Pepa Miralles

Actriu, directora, gestora i productora

La seva carrera com a actriu va començar quan es va incorporar al grup de teatre d’Alcoi anomenat La Cassola, amb el qual va estrenar, entre d’altres, Cadiram (1988), una peça que partia de la improvisació dels actors i de la creació col·lectiva. Mentre preparava aquest muntatge, el director escènic Pep Cortés i uns quants joves actors de La Cassola (entre ells, Pepa Miralles), decidiren separar-se d’aquest grup i formar una altra companyia de teatre, que rebé el nom de La Dependent.

Amb La Dependent Pepa Miralles ha desenvolupat la major part de la seva carrera artística. Com a actriu, ha intervingut en muntatges com ara Les dones de Lockerbie de Deborah Brevoort (una peça que aixecà polseguera a València, ja que la seva història recordava la de l’accident del metro del 2006), La nóvia de Gary Cooper de Pasqual Alapont (Premi Russafa de La Cartellera Levante al Millor Espectacle) o El testament de Maria, un monòleg escrit per Colm Tóibín, que va ser molt ben acollit per la crítica valenciana.

La seva experiència com a gestora, productora i actriu en La Dependent la va portar també a realitzar classes d’interpretació a diferents escoles del País Valencià, així com a implicar-se en la gestió del Teatre Principal d’Alcoi i la seva escola de teatre. De mica en mica li van sorgir també encàrrecs de direcció d’actors (primer, de grups amateurs i, més endavant, de grups professionals). És així com Pepa Miralles ha contribuït també com a directora escènica en els muntatges de La Dependent, dirigint peces com ara Separeu-vos junts!, de Gemma Miralles, o Icària, de Pasqual Alapont.

Pepa Miralles és una de les actrius més actives del País Valencià. Pel que fa a la seva companyia, La Dependent, destaca sobretot pel seu interès a dur a escena la producció dels dramaturgs valencians actuals. Així, ha donat a conèixer obres de Pasqual Alapont, Ximo Llorens, Jordi Peidro, Gemma Miralles, Juanjo Prats, etc. Puntualment, La Dependent també ha representat obres de Joe Orton, Catherine Hayes, Sadaam Al-Wannus, Giovanni Clementi, Deborah Brevoort o Colm Tóibín.

A principis dels noranta, Pepa Miralles i La Dependent van recuperar en companyia de l’ajuntament d’Alcoi l’espectacle El betlem de Tirisiti, un retaule de titelles del final del segle XIX, convertit en patrimoni del poble d’Alcoi (2002) i en una de les tradicions teatrals nadalenques més importants al País Valencià. Per tant, podríem dir que el compromís amb la llengua i la cultura catalanes, així com la voluntat de no deixar de banda la tradició teatral, són alguns dels objectius principals d’aquesta companyia de teatre. Per això i per la seva llarga trajectòria, La Dependent ha obtingut reconeixements com el IX Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2008) o el Premi d’Or de l’Avetid (l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià), el 2016.

Estrenes com actriu:

25 novembre 1988. Cadiram. Creació col·lectiva de La Cassola. Pep Cortés. Teatre Principal d’Alacant. La Cassola.

El trebol. Juli Cantó. Juli Cantó. Institut Pare Vitòria. La Cassola.

El mariner. Fernando Pessoa. Juli Cantó. Centre Cultural d’Alcoi. La Cassola.

Charter. Juanjo Prats. Teatre Calderón d’Alcoi. La Cassola.

8 octubre 1990. Això, diu que era... Enric Valor. Pep Cortés. Sala Escalante (València). La Cassola.

23 gener 1991. Ombres de la ciutat. Manuel Molins. Frederic Roda. Teatre Rialto (València). Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

8 juny 1992. Jaber el Mameluc. Sadaam Al-Wannus. Jawad Al-Assadi. Teatre Calderón d’Alcoi. La Dependent.

11 setembre 1994. Ai, Mare de Déu!. Ximo Llorens. Pep Cortés. Plaça Àlbers de Tarragona (Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). La Dependent. Premi de la crítica per la interpretació femenina.

16 juny 1995. Escaramusses. Catherine Hayes. Rafael Calatayud. Teatre de l’Escola Industrial (Mostra de teatre d’Alcoi). La Dependent.

