Ricard Gázquez Pérez

Dramaturg, director i pedagog

Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor en Arts Escèniques per la UAB, Gázquez completa la seva formació en els tallers de José Sanchis Sinisterra i Yves Lebeau. Acualment és el director artístic de l’Aula de Teatre de la UAB, ha impartit diversos tallers a la Sala Beckett i ha exercit de professor de dramatúrgia i escenificació a l’Institut del Teatre, l’ERAM-UdG i l’ESAD Eòlia.

Gázquez inicia la seva carrera a finals dels anys noranta als tallers universitaris de la UAB, que dirigeix des de l’any 2006. Allà compagina dramatúrgia i docència, un binomi que l’acompanyarà durant tota la seva trajectòria professional. Paral·lelament, el 1999 estrena Addictes a la Pepsi a la Sala Beckett i el 2001, Una visió del buit, una obra de creació col·lectiva amb Anabel Moreno, amb qui posa en marxa, un any més tard, la companyia Niederungen. Amb Niederungen (2002), la primera obra de la companyia, Gázquez representa novament a la Beckett i al Sitges Teatre Internacional, guanya el Premi Butaca al millor espectacle de petit format i a la millor escenografia, i posteriorment gira per Espanya, França i Hongria.

Durant els 2000 Gázquez compagina l’escriptura dramàtica —Sweet dreams, coestrita amb Enric Nolla (2005); Folie en famille, nominada als Premis Butaca (2007)— amb la direcció escènica d’altres projectes —Efectes secundaris, d’Ada Vilaró (2007); Jaula, d’Itzíar Pascual (2008)— i l’escriptura de peces radiofòniques —Els inquilins, a  Catalunya Ràdio (2006); Una nit i Simulacre, a COM Ràdio (2008). Des les creacions més recents destaquen sobretot Lengua atolondrada (2013) i Glásnost, estrenades a la Fabra i Coats, i Los Satélite (2020), estrenada virtualment a la Sala Online del Teatre Lliure i guanyadora del Premi Born de Teatre 2019.

Com a ajudant de direcció, Gázquez ha treballat també amb noms com Victoria Spunzberg i Rafel Duran, amb qui ha col·laborat en diverses ocasions.

La proposta escènica de Gázquez es caracteritza pel revisionisme del teatre de text des d’una concepció física, coreogràfica i audiovisual. Gázquez sempre ha prioritzat la performativitat i la creació col·lectiva a través del treball actoral, basat en el ritme i el gest, a la recerca de nous llenguatges escènics que depassin els límits de la paraula. Com a dramaturg i com a director treballa amb una idea de partitura escènica i sovint s’expressa a través de la dansa, que incorpora als seus espectacles en peu d’igualtat amb el text, el moviment i la creació d’espais. Niederungen (2002), un dels seus grans èxits, constitueix una de les propostes més interessants del seu teatre físic i visual, que explota l’acció com a nucli de sentit i hi incorpora adés titelles, adés objectes escenogràfics o d’atrezzo. La disfunció comunicativa del llenguatge és una de les pedres de toc del teatre de Gázquez; per exemple, a Addictes a la Pepsi (1999), en què els personatges parlen entre ells amb codis comunicatius propis, desconeguts per a l’espectador, i a Folie en famille (2007), en què han de recórrer a la llengua de signes per abordar la violència de gènere a la llar.         

En les seves obres és habitual la incorporació de la tecnologia, la intel·ligència artificial i els sistemes digitals, que hi acostumen a jugar un paper estructural. Àdhuc la projecció d’imatges, la il·luminació, que utilitza tant en la construcció de la faula com en la creació d’espais (La lengua atolondrada, 2013) o el teatre d’ombres (Sweet dreams, 2005). La tecnologia també és tractada temàticament en les seves obres (La montaña virtual y otros cuentos tecnológicos, 2014), que sovint duen implícita una reflexió sobre el deteriorament humà i l’obsolescència programada.

Allunyat dels circuits comercials, Gázquez ha dut a escena les seves idees estètiques sobretot a través dels espectacles de la companyia Niederungen i de l’Aula de Teatre de la UAB. A més de les obres estrenades, també és autor de Llengua de Bou (1999), Tarta Tatin (2001), Nocturn a quatre mans (2008) i S’horabaixa (2016).

Autoria i direcció

17 novembre 1999. Addictes a la Pepsi. Sala Beckett.

24 maig 2001. Una visió del buit. Autoria i direcció col·lectiva amb Anabel Moreno. Sala Beckett.

1 juny 2002. Niederungen. Autoria col·lectiva amb Annabel Moreno i Herta Müller. Sitges Teatre Internacional. Companyia Niederungen.

8 octubre 2005. Muralles de Jericó. Sala Beckett.

10 desembre 2005. Sweet Dreams. Autoria col·lectiva amb Enric Nolla. Tantarantana Teatre. Companyia Niederungen.

28 febrer 2007. Folie en famille. Sala Beckett. Companyia Niederungen.

24 maig 2013. La Lengua Atolondrada. Fabra i Coats. Companyia Niederungen.

14 novembre 2014. La Montaña Virtual y otros cuentos tecnológicos. Teatre Kaddish. Companyia Niederungen.

Juny 2016. Cocina Límite. Local de l’Associació Cultural La Rosa de Martínez. Companyia Niederungen.

7 maig 2018. Glásnost. Fabra i Coats. Companyia Niederungen.

15 octubre 2020. Los Satélite. Teatre Lliure, sala Online.

Direcció

19 maig 1997. La disputa. Autoria: Pierre de Marivaux. Teatre de la UAB. Aula de Teatre de la UAB.

