Gonzalo Pérez de Olaguer Moreno

Identificacio/ns

Crític de teatre, assagista, director d’escena i llibreter teatral

Data de naixement

25-9-1936

Lloc de naixement

Gènova

Data de defunció

2-6-2008

Lloc de defunció

Barcelona

Biografia

Fill del dramaturg i periodista d’ideologia carlina Antonio Pérez de Olaguer (1907-1968), el 1956 inicia els estudis de Farmàcia a la Universitat de Barcelona, però no els acaba; en part, seduït per la faràndula, món que vivia de prop: el 1956 mateix passa a dirigir el Teatro Español Universitario de Farmàcia i, més endavant, aprofita l’empara de l’Agrupación Literaria Iberoamericana per muntar tres espectacles de cambra a la Capella Francesa, entre els quals El león dormido (1960), de Graham Greene. Amb Esa melodía nuestra, d’Eduard Criado, finalista del I Premio Tirso de Molina, el quadre accedeix a l’escenari del Teatro Español de Madrid (1961). A la Capella, per encàrrec de la Peña Carlos Lemos, Pérez de Olaguer organitza el grup de cambra Bambalinas (1963-1970), que dirigirà amb Francesc Jover i Pablo Zabalbeascoa. El grup establirà el punt de trobada a la secció de teatre de l’Hogar del Libro (al carrer de Bergara), que Pérez de Olaguer havia inaugurat el 1962, i, a partir del 1965, a la llibreria Metropolitana, especialitzada en arts escèniques, punts neuràlgics de la xarxa de relacions i interessos del teatre alternatiu. Aquesta formació, que s’alinearà als postulats del teatre independent des d’una línia més o menys realista, dona a conèixer, a banda d’autors de l’òrbita engagée com Max Frisch o Màxim Gorki, una porció de la nova autoria espanyola a través de l’estrena dels premis Carlos Lemos, i accedeix a l’escenari del Teatro Nacional de Cámara y Ensayo amb Edipo en Hiroshima (1966), de Luigi Candoni, amb direcció de Jover. A més de coordinar el grup ‒fins que se n’aparta a la temporada 1968-1969‒, Pérez de Olaguer dirigeix la posada en escena de prop d’una desena de muntatges, entre els quals el díptic de l’Espectáculo Arrabal (1966) ‒autor inèdit a l’Espanya franquista‒, constituït per les peces El triciclo i Fando y Lis (T. Romea), amb què Bambalinas trenca la línia habitual.

Entre mitjans dels cinquanta i principis dels seixanta, Pérez de Olaguer comença a dedicar-se al periodisme. A la universitat dirigeix la revista El virus, vinculada al SEU de Farmàcia. Posteriorment col·laboraria en altres capçaleres com ara Reseña o Primer Acto, des de les quals informa sobre els marges de l’escena professional. El 1965 funda, amb Francesc Jover, la revista especialitzada Yorick, que es manté en circulació fins al 1974. En aquest període, focalitza l’activitat en la informació i la crítica teatrals, en capçaleres com Revista Europa o Mundo, i s’allunya, progressivament, de la pràctica escènica, per bé que incidirà en la programació del nou Teatre Capsa (1969-1974) de Pau Garsaball. En l’últim període de Yorick, la presència de Pérez de Olaguer es desplaça a la tribuna diària. Així, esdevé un dels responsables de la secció teatral de Mundo Diario (1973-1976) i del Diario de Barcelona (1976-1978). A partir de la fundació d’El Periódico de Catalunya, el 1978, n’esdevé el crític titular de forma ininterrompuda fins a la seva defunció. En aquest lapse, també col·labora en revistes com El Público (1984-1992) o Guía del Ocio de Barcelona (1991-2008).

El 2003, engega la secció «Memòria crítica» a la revista TeatreBCN, que acaba aplegant-se en el volum Els anys difícils del teatre català (2008). Anteriorment, havia publicat els assajos Teatre independent a Catalunya (1970) i, sobre el Teatro Nacional de Barcelona, TNB. Història d’una imposició (1990), que partia de la tesina de llicenciatura de periodisme (1975). Alhora, publica una biografia-entrevista sobre Adolfo Marsillach (1972), a qui considera el representant més avançat de la renovació del teatre espanyol. A més de participar en diversos llibres col·lectius, es vincula des dels inicis a Fira Tàrrega, sobre la qual redacta el llibre commemoratiu del 25è aniversari (2005).

