Núria Vizcarro Boix

Actriu, dramaturga i directora escènica

Llicenciada en Biologia i en Art Dramàtic (Escola Superior d’Art Dramàtic de València), ha cursat els estudis de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Juntament amb Joan Manel Albinyana crea la Companyia Buits i Nous (2008), dedicada principalment al teatre familiar, on exerceix d’actriu, dramaturga i ajudant de direcció. L’any 2012, l’autora guanya el Premi Nacional de Castelló a Escena, amb la peça Teresa.

Com a actriu participa en vora una vintena de muntatges, entre els quals els últims són Instruccions per a no tenir por si ve la pastora (Cabanyal Íntim, 2018) i Antimülleriana i altres cròniques del fracàs (Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló, 2021). L’any 2015, juntament amb Laia Porcar, funda la companyia La Ravalera, especialitzada en espectacles realitzats en espais no convencionals. El contacte amb festivals on es presenten peces breus serveix d’incentiu a Vizcarro perquè, des del si de la pròpia companyia, impulse la creació, l’any 2016, de la Fira de Teatre Breu de Castelló. Des del 2012 fins a l’actualitat ha treballat com a ajudanta de direcció o directora de diversos espectacles entre els quals l’últim és la peça curta La sonata del dimoni, representada per La Ravalera, dins de Principi d’Incertesa, en el Museu de La Ravalera Teatre (2021).

Després de la dècada dels anys noranta, en què fan aparició un conjunt significatiu de dramaturgues en l’àmbit del País Valencià, com ara Patrícia Pardo, Rosa Molero, Anna Albaladejo, Pau Pons o Maribel Bayona, per exemple, els primers anys del segle XXI es caracteritzen per un augment notable de la participació de les dones pel que fa a l’esfera de l’escriptura dramàtica. El nom de Núria Vizcarro se suma a aquesta nova generació que aposta per una diversitat temàtica i estètica d’ampli espectre, en moltes ocasions amb peces tant en català com en castellà, com és el cas de Mafalda Bellido, Isabel Martí o Sònia Alejo. De la mateixa manera que ha succeït amb altres dramaturgues, entre les quals destaquen Patrícia Pardo, Eva Zapico o Anna Albaladejo, Vizcarro ha pogut portar a terme la seva carrera com a dramaturga gràcies a la creació de companyies pròpies.

(Selecció)

2020. La família normal. Dirigida per Pau Pons. L'Horta Teatre.

2018. Instruccions per a no tenir por si ve la pastora. La Ravalera. Estrena al Cabanyal Íntim 2018. Espectacle finalista als Premios Max 2019 com a autoria revelació i espectacle revelació.

2018. Unplugged. III Torneig de dramatúrgia del País Valencià organitzat per IVC, Creador.es i amb col·laboració de l'SGAE.

2016. Assassines. Cia. La Flor Innata. Direcció Joan M. Albinyana. Estrena al Maldà a Barcelona. Premi millor espectacle de la Mostra de Teatre de Barcelona 2018.

2014. Protesto: bon començament és aquest. A partir de l'obra de Joan Brossa. La Seca Espai Brossa, dins de les Fàbriques de Creació. Estrena 13 de novembre de 2014.

2014. Sota el llit. Direcció Ricard Soler. Co-producció Teatre Nacional de Catalunya- FEI . Estrena TNC 1 de febrer de 2014.

2012. Serveis públics. Direcció Judith Pujol. Producció Institut del Teatre de Barcelona. Estrena Teatre Estudi de Barcelona.

2012. Aquí no es ve de visita. Autora i directora. Producció Institut del Teatre de Barcelona. Estrena Teatre Estudi de Barcelona.

2011-2012. Mediocres. Direcció Joan Manuel Albinyana. Cia. Buits i Nous. Estrena Sala Maria Plans de Terrassa.

2011. Lola Anglada, l’horitzó a l’alçada dels ulls. Direcció Joan Arqué. Producció Diputació de Barcelona i Ajuntament de Tiana. Estrena Sala Albéniz de Tiana.

Deu minuts (peça breu), A: Diversos autors. El Drac d'Europa. Dramatúrgies sobre la unió. València: Edicions 96, 2017.

Teresa. Castelló: Ed. Ajuntament de Castelló de la Plana, 2013

Rosselló, Ramon X. «L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus». Zeitschrift für Katalanistik, núm. 31 (2018), p. 313-343.

https://documentacionescenica.com/dramatea/autors/autor_123/vizcarro-boix-nuria