Els Cinc Dits d’una Mà

Grup creat per iniciativa del cantant-animador Xesco Boix (1946-1984). En van formar part, a banda del mateix Boix, Àngel Daban, Toni Giménez, Lluís Maria Panyella i Noè Rivas. Junts van editar el llibre-cançoner Els cinc dits d’una mà (1984) i el disc Som de pas (1985), i van fer una vintena d’actuacions per a la mainada; entre d’altres, van actuar a les Festes de la Mercè de Barcelona, a les Fires de Sant Narcís de Girona, a les Santes de Mataró i al Congrés Popular de Cultura Catalana. Després de la desaparició del seu impulsor, la resta del col·lectiu va seguir treballant conjuntament durant un temps, fins al 1986, any en què culminà la seva trajectòria. Des d’aleshores i fins a l’actualitat, els seus quatre components s’han mantingut actius dalt dels escenaris —Àngel Daban, Toni Giménez i Noè Rivas de forma individual, i Lluis Maria Panyella, des del 1990 amb Maria Josep Hernández, amb el grup d’animació La Bicicleta— i han retut homenatge a la figura i el llegat de qui fou l’ànima del grup amb l'organització de concerts, trobades i tota mena d’iniciatives en record d'ell i la seva filosofia de vida. Amb aquesta intenció, el 2009, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort, es va editar un CD col·lectiu amb disset cançons de Boix que duia el títol Encaraensencantes, Xesco i amb el qual companys de professió —tots ells vinculats a l’Associació d’Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI)— van voler reivindicar la vigència de les seves cançons. El 2015, en motiu dels trenta-cinc anys de la formació d’Els Cinc Dits d’una Mà, es va celebrar un concert a Figueres, davant del Teatre Jardí, dins els actes de les Fires i Festes de la Santa Creu.

Com a formació fou pionera a Catalunya en l’àmbit de l’animació infantil. Aquest gènere el conreà amb la voluntat d’apropar-se a la mainada —a través de contes, danses, cançons mimades i altres dinàmiques participatives— i d’establir-hi una comunicació i un contacte directe. Prenent com a referent artístic i professional el cantant de folk nord-americà Pete Seeger (1919-2014), de qui el grup va adoptar-ne l’estima pel públic infantil i una manera eminentment participativa d’entendre la música, plantejà l’animació com a vehicle eficaç en l’educació i la transmissió de valors personals i culturals i, alhora, com a eina d’esplai i de treball amb la llengua i la cultura catalanes —en definitiva, de país i reivindicació—, quan cantar i fer música infantil i familiar en català era quasi una qüestió de militància. El seu repertori de cançons combinava temes propis i d’altres populars d’aquí i d’arreu (alguns de tan emblemàtics com «La presó de Lleida», «Virolet Sant Pere», «Yupiià» o «Dolç el núvol») que s’acabava de materialitzar amb el contacte directe amb les escoles, els moviments educatius i els agrupaments escoltes i centres d’esplais d’arreu de Catalunya. L’any 2009 el col·lectiu va ser guardonat amb el premi Reconeixement Infància de la Generalitat per haver liderat la revolució de l’animació infantil al nostre país, un àmbit que, amb els anys, ha esdevingut un dels més dinàmics, actius i vius del sector de les arts escèniques i musicals dirigides al públic infantil i juvenil.

Cinc dits d’una mà (1985). Som de pas. Cançons per a petits i grans (Audiovisuals de Sarrià, «La Granota»).

Boix, Xesco; Daban, Àngel; Giménez, Toni; Panyella, Lluís M.; Rivas, Noè. Els cinc dits d’una mà. Cançons d’animació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984. (La Xarxa; 73)

Toro, Oriol. «Una primavera per a Xesco Boix». Núvol (22 maig 2014). <https://www.nuvol.com/musica/una-primavera-per-a-xesco-boix-16868> [Consulta: 3 gener 2022].

«Es reuneixen Els Cinc Dits d’Una Mà». Enderrock (2 abril 2014).

«Àngel Daban, un clàssic a fons» (18 maig 2016). <https://festivalot.cat/angel-daban-un-classic-a-fons/> [Consulta: 3 gener 2022].

http://elscincditsdunama.blogspot.com