algunes en català i d’altres en castellà, que s’han representat a diversos països del món. Entre elles, cal destacar especialment els drames documentals, com ara Ruz-Bárcenas (estrenat a Madrid el 2014 i adaptat al cinema) o Jauría, que va guanyar els Premi MAX el 2020 i que s’ha estrenat també als teatres d’Anglaterra, Itàlia, Grècia, Romania, Polònia, Mèxic, Perú, Argentina, etc. A banda de la trilogia que el va consolidar com a autor (l’anomenada Hardcore Videogames, 2006-2007), ha escrit tres peces dedicades al que ell considera que és «la identitat catalana»: Una història catalana (2011), Pàtria (2012) i Vilafranca. Un dinar de festa major (2015).

Les obres de Casanovas acostumen a tractar temes mediàtics, com ara la pandèmia de la Covid-19 i les mesures restrictives poc coherents que van impulsar molts dels governs del moment (aquest és el tema d’Immunitat, estrenada el 2022); el procés independentista i les actuacions policials de l’1 d’octubre (en Alguns dies d’ahir, de 2020), o el cas del judici de La Manada i de les violacions en grup (en Jauría, de 2019). Sovint, quan parteix de casos reals, utilitza la tècnica teatral verbatim, que consisteix en la reproducció exacta de fragments de processos judicials, entrevistes, etc. Casanovas acostuma a presentar-nos una història que no és més que una excusa per fer-nos reflexionar sobre el present, sobre la llibertat, sobre la democràcia, sobre nosaltres mateixos i sobre les possibles solucions que podem trobar a un determinat conflicte que afecta, és clar, els personatges de l’obra, però també el conjunt de la societat.

Pel que fa a la seva tasca com a productor, cal destacar el suport que ha volgut donar a la dramatúrgia actual de Catalunya, especialment des de la productora Hause & Richman (H&R) i des de la Sala Flyhard (que va ser creada el 2010 expressament per a la companyia Flyhard Productions S. L. i que Casanovas va gestionar durant tres anys, des del 2010 fins al 2013). A més, Jordi Casanovas també ha promogut d’altres activitats teatrals, com ara el Torneig de Dramatúrgia Catalana que, des del 2011, se celebra cada any al Festival Temporada Alta de Girona i que ha suscitat l’interès per alguns nous autors catalans.

(Fins al 2022)

27 novembre 2003. Gebre. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Trinitaris (Vilafranca del Penedès). Flyhard Theatre Company.

14 novembre 2004. I Love TV. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Forat del Pany (Vilafranca del Penedès). Flyhard Theatre Company.

17 març 2005. Neoburning generation. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Cal Bolet (Vilafranca del Penedès). Flyhard Theatre Company.

24 agost 2005. Kuina katalana. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Trinitaris (Vilafranca del Penedès). Flyhard Theatre Company.

22 agost 2006. Andorra. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Versus Teatre (Barcelona). Flyhard Theatre Company.

12 gener 2006. Wolfesntein. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. AREAtangent (Barcelona). Flyhard Produccions S.L.

20 abril 2006. Tetris. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. AREAtangent (Barcelona). Flyhard Produccions S.L.

30 gener 2007. City/Simcity. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Beckett (Barcelona). Flyhard Produccions SL.

11 novembre 2008. Lena Woyzeck (Després de Buchner). Jordi Casanovas (dramatúrgia a partir de l’obra Georg Buchner). Jordi Casanovas. Sala Planeta (Girona). [Festival Temporada Alta de Girona].

2 febrer 2009. La revolució. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Villarroel (Barcelona). [Premi Butaca al millor text teatral].

16 juliol 2009. Julia smells like teen spirit. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Lliure (Barcelona). [Dins del marc del Festival Teatre Grec].

8 abril 2010. Transició (dins de Dictadura-Transició-Democràcia). Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Lliure (Barcelona).

15 octubre 2010. Un home amb ulleres de pasta. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Flyhard (Barcelona).

7 abril 2011. Una història catalana. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Nacional de Catalunya.

21 setembre 2012. Les millors ocasions. Jordi Casanovas. Ferran Utzet. Sala Flyhard (Barcelona).

12 octubre 2012. Pàtria. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. El Canal, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Temporada Alta de Girona.

23 maig 2014. Ruz-Bárcenas. Jordi Casanovas. Alberto San Juan. Teatro del Barrio (Madrid).

19 febrer 2015. Vilafranca. Un sopar de festa major. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Viladecans (Vilafranca del Penedès).

