Anselmo García

Gestor cultural, escriptor i sexòleg

Anselmo García va ser el gerent i manager del Ballet Contemporani de Barcelona des dels seus inicis (1976) fins al 1987. Juntament amb Amèlia Boluda i Dinora Valdívia va ser un dels impulsors del col·lectiu.

Llicenciat en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, García va cursar un postgrau a Bèlgica en sexologia. Quan va tornar va treballar de professor associat a l’UAB i també es dedicà a escriure articles per diverses revistes. Anselmo García també es dedica a viatjar i fer expedicions per diversos països com el Congo, Austràlia, l'Iraq o el Tibet. El vincle personal amb Amèlia Boluda el porta a entrar en el món de la dansa i a ajudar a coordinar les activitats del Ballet Contemporani de Barcelona, que el 1976 dirigia Ramon Solé i que a partir del 1977 esdevé un col·lectiu impulsat per Amèlia Boluda, Dinora Valdívia i el mateix Anselmo García.

Al capdavant del BCB, Anselmo Garcia estructura la companyia com a coopertativa i la organitza a nivell admistratiu i laboral. Des del paper de mànager, també amplia la xarxa de contactes i incrementa el nombre de contractacions substancialment. L’experiència i contactes adquirits en els seus viatges ajuden a obrir nous circuits d’exibició per al BCB, que actua en una trentena de països, des de Mèxic –i altres països de Amèrica Llatina– i el Marroc o ciutats com Noya York i diferents països europeus. La seva formació com a psicòleg va ajudar a configurar els programes que el col·lectiu presentava en activitats educatives de La Caixa. En algunes ocasions també va aportar idees sobre les temàtiques de les peces, com és el cas d’Opció d’una diferència (1978), probablement la primera coreografia que parla de la violència masclista a España.

Del 1985 al 1993, Anselmo García organiza el Festival Oscar López –que porta el nom d’un ballarí del BCB que va morir molt jove–, un certamen coreogràfic internacional que en dues edicions es va organitzar fora de l’Estat espanyol, primer a Quito (Ecuador) i més endavant a Guadalajara (Mèxic).

Des que va deixar la gestió de la companyia i més endavant del festival, Anselmo Garcia s’ha dedicat a escriure i editar llibres de viatges, divulgació, gastronomia, psicologia, per diferents editorials i la seva pròpia, Acali.

La visió i la dedicació de García al Ballet Contemporani de Barcelona va ser fonamental per crear un model d’organització administrativa i executiva del col·lectiu, així com per prosperar com a tal. No només va servir per a la companyia en qüestió sinó per altres col·lectius que es consolidaven. A més, les seves connexions amb països llatinoamericans van obrir uns circuits d’exhibició dels quals es van poder beneficiar altres companyies catalanes durant molts anys.

Àvila, Raimon; Otzet, Montse G.; Colomé, Delfí. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àmbit de Serveis Editorials, 1994.

Boluda, Amèlia; Ambròs, Jordi. BCB: 1977-1997. Barcelona: Editorial Columna, 1997.

Dansa 79, núm. 28 (1982), supl. dossier, p. 16-17. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/2034/rec/6>

Otzet, Montse. «Ballet Contemporani de Barcelona: Abre camino al bailar». Dansa 79, núm. 42 (abril-maig).