28 abril 1998. Llareggub. Autoria: Thomas Dylan. Sala d’Actes de la UdL. Aula de Teatre de la UAB.

1 juliol 1999. La mort de Tintagiles ; Els cecs. Autoria: Maurice Maeterlink. Teatre Adrià Gual. Aula de Teatre de la UAB.

2000. Sota el bosc lacti. Autoria: Dylan Thomas. Aula de Teatre de la UAB.

29 juny 2000. La cacatua verda. Autoria: Arthur Schnitzler. La Cuina. Aula de Teatre de la UAB.

2001-2007:

Troilus i Cressida. Autoria: William Shakespeare. Aula de Teatre de la UAB.

Cartes d’amor d’una monja portuguesa. Mariana de Alcoforado. Aula de Teatre de la UAB.

El model de guix de la cas Buonarotti. Autoria col·lectiva. Aula de Teatre de la UAB.

L’anell sota el guant; Pim Pam Pum o la muntanya de pomes; Fregolisme o monòlegs de transformació. Autoria: Joan Brossa. Aula de Teatre de la UAB. 

Història de tres amors. A partir de la novel·la Genji, de Murasaki Shikibu. Aula de Teatre de la UAB.

Missió K. Autoria: Victòria Szpunberg. Aula de Teatre de la UAB.

Electronic City. Autoria: Falk Richter. Aula de Teatre de la UAB. 

21 maig 2007. Efectes secundaris. Autoria: Ada Vilaró. Tantarantana. Companyia Ada Vilaró.

2008. Pentesilea. Autoria: Heinrich Von Kleist. Taller de 3r curs de l’Institut del Teatre de Barcelona.

20 gener 2008. Jaula. Autoria: Itzíar Pascual. Tantarantana Teatre. Companyia Tantarantana.

2009-2020:

Sang al coll del gat. Autoria: Rainer Werner Fassbinder. Aula de Teatre de la UAB.

La cacera de l’ànec. Autoria: Alexander Vampílov. Aula de Teatre de la UAB.

El club de Julieta. A partir de Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Aula de Teatre de la UAB.

29 gener 2011. En estat d’excepció. Autoria: Falk Richter. Sala Beckett.

Putes errants ; Tanta ferocitat ja no existeix als nostres boscos. Autoria: Theresia Walser. Aula de Teatre de la UAB.

Agnès i el Planeta Blau. Autoria col·lectiva a partir d’Un somni, d’August Strindberg. Aula de Teatre de la UAB.

One for the road. Autoria: Harold Pinter. This is a chair; Far away. Autoria: Caryl Churchill. Aula de Teatre de la UAB.

Rosa Bernd. Autoria: Gerhardt Hauptmann. Aula de Teatre de la UAB.

Une ombre de la rue. A partir de textos de Roland Barthes. Aula de Teatre de la UAB.

The cat and the moon. Autoria: W. B. Yeats. Aula de Teatre de la UAB.

La libertad en el tejado. Autoria: Maria Teresa León. Aula de Teatre de la UAB.

Una chica del este. Autoria: Miruna Dinu. Aula de Teatre de la UAB.

3 hiverns. Autoria: Tena Štivičić. Aula de Teatre de la UAB.

Traducció

15 desembre 2007. Quan arribi la batalla, pensa en mi. Autoria: Iñaki Garz. Direcció: Iñaki Garz. Tantarantana Teatre. Companyia Ícaroteatre.

Obra radiofònica

Els inquilins. Catalunya Ràdio.

Simulacre. COM Ràdio.

Una nit. COM Ràdio.

Niederungen. Barcelona: Rema 12, 2002.

Folie en famille. Barcelona: Rema 12, 2007.

La escenificación del yo en los solos de las nuevas creadoras interdisciplinares en España, 2000-2014. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2016.

Autoficciones: poéticas de la experiencia. Saarbücken: Editorial Académica Española: OmniScriptum, 2016.

Els satèl·lit. Tarragona: Arola, 2020.

Mestres, Albert. «Entre el segle XX i el segle XXI: la difícil i atzarosa relació entre text dramàtic i escenificació en l’àmbit català». A: Broch, Àlex; Cornudella, Joan; Foguet, Francesc (eds.). Teatre català avui 2000-2017: 4t encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues. Juneda: Fonoll, 2018, p. 29-47.

Ragué-Àrias, Maria Josep. «Sitges Teatre Internacional 2002. Creació contemporània». Assaig de teatre (Barcelona: Associació d’investigació i experimentació teatral), núm. 33-34 (2002), p. 269-278.

Ragué-Àrias, Maria Josep. «Tantarantana: Sweet dreams». Assaig de teatre (Barcelona: Associació d’investigació i experimentació teatral), núm. 50 (2006), p. 257-258.

Solervicens, Josep. «Inventar ficcions per (sobre)viure ex-cèntricament». La Lectora (28 setembre 2021) [recurs electrònic].

<https://www.catalandrama.cat/wp-content/uploads/2019/01/G%C3%80ZQUEZ_RICARD_BW_2018_1000x670.jpg>

https://ricardgazquez.wordpress.com/

https://www.revistapausa.cat/escriure-per-a-lescena-mentiders-jugadors-i-cagadubtes-breu-dissertacio-sobre-la-pedagogia-de-la-dramaturgia/

https://www.youtube.com/watch?v=6Sjr9TVHL1w

https://lalectora.cat/2021/09/28/inventar-ficcions-per-sobreviure-ex-centricament/

https://www.catalandrama.cat/autor/ricard-gazquez/