24 abril 2015. Idiota. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Muntaner (Barcelona).

8 agost 2015. La ruina. Jordi Casanovas. Noé Denia. Teatro Lara (Madrid).

17 setembre 2016. Cervantes. El último Quijote. Jordi Casanovas. Jose Luis Arellano García. Teatre GALA Washington DC.

3 febrer 2016. Hey Boy Hey Girl (a partir de Romeo y Julieta de Shakespeare). Jordi Casanovas. José Luis Arellano. Teatro Conde Duque (Madrid). La Joven.

13 juliol 2016. Port Arthur.Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. CCCB (Barcelona). Festival de Teatre Grec.

13 juliol 2016.Yo, Feuerbach de Tankred Dorst. Jordi Casanovas (versió de l’obra de Tankred Dorst). Antonio Simón. Teatre Lliure de Montjuïc. Festival de Teatre Grec.

24 abril 2017. Gazoline. Jordi Casanovas. Jorge B. Merced. IATI Theater (Nova York).

28 març 2018. Mala broma. Jordi Casanovas. Marc Angelet. Sala Muntaner (Barcelona).

25 juliol 2018. Filoctetes (versió después de Sófocles). Jordi Casanovas (a partir de l’obra de Sòfocles). Antonio Simón. Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.

25 gener 2019. Jauría. Jordi Casanovas. Miguel del Arco. Teatro Palacio Valdés (Avilés). Kamikaze Producciones.

6 març 2019. La dansa de la venjança. Jordi Casanovas. Pere Riera. Sala La Villarroel (Barcelona).

21 maig 2019. VALENCiANA.(La realitat no és suficient). Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Principal de València. IVC, Diputació de València i Festival Grec de Barcelona.

12 març 2021. Sopar amb batalla. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Borràs (Barcelona).

26 maig 2021. Alguns dies d’ahir. Jordi Casanovas. Ferran Utzet. Sala Villarroel (Barcelona).

2 desembre 2021. Luna en marte. Jordi Casanovas i Cristina Clemente. Dan Jemmett.Teatro Valle-Inclán (Madrid). Centro Dramático Nacional.

2 juliol 2022. Immunitat. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Villarroel (Barcelona). Grec 2022 Festival de Barcelona.

«Les millors ocasions». Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 41 (2004), p. 115-3. <https://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/145971>. [Consulta 10 juliol 2022].

«Andorra». XIX Concurso de textos teatrales “Marqués de Bradomín” 2005. Madrid: Instituto de la Juventud, 2005. [Premi Marqués de Bradomín].

Beckenbauer. Barcelona: Edicions 62, 2006.  [Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi].

Estralls. València: Editorial Bromera, 2007. [Premi Teatre Ciutat de València].

Wolfenstein; Tetris; City-Simcity (trilogia Hardcore Videogames). Barcelona: Publicacions de l’Obrador Sala Beckett, 2007.

La ruïna. Barcelona: Edicions 62, 2008.

Una història catalana. Barcelona: Arola Editors, 2011. [Premi Butaca al Millor Text de la Temporada 2011].

Les millors ocasions. Barcelona: Edicions Sala Flyhard, 2012.

Un hombre con gafas de pasta. Madrid: Ediciones Antígona, 2014. [Premi Time Out a la millor obra de 2011].

Vilafranca. Un dinar de festa major. Barcelona: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2015. [Premi Butaca al Millor Text de la Temporada 2016].

Hey Boy Hey Girl. Remix de Romeo y Julieta, de William Shakespeare. Madrid: Ediciones Antígona, 2016.

Idiota. Madrid: Ediciones Antígona, 2016.

La dansa de la venjança. Barcelona: Comanegra, 2019.

Jauría. Madrid: Ediciones Antígona, 2019. [Premi Max al millor espectacle teatral i a la millor adaptació o versió].

Port Arthur. Madrid: Ediciones Antígona, 2019.

Ruz-Bárcenas. Madrid: Ediciones Antígona, 2019.

Jordi Casanovas. Algunes obres (2009-2019). Barcelona: Arola Editors, 2020.

Mala broma. Audible Originals, 2020.

Las parejas. Audible Originals, 2021.

«Pròleg». A: Estralls. València: Bromera, 2007.

Vidal, Toni. «Apunts biogràfics de Jordi Casanovas». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (2004), p. 111-113.

https://jordicasanovas.net/

https://www.contextoteatral.es/jordicasanovas.html

https://newplayexchange.org/users/964/jordi-casanovas