Significació

Més que no pas per la incidència de l’estil escènic que cultiva el grup Bambalinas, aquesta agrupació experimental es distingeix com una de les més destacades de Barcelona per la tria del repertori, en la línia del realisme en voga als anys seixanta. Pérez de Olaguer, en tant que director de Bambalinas i de Yorick, és distingit amb un Premio Nacional de Teatro el 1966 per la seva tasca de divulgació. I és que la missió informativa de Bambalinas queda aviat coberta amb la irradiació de Yorick, tribuna que cohesiona el moviment del teatre independent, amb una incidència equiparable a la de Primer Acto. A Yorick, el crític ja destaca com un dels cronistes més ben documentats de l’època, aspecte que li reconeixeran companys de professió com Joan-Anton Benach. Els seus textos d’aleshores tendien a remarcar la perspectiva sociològica de l’espectacle. En posterioritat a la dissolució del moviment independent, del qual era part i ideòleg, adopta un perfil més discret, de crònica informativa, que és el que, a grans trets, n’ha pervingut com a cap de teatre d’El Periódico. El 1992 resumia així la seva posició: «quan escric una crítica d’una obra dolenta em pesa bastant per la possibilitat que té la crítica d’enfonsar un espectacle i de treure el pa a uns actors. Jo intento fer un tractament respectuós de l’actor ja que s’ha de respectar el professional que hi ha damunt l’escenari». Entre altres distincions, el 2003, l’associació ADB el premia en reconeixement d’una trajectòria «atenta a les formes més independents i innovadores del teatre a Catalunya». El 2010, com a homenatge pòstum, s’inclou el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer en el marc dels Premis de la Crítica d’Arts Escèniques, atorgats per l’associació Recomana.

Publicacions

Assajos

Teatre independent a Catalunya. Traducció al català de María Luïsa Coromines. Barcelona: Bruguera, 1970. (Quaderns de cultura; 62)

Adolfo Marsillach. Barcelona: Dopesa, 1972. (Nuestros contemporáneos; 13)

TNB: història d’una imposició. Pròleg d’Hermann Bonnín. Barcelona: Institut del Teatre, 1990. Aquesta obra prové de la tesina de llicenciatura El Teatro Nacional de Barcelona en la prensa diaria (Barcelona: Escuela Oficial de Periodismo, curs 1974-1975).

Fira de teatre al carrer Tàrrega. Tàrrega: Fira de Teatre de Tàrrega; Barcelona: La Magrana: RBA, 2005.

Els anys difícils del teatre català. Memòria crítica. Pròleg de Joan-Anton Benach. Tarragona: Arola, 2008.

Algunes col·laboracions en obres col·lectives

«Teatre independent versus teatre oficial. La introducció del teatre independent». A: Coca, Jordi (et al.). Grec 1929-1986. Teatre Grec de Montjuïc. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 63-70.

«El Teatro Nacional de Barcelona». A: Peláez, Andrés (dir). Historia de los Teatros Nacionales. Madrid: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, vol. ii, p. 401-421. <https://bit.ly/3u5HVED> [Consulta: 1 març 2022].

«La sala dels “independents”». A: Benach, Joan-Anton [et al.]. Villarroel Teatre. 25 anys de «La Sala». 1973-1998. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998, p. 67-71

«Teatro y universidad: del compromiso al olvido». A: García Lorenzo, Luciano (coord.). Aproximación al teatro español universitario (TEU). Madrid: CSIC, 1999, p. 55-62.

«Repercusión social del teatro contemporáneo y función de la crítica». A: Oliva, César (coord.). El teatro español ante el siglo xxi. Madrid: España Nuevo Milenio, 2002, p. 81-86.

«Un hàbit cultural de l’estiu a la ciutat». A: Boix, Jaume (coord.). Grec 25 anys: 1976-2001. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura, 2002, p. 103-126.

«Què va ser el teatre independent?». Assaig de teatre, núm. 37 (juny 2003), p. 47-54. Actes de les Jornades de teatre independent (Barcelona: Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, 2002). <https://bit.ly/3wgTxYi> [Consulta: 1 març 2022].

Direccions d’escena documentades

Greene, Graham. El león dormido. Versió de José Luis Alonso. Quadre escènic de l’Agrupación Literaria Iberoamericana. Estrena: Sala Saint Louis de la Capella Francesa, Barcelona, 5 o 6 març 1960.

