Cristina García

Actriu

Cristina García va nàixer a la localitat de Bembibre, a Lleó. Quan només tenia un any, la seva família es va traslladar al Port de Sagunt, al País Valencià. L’any 1987 va començar a estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de València, però dos anys després, el 1989, va decidir deixar-ho per començar Interpretació a l’Escola d’Arts Escèniques, de la companyia Moma Teatre, dirigida per Carles Alfaro. Així, escola i companyia creixien juntes.

El debut de Cristina García com a actriu tingué lloc l’any 1990, quan la companyia Moma Teatre va estrenar Basted, de Carles Alfaro, després de nou mesos d’assaigs. L’any següent, el 1991, també amb Moma, va representar La cantant calba de Ionesco, sota la direcció de Joaquín Hinojosa, a la Sala Moratín de València. El muntatge tenia la particularitat d’adoptar una presentació naturalista en lloc de seguir «l’estètica del teatre de l’absurd», i fou un èxit. Després de La cantant calba, va venir El cas woyzeck (1993), de George Büchner, sota la direcció de Carles Alfaro.

Sense desvincular-se de Moma, els anys següents Cristina García va començar a treballar també amb d’altres col·lectius, com ara l’Horta Teatre (amb l’actor Alfred Picó), la Companyia de Teatre Micalet (amb l’actriu Pilar Almeria) o Albena Teatre (amb l’actor, director i dramaturg Carles Alberola). Amb aquesta darrera companyia, a més, també va fer el seu pas a la televisió amb Autoindefinits, un programa d’esquetxos que s’emetia a la televisió pública valenciana (llavors anomenada Canal 9), i que tingué moltes edicions. Després d’Autoindefinits, amb Albena Teatre va fer moltes altres telesèries, com ara Maniàtics, que també va tenir una audiència considerable, i la pel·lícula M’esperaràs, de Carles Alberola, que partia de l’obra de teatre amb el mateix títol. Des de llavors, podríem dir que Cristina García ha desenvolupat per igual la seva feina com a actriu de teatre, de cinema i de televisió.

Cristina García és una de les actrius més conegudes en l’escena valenciana actual. Ha participat en diversos muntatges d’autors valencians com ara: La dona irreal, de Jaume Policarpo; Barahúnda, d’Isabel Caballero; El verí del teatre, de Rodolf Sirera, o Dinamarca, dels germans Josep Lluís i Rodolf Sirera, entre d’altres. També ha participat en alguns muntatges d’obres d’autors estrangers, com ara: El sopar dels idiotes, de Francis Veber, o El jardí dels cirerers, d’Anton Txèkhov. En diverses ocasions també ha exercit de directora escènica de peces de dramaturgs valencians, com ara Juli Disla, Patrícia Pardo i Paco Zarzoso.

Com a actriu, ha rebut diversos reconeixements, com ara el MAX a la Millor Actriu del 2001 pel seu paper en Nascuts culpables, de Peter Sichrovsky; el Premi a la Millor Actriu de l’Any en Arts Escèniques, atorgat per la Generalitat Valenciana el 2001, i el Premi a la Millor Actriu de l’Associació d’Actrius i Actors del País Valencià l’any 2010, pel seu paper en Les cadires, de Ionesco.

Estrenes com a actriu:

27 agost 1988. Arlequino, servidor de dos patrones. Carlo Goldoni. Antonio Ruiz López. Teatre Romà de Sagunt. Centre Dramàtic de Sagunt.

3 maig 1990. Basted. Carles Alfaro. Sala Trapezi (València). Moma Teatre.

15 gener 1991. La cantant calba. Eugène Ionesco. Joaquín Hinojosa. Sala Moratín, Teatre Rialto (València). Moma Teatre.

19 juny 1991. Una llamada para Pirandello. Antonio Tabucchi. Joaquín Hinojosa. Teatro María Guerrero (Madrid). Centro Dramático Nacional.

20 gener 1993. El cas woyzeck. George Büchner. Carles Alfaro. Sala Moratín, Teatre Rialto (València). Moma Teatre.

24 novembre 1993. Nit i dia. Carles Alberola i Ferran Torrent. Carles Alberola. Teatre Rialto (València). L’Horta Teatre i Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

3 febrer 1995. Nocturns. Paco Zarzoso. Pep Ricart. Espai Moma. Debarrani Companyia de Teatre.

1 octubre 1996. Els viatges de Marco Polo. Pasqual Alapont. Joan Miquel Reig. Sala Escalante (València). Kabuki Produccions.

20 gener 1997. Tal vez Eva Luna. Carles Pons (adaptació de la novel·la d’Isabel Allende). Juli Cantó. La Dependent. Kabuki Produccions.

1 octubre 1997. Alícia. Pasqual Alapont (adaptació del text de Lewis Carroll). Joaquín Hinojosa. Escalante Centre Teatral de València. Bambalina Teatre Practicable.

18 maig 2000. Un sol. Autoria col·lectiva. Victòria Salvador. Espai Moma (València). Combinats.

27 gener 2000. Nascuts culpables. Peter Sichrovsky. Carles Alfaro i Joaquim Candeias. Espai Moma (València). Moma Teatre.

4 gener 2001. Castigats. Juli Disla. Pep Ricart. Teatre Mercat Aldaia. Teatre Mercat Aldaia.

