Quimet Pla

Actor i director de teatre, actor de televisió i cinema i cofundador de la companyia Comediants.

Quimet Pla (Joaquim Pla i Planes) és conegut com a actor de teatre i clown, tot i que també ha dirigit i fet la dramatúrgia de peces com La comèdia de l’olla o Odisseu i que ha estat un rostre habitual en sèries i programes de la televisió catalana. La seva formació va ser en tècniques de circ, teatre gestual i Commedia dell’Arte en tallers amb Ernie Martin de l’Actor’s Studio de Nova York, Eugenio Barba, Dario Fo, la companyia Bread and Puppet, Leo Bassi, Carlo Bozzo i també en tallers de teatre Nô i teatre balinès.

Pla va ser un dels fundadors l’any 1971 de la companyia de teatre de carrer Comediants juntament amb Jaume Bernardet, Rita Kuan-Jin-Hua, Àngels Julian, Joan Font, Quim Mas, Andreu Sánchez, Joan Armengol Mercè Arnella, Maria Teresa Estrada, Jordi Bulbena, Paca Solà i Anna Lizaran. Va formar part de la companyia durant vint anys, participant en alguns dels espectacles més destacats com Non plus plis (1972), Plou i fa sol (1976, amb el qual van guanyar el Premi Ciutat de Barcelona d’arts escèniques), Sol, solet (1978) o la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Un cop va abandonar Comediants va fundar l’any 1996 juntament amb la seva parella, la també actriu i clown Núria Solina, la companyia Tot Terreny. Tot Terreny es va acabar convertint en la companyia familiar amb la incorporació dels fills de la parella, els actors i clowns Diana Pla i Oriol Pla, amb els quals van muntar l’espectacle Travy (2018). La companyia Tot Terreny ha produït espectacles infantils, de carrer, per sala i per a instituts. Cal fer una menció especial al monòleg multipremiat Ragazzo (2018), produït per Tot Terreny, escrit i dirigit per Lali Àlvarez i protagonitzat per Oriol Pla que va girar durant anys per escenaris de tot Espanya.

En televisió, Quimet Pla ha actuat en sèries com Ventdelpla, Polseres Vermelles i Kubala, Moreno, Manchón i en programes com Polònia o Crackòvia. En cinema ha participat en produccions com El paraíso ya no es lo que era de Francesc Betriu (2001), Estiu ‘93 de Carla Simón (2017) o Incerta glòria d’Agustí Villaronga (2017).

Quimet Pla va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or 2008 per la seva trajectòria artística.

Quimet Pla és un dels actors més complets i prolífics del panorama teatral català. Es desenvolupa de manera natural tant en el teatre de text com en la pantomima, en format de sala com d’exterior, en espectacles destinats tant a públic adult com a infantil. A banda del seu paper destacat en la fundació i els primers anys de la companyia Comediants, i d’haver fundat la companyia Tot Terreny, Quimet Pla ha destacat especialment pel seu domini de la tècnica corporal i per les seves interpretacions en registre clown.

Juny 1972. Non plus plis, de Comediants. Olesa de Montserrat.

Octubre 1973. Catacroc, de Comediants. Vigo.

Juny 1976. Taller ‘76, de Comediants. Olesa de Montserrat.

Juny 1976. Plou i fa sol, de Comediants. Esterri d'Àneu.

Juliol 1976. Sarao de gala, de Comediants. Palma de Mallorca.

Novembre 1978. Sol, solet, de Comediants. Granollers.

Març 1981. Dimonis, de Comediants. Venècia (Itàlia).

Febrer 1984. Alè, de Comediants. Maison des Arts de Créteil (França).

Octubre 1987. La Nit, de Comediants. Mercat de les Flors. Barcelona.

Juny 1989. Nit de nits, de Comediants. Canet de Mar.

Octubre 1991. Mediterrània, de Comediants. Mercat de les Flors. Barcelona.

Juliol 1992. Cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, de Comediants. Barcelona.

Setembre 1994. L’akelarre, direcció de Pakit González Márquez. Fira de Tàrrega.

Setembre 1997. Absenta, direcció de Frederic Roda. Fira de Tàrrega.

Juliol 2003. Benvinguda al consell d’administració, de Peter Handke. Direcció de Jordi Coca. Espai Escènic Joan Brossa. Barcelona.

Setembre 2003. Primera plana, de Jordi Galceran. Direcció de Sergi Belbel. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.

Abril 2004. Informe per a una acadèmia de Franz Kafka amb cua d'Albert Mestres. Direcció d’Albert Mestres. Espai Escènic Joan Brossa. Barcelona.

Febrer 2005. Ròmul el Gran, de Friederich Dürrenmatt. Direcció de Carles Alfaro. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.

Febrer 2006. Aurora De Gollada, escrita i dirigida per Beth Escudé. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.

Juliol 2007. Leonci i Lena, de Georg Büchner. Direcció de Pep Pla. Festival Grec. Barcelona.

Juliol 2008. N&N (Núria i Nacho), de Marc Rosich. Direcció d’Antonio Calvo. Sala Beckett. Barcelona

Octubre 2010. L’ós/El cant del cigne, d’Anton Txèhov. Direcció d’Antonio Calvo. Festival Lola. Esparreguera.

Maig 2013. Llibertat!, de Santiago Rusiñol. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.

Maig 2014. Helena, de Iannis Ristos. Direcció d’Albert Mestres. Teatre Akadèmia. Barcelona.

Febrer 2015. L’art de la comèdia, d’Eduardo de Filippo. Direcció de Lluís Homar. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.

Maig 2015. Mots de ritual per a Electra, de Josep Palau i Fabre. Direcció de Jordi Coca. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.

Juliol 2015. Aquil·les o l’estupor, dirigida i escrita per Albert Mestres. Mercat de les Flors. Barcelona.

Juliol 2016. Farsa, escrita i dirigida per Albert Mestres. Festival Grec. Barcelona.

Desembre 2016. Odisseus, dramatúrgia de Quimet Pla, Pau Matas i Oriol Pla. Direcció de Quimet Pla. Sala Beckett. Barcelona.

Octubre 2018. Travy, dramatúrgia de Pau Matas i Oriol Pla. Direcció d’Oriol Pla. Espai Lliure. Barcelona.

Maig 2019. La comèdia de l’olla, de Plaute. Direcció de Quimet Pla. Sala Sandaru. Barcelona.

Juliol 2019. Un dia qualsevol, escrita i dirigida per Oriol Tarrasón. Festival Grec. Barcelona.

Novembre 2019. Aquí s’aprèn poca cosa, de Robert Walser. Direcció de Toni Casares. Sala Beckett. Barcelona.

Abril 2021. Galatea, de Josep Maria de Sagarra. Direcció de Rafel Duran. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.

Figueras, Martí. «Els carrers (i el Lliure) seran sempre dels Travys». Núvol (8 octubre 2018). <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/els-carrers-i-el-lliure-seran-sempre-dels-travy-56019> [Consulta :15 juny 2022]

Moya-Domènech, Bienve. «Comediants, art i joc de la festa». Cultura, núm. 35 (juny 1992), p. 12-26.

Entrada de l'actor a l’IMDB

Web de la companyia Tot Terreny