Criado, Eduardo. Esa melodía nuestra. Quadre escènic de l’Agrupación Literaria Iberoamericana. Escenografia de Josep Maria Espada. Estrena: Teatro Español de Madrid, 20 febrer 1961.

Escobar, Luis. Fuera es de noche. Grupo Bambalinas. Estrena: Capella Francesa de Barcelona, 20 abril 1963.

Rodríguez Buded, Ricardo. El charlatán. Grupo Bambalinas. Estrena: Capella Francesa de Barcelona, 30 novembre 1963.

Cuzzani, Agustín. El delantero centro murió al amanecer. Versió de Carlos Miguel Suárez Radillo. Grupo Bambalinas. Estrena: Capella Francesa de Barcelona, 19 abril 1964.

Espinosa Bravo, Pedro. La plaza de los hombres tristes. I Premi Carlos Lemos. Grupo Bambalinas. Estrena: Capella Francesa de Barcelona, 13 desembre 1964.

Delgado Benavente, Luis. Jacinta. Grupo Bambalinas. Estrena: Capella Francesa de Barcelona, 4 abril 1965.

Gorki, Máximo. Los pequeños burgueses. Grupo Bambalinas. Estrena: Capella Francesa de Barcelona, 6 març 1966.

Arrabal, Fernando. Espectáculo Arrabal. Compost de les peces El triciclo i Fando y Lis. Grupo Bambalinas. Estrena: Teatre Romea de Barcelona, 13 juny 1966.

Dragún, Oswaldo. Milagro en el mercado viejo. Grupo Bambalinas. Estrena: Teatre Romea de Barcelona, 22 febrer 1967.

Frisch, Max. Andorra. Grupo Bambalinas. Estrena: Casino de l’Aliança del Poble Nou, 9 març 1968. Com a part de la programació de l’operació Off-Barcelona.

Bibliografia

Benach, Joan-Anton. «Les arrels d’una crònica apassionant». A: Pérez de Olaguer, Gonzalo. Els anys difícils del teatre català. Memòria crítica. Tarragona: Arola, 2008, p. 15-19.   

Benach, Joan-Anton. «Decano de la crítica teatral». La Vanguardia (3 juny 2008), p. 31. Necrologia.

Coca, Jordi. «Teatre. La funció de la crítica». Avui (27 juny 2008), p. 40. <https://bit.ly/3teqv9W> [Consulta: 1 març 2022].

Coll, August. [Pseudònim de Ricard Salvat.] «Els seixanta anys d’un crític». Assaig de teatre, núm. 75 (2010), p. 33-34. <https://bit.ly/3qd8neG> [Consulta: 1 març 2022].

«“La crítica pot enfonsar un espectacle teatral”». Diari de Lleida (11 març 1992), p. 38. <https://bit.ly/37nqXKk> [Consulta: 1 març 2022]. 

Heras, Guillermo. «Recordando a Gonzalo Pérez de Olaguer». Cuadernos de dramaturgia contemporánea, núm. 13 (2008), p. 99-100.

Huélamo, Julio (ed.). Yorick. 1965-1974. Historia, antología e índices. Pròlegs de Julio Huélamo, Gonzalo Pérez de Olaguer i Ricard Salvat. Madrid: Centro de Documentación Teatral, 2001. <https://bit.ly/3wccScZ> [Consulta: 1 març 2022].

Huertas Claveria, J. M. «Los hombres del nuevo teatro. Ensayo para una rueda de prensa». Destino, núm. 1546 (25 març 1967), p. 17-18. Col·loqui amb Gonzalo Pérez de Olaguer, Josep Anton Codina, Mario Gas, Feliu Formosa i Francesc Nel·lo.

Nou Diari. «“Calen més espais teatrals”». Nou Diari [Girona], suplement sobre la Fira de teatre al carrer de Tàrrega (10 setembre 1993), p. vi. Entrevista a Gonzalo Pérez de Olaguer. <https://bit.ly/3JaZzxc> [Consulta: 1 març 2022].

Sansano, Biel. «Entre la crònica i la crítica. Notes per a un estudi sobre la crítica teatral (1975-2000)». A: Foguet, Francesc; Martorell, Pep (ed.). L’escena del futur. Memòria de les arts escèniques als Països Catalans (1975-2005). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2006, p. 185-205.

Enllaços

Fons Gonzalo Pérez de Olaguer. Barcelona: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. <https://bit.ly/364gpzp> [Consulta: 1 març 2022].

Redactor/a

Ramon Aran Vilà (2022)