19 abril 2001. Pasionaria. Jaume Policarpo. Jorge Picó. Teatre Talia (València). Bambalina Teatre Practicable.

8 octubre 2001. El miracle d’Anna Sullivan. William Gibson (versió de Rodolf Sirera). Rafael Calatayud. Sala Escalante (València). La Pavana.

26 març 2003. Lennon. Jaume Policarpo. Gemma Miralles. Teatre Talia (València). Bambalina Teatre.

4 gener 2004. Allò innegociable (miniteatre). Cristina García. Cristina Teatre. Teatre Rialto (València).

10 novembre 2004. L’inesperat. Fabrice Melquiot. Victòria Salvador. Sala Moratín (València). Teatres de la Generalitat de València.

19 octubre 2005. Les variacions Godelberg. George Tabori. Josep Maria Mestres. Teatre Rialto (València). Teatres de la Generalitat de València.

1 abril 2006. 13. Carles Alberola. Albena Teatre. Sala L’Horta (València).

21 febrer 2009. La dona irreal. Jaume Policarpo. Teatre Serrano (Gandia). Bambalina Teatre Practicable.

20 gener 2010. Les cadires. Eugène Ionesco. Joaquim Candeias. Teatre Musical de València. Tornaveu.

28 setembre 2011. Canciones y amor con queso (para tomar aquí o para llevar). Abril Zamora. Sergio Caballero. Sala Inestable (València). Oscura Teatre.

10 abril 2013. Temporada Baja. Abril Zamora. Sergio Caballero. Teatre Rialto (València).  Teatres de la Generalitat de València.

21 març 2014. M’esperaràs? Carles Alberola. Carles Alberola i Carles Sanjaime. Teatre Talia (València). Albena Teatre.

15 octubre 2015. Hecatombe. Jordi Pla. Direcció col·lectiva (Ángel Figols, Cristina García, Leo de Bari i Jordi Pla). Sala Ultramar (València). Lagartera Teatre.

29 abril 2015. Cinc actrius lligen Rodoreda. Pepa Juan (dramatúrgia a partir de textos de Mercè Rodoreda). Sala Matilde Salvador (Centre Cultural La Nau de València). El Far i Companyia de Teatre Micalet.

15 octubre 2015. Hecatombe. Jordi Pla. Direcció col·lectiva (Ángel Figols, Cristina García, Leo de Bari i Jordi Pla). Sala Ultramar (València). Lagartera Teatre.

4 gener 2015. Allò innegociable (miniteatre). Cristina García. Cristina Teatre. Teatre Rialto (València).

30 març 2016. Mecbeth. Quasi Shakespeare. Jaime Puchol i Diego Braguinski. Teatre Rialto (València). Ornitorrincs Produccions.

29 maig 2016. El sopar dels idiotes. Francis Veber. Carles Sanjaime. Teatre Talia. Albena Teatre i Olympia S. A.

15 febrer 2017. El verí del teatre. Rodolf Sirera. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

31 març 2017. Els esperantistes. Paco Zarzoso. Aprop Teatre, Ibáñez i Payá Producciones. Teatre Tívoli (Burjassot).

11 abril 2018. El nom. Alexandre de la Patellière i Matthieu Delaporte. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

28 juny 2018. Valèntia. Maribel Bayona, Patrícia Pardo, Jaume Policarpo, Xavier Puchades, Begoña Tena. Cristina Cervià, Xavier Puchades, Laura Useleti, Eva Zapico i Paco Zarzoso. Espai Inestable (València). Col·lectiu Veus.

7 novembre 2018. El jardí dels cirerers. Anton Txèkhov. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

11 octubre 2019. Dinamarca. Rodolf Sirera i Josep Lluís Sirera. Carles Alfaro. Teatre Rialto (València). Institut Valencià de Cultura.

27 febrer 2020. Anestesiadas. Rafa Calatayud i Sònia Alejo. Teatre Talia (València). Olympia Metropolitana. 

5 febrer 2021. Barahúnda. Isabel Caballero. Gemma Miralles. Teatre Rialto (València). IVC.

15 octubre 2022. Les Saurines. Mafalda Bellido. Teatre Principal de Castelló. Institut Valencià de Cultura.

18 maig 2022. Una carretera sense arbres. Clàudia Serra. Teatre Rialto (València). IVC. [Lectura dramatitzada].

Estrenes com a directora:

24 febrer 1993. L’afilador de pianos. Paco Zarzoso. Paco Zarzoso i Cristina García. Teatre Arniches (Alacant). La Grieta.

6 maig 1999. Espinacs. Juli Disla i Patrícia Pardo. Cristina García. Teatre Arniches (Alacant). Combinats.

8 desembre 2002. Romeo i Julieta, el pessic de l’amor. Juli Disla. Cristina García. Auditori Molí de Vila de Quart de Poblet (València)

15 maig 2004. Swimming Pool. Juli Disla. Cristina García. Teatre Principal d’Alcoi. Combinats.

29 junio 2018. Nosotras no somos de llamarnos. Maribel Casany, Esther Ayuso i Cristina García. Teatre Tivoli. Burjassot.

http://www.costaeste.net/ficha.php?g=1&n=66

https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Garc%C3%ADa_(actriz)