Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Buen Retiro

Barcelona. Pl. Catalunya

Redactor: Carme Tierz Grafià

Dates: 1876-1886

Descripció

Les barraques de fira assentades a la plaça Catalunya abans de la seva urbanització, contrastaven amb les sumptuoses cases senyorials que circumdaven l’esplanada. Entre aquestes últimes, la de Manuel Gibert, president del ferrocarril Barcelona-Mataró, fou una de les més opulentes i, també, la més criticada: els cronistes de l’època se’n burlaven dient que tenia pretensions de castell feudal, amb merlets al terrat –potser el fet que la reina Isabel II hi col·loqués la primera pedra, arran de la inauguració de l’Eixample, va tenir a veure amb aquest aire majestàtic. Can Gibert estava envoltat per un frondós jardí que s’estenia del Passeig de Gràcia a Rambla Catalunya. Fidel a la tradició de l’últim terç del segle XIX, els jardins van organitzar balls públics sota el nom de Buen Retiro Barcelonés.

Pocs anys més tard, el 1876, al parc de Can Gibert s’hi va construir un teatre similar al primitiu Tívoli: un cobert de fusta d’una sola planta i sense parets laterals, amb quinze rengles de cadires numerades, una línia de llotges i un escenari visible des de fora. D’altra banda, i seguint un costum iniciat igualment al Tívoli, els espectadors podien adquirir una entrada per veure les funcions a la platea o bé una de més econòmica que els permetia seguir-les des del jardí, asseguts a les cadires que es portaven de casa. Malgrat la modèstia de la seva construcció, el Buen Retiro tenia fama de ser un dels teatres d’estiu més frescos i concorreguts de la ciutat.

De mica en mica, s’hi van introduir millores, fins que l’any 1881 el teatre s’habilità per a l’hivern, amb el tancament de la platea entre parets i cobrint les obertures al sostre. Aquell mateix any, però, es va començar a parlar de fer reformes urbanístiques als terrenys de la plaça Catalunya, amb propostes com la d’obrir un pas per als carros que evitaria haver de rodejar-la per anar del passeig de Gràcia a la Rambla. «A desgrat de tots els remoreigs», escrivia l’historiador Josep Artís, «el Teatre del Bon Retir subsistiria fins al 18 d’abril de 1886, data de la seva darrera representació».

Enderrocat el teatre, el seu empresari va aixecar-ne en poc temps un altre just al darrere, aprofitant la ferralla de l’anterior, i li va posar de nom Pabellón del Buen Retiro, una denominació –la de pavelló– que, a parer de l’Almanaque de 1887 del Diario de Barcelona, era més escaient que la de teatre: «pues no tenía las condiciones que requiere un coliseo lírico, a cuyo objeto fue dedicado».

Activitat

L’òpera i la sarsuela van ser els gèneres més habituals d’aquest teatre inaugurat el 7 de juny del 1876, interpretats en molts casos per companyies líriques de caràcter popular, que hi representaven obres d’èxit. Respecte a això, Artís apunta: «El Bon Retir assolí una forta representació entre els aficionats operístics, car s’hi cantava una munió d’òperes a càrrec d’intèrprets de diversa qualitat; hi anaven així els cantants mancats de preparació, per bé que més o menys dotats».

L’Almanaque del Diario de Barcelona del 1877 explica, en relació amb la seva primera temporada: «en él se dieron representacions de declamación y de baile extranjero a módicos precios de entrada y localidad. Las piezas que se representaron fueron en mayor parte del teatro catalán, por una compañía bajo la dirección de León Fontova, y se estrenaron algunas obras, una de ellas Lo tamboriner, que llamaron mucha concurrència. Los espectáculos de baile fueron desempeñados bajo la dirección del señor Estrella, por un regular número de bailarines de ambos sexos que reúne cualidades muy recomendables en su especialidad, tales como flexibilidad, ligereza, soltura, finura en los pasos, ditinguiéndose especialmente en los de punta. [...] Los bailes que se pusieron en escena fueron: La orgía, Kalmar, la perla griega, Las Naciones, El correo de las bellas, La bella florentina, Los quintos de Coimbra y La Turinesa».

També comptava amb el mèrit d’haver presentat, el 1879, el primer quadre flamenc arribat a Barcelona o amb el d’haver ofert algunes de les primeres funcions de comèdia màgica, com ara La Ventafocs de Rossend Arús, protagonitzada per Rosa Cazurro i Lleó Fontova, una de les grans figures de l’escena vuitcentista. Un altre nom propi del teatre català de l’època, l’escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, va pintar alguns decorats per als espectacles del Bon Retir. «Ninguno de los teatros del interior de la ciudad –Santa Cruz, Liceo, Circo Barcelonés, Romea, Odeón, Olimpo y Jovellanos– ni de los del Ensanche –Tívoli, Novedades, Español, Massini y Lírico– presentó tanta variedad en las funciones como el del Buen Retiro durante el último año», podem llegir al Diario de Barcelona del 1884, referit a la temporada anterior. L’Africana –que en la seva quarta representació es va oferir en benefici del tenor Bartomeu Josep Massanet, més conegut com a Angelo Massanet–, Saffo, Un ballo in maschera o El barbiere di Siviglia són algunes de les òperes que es van representar en aquells anys.

Quant al Pabellón del Buen Retiro, a l’Almanaque de 1887 del Diario de Barcelona, tan crític amb el local, llegim: «La empresa contrató a una compañía de ópera, que por los artistas que la formaron fue digna del local en que funcionó». Les funcions van començar el juny, però a penes van aplegar concurrència.

Bibliografia

Barreiro, Javier. «La Fornarina y el origen de la canción en España», article publicat a Asparkia: Investigació feminista”, 16, p. 33. Castelló: Universitat Jaume I, 2005.

Cabañas Guevara, Luis. Cuarenta años de Barcelona, 1890-1930. Barcelona: Ediciones Memphis, SL., 1944.

Castillo Yurrita, Alberto del. De la Puerta del Ángel a la Plaza de Lesseps, ensayo de biología urbana, 1821-1945. Barcelona: Librería Dalmau, 1945.

Duran i SanPere, Agustí. Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat. Volum 1. Barcelona: Documents de Cultura, 1972.

Fernández, F. Xavier; Tatjer, Mercè; Vidal, Mercè. Passat i present de Barcelona (III). Materials per a l’estudi del medi urbà. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1991.

Palau i Dulcet, Antonio. Memorias de un librero catalán. Barcelona: Librería Catalonia, 1935.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Viena edicions, 2013.

Fonts:

Fons personal Joser Artís (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Almanaque 1887 del Diario de Barcelona, p. 89.

Fonts iconogràfiques

La Ventafocs. Lleó Fontova en un dels personatges (27/7/1877)

Fotografia

Autoria: Areñas Tona, Rafael, 1883-1938 / Nobas i Ballbé, Narcís, 1840-1893

Invitacions als balls del Buen Retiro (1877)

Programa

A la vora del mar (20/8/1876)

Fotografia (pendent de digitalització)

Autor: Areñas Miret, Rafael, 1849-1891

Enllaços

<http://www.lavanguardia.com/hemeroteca>