Teatre Talia (València)

El Teatre Talia es troba al barri del Carme de València, al carrer de Cavallers, al centre de la ciutat. L’edifici fou dissenyat per Francesc Xavier Goerlich, un dels arquitectes de més renom de València que, a partir del 1922, passà a ocupar el càrrec d’arquitecte municipal, posició que li permeté intervenir en la construcció de la major part dels edificis importants de la primera meitat del segle XX, entre els quals el Mercat d’Abastiments o l’edifici del Banc de València.

El Teatre Talia fou construït del 1924 al 1928, en el mateix edifici de la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer (que era la seu d’una associació catòlica creada el 1908 a València, que aplegava sobretot les famílies dels treballadors que vivien al barri del Tros-Alt de la ciutat). El teatre va rebre el nom de «Talia», divinitat grega de la comèdia i de la poesia pastoral.

Un any després de la seva inauguració, el 1929, la Casa dels Obrers va fundar la seva pròpia companyia de teatre amateur, que representava sobretot vodevils, comèdies i melodrames els caps de setmana. Les funcions eren d’entrada gratuïta.

Després de la Guerra Civil, l’activitat teatral del Talia va canviar radicalment: els franquistes convertiren l’espai en un lloc on fer bandera dels seus ideals i on fer les presentacions de les falles i de les falleres. S’eliminà, per tant, la pretensió de dur a terme qualsevol acte cultural. Quan s’acabà la dictadura, la situació econòmica del Talia s’havia tornat insostenible. No fou fins als anys vuitanta que s’hi va poder reprendre l’activitat teatral. Algunes de les peces que es van dur a escena llavors amb un cert èxit foren: La dama de negro (de la companyia teatral Pavana), Besos (d’Albena Teatre) o Pànic contingut (d’Om-Imprebís).

El 1995, després que el Talia tornés a ser un focus teatral per a la ciutat, es va dissenyar un pla d’obres que serviria per reformar l’edifici i dotar-lo de nous recursos tècnics. Així, des del 1995 fins al 1998, es va rehabilitar la façana del Talia, es va ampliar el vestíbul, es va renovar el sistema elèctric, es van construir més camerinos i es va habilitar la sala perquè comptés amb 243 butaques fixes.

Des del 1995 fins al 2012, el Talia fou un dels teatres més importants per al sector teatral valencià, ja que donava suport a les companyies i als autors teatrals autòctons i en reforçava l’activitat artística i professional. Malauradament, aquesta etapa acabà quan el govern de torn (que era del Partit Popular) va deixar de finançar aquest teatre. Fou llavors quan l’empresa privada Olympia Metropolitana S. A. passà a encarregar-se de la seva gestió.

L’estil arquitectònic del Teatre Talia és difícil de catalogar. Es tracta d’una construcció eclèctica que cal emmarcar en l’arquitectura dels anys 1920 i 1930, propera al modernisme. Si ens fixem en la seva façana, a la planta baixa hi podem trobar algunes traces del modernisme català del final del segle XIX, com ara les motllures i els ferrats de les portes. En canvi, el primer pis respon a un estil més aviat neoclàssic, sobretot pel que fa als arcs de les finestres i a les pilastres de la part superior de l’edifici. Respecta a l'interior, podríem dir que contrasta notablement amb el de la façana, ja que és auster, amb una composició i uns ornaments propis de l’Art Déco.