15 desembre 1995. Estimada Anuchka. Carles Alberola. L’Horta Teatre de Castellar. Albena Teatre. Nominació a la millor interpretació femenina del Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana. Nominació a la millor interpretació femenina dels Premis de la Generalitat Valenciana i dels premis AAPV.

20 abril 1997. Beatrius. Pasqual Alapont. Imma Sancho. Teatre Principal d’Alcoi. L’Horta Teatre i La Dependent.

3 octubre 1998. Souvenir. Ximo Llorens. Juli Cantó i Joan Miquel Reig. Teatre Talia de València. L’Horta i La Dependent.

2 juny 2000. El botí. Joe Orton. Gemma Miralles. Teatre Calderón d’Alcoi. La Dependent.

4 abril 2003. Vis a vis. Giovanni Clementi. Salva Bolta. Teatre Salesians (Mostra de Teatre d’Alcoi). Dramatúrgia 2000.

13 novembre 2004. Bultaco-74. Pasqual Alapont. Gemma Miralles. Paranimf de la Universitat d’Alacant (Mostra de Teatre d’Alcoi). La Dependent.

28 abril 2006. Una de quatre formatges. Pasqual Alapont. Gemma Miralles. Casa de la Cultura Puçol (València). La Dependent. Premi del públic al millor espectacle dels Premis Abril.

24 octubre 2008. Jaume I amic i amat. Juanjo Prats. Gran Teatre d’Elx (Festival Medieval d’Elx). Companyia de Repertori Contemporani.

12 juny 2009. El somriure de M O’Hara. Pasqual Alapont. Gemma Miralles. Teatre Principal d’Alcoi (Mostra de Teatre d’Alcoi). La Dependent.

9 juny 2010. Les dones de Lockerbie. Deborah Brevoort. Gemma Miralles. Teatre Principal d’Alcoi (Mostra de Teatre Valencià d’Alcoi). La Dependent.

28 abril 2011. Questi fantasmi (Estos fantames). Eduardo de Filippo. Juanjo Prats. Teatre Rialto (València). Companyia Teatres de la Generalitat.

10 juny 2011. La nóvia de GaryCooper. Pasqual Alapont. Direcció: Gemma Miralles. Producció: La Dependent.

28 novembre 2012. Bankabaret de Ximo Llorens. Pep Cortés. Teatre Calderón d’Alcoi. La Dependent.

5 juny 2019. El testament de Maria. Colm Tóibín. Joan Ballester. Centre Cultural d’Alcoi (Mostra de Teatre d’Alcoi). La Dependent.

27 març 2021. Pep Cortés. Teatre i vida. Juanjo Prats, Lídia Miró, Joanfra Rozalén i Toni Valesa. Teatre Principal de València. La Dependent.

19 novembre 2021. Júlia. Isabel-Clara Simó (adaptació teatral de Gemma Miralles). Gemma Miralles. Teatre Principal de València. La Dependent.

Estrenes com a directora escènica:

Nosense. Pepa Miralles. Pepa Miralles. IB Andreu Sempere.

Musical en blanc i negre. Pepa Miralles. Pepa Miralles. IB Andreu Sempere.

Per dones. Eulàlia Carrillo. Rosanna Espinós, Gemma Miralles, Pepa Miralles i Cristina Soler. Essa minúscula.

Tu creus? Miquel Peidro. Pepa Miralles. Boig Teatre. Casa de Cultura de Puçol.

Eximenis. El viatger de les mil paraules. Jordi Peidro. Pepa Miralles. Teatre Principal d’Alcoi. Acadèmia Valencia de la Llengua / La Dependent

El Sr. Lletraferida. Jordi Peidro. Pepa Miralles. Teatre Principal d’Alcoi. La Dependent.

Homenatge a T. Jordi Botella. Pepa Miralles. La Dependent, Ajuntament d’Alcoi, Universitat de València, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universitat d’Alacant, Xarxa Vives d’Universitats.

¼ amb l’Ovidi. Ovidi Montllor. Pepa Miralles. La Dependent. Teatre Principal d’Alcoi.

Lletraferida 2.0. Jordi Peidro. Pepa Miralles. La Dependent. Teatre Principal d’Alcoi.

Això era una volta. Jordi Peidro (a partir de les rondalles de Jordi Raül Verdú). Pepa Miralles. Teatre Principal d’Alcoi.

3 juny 2015. Matant el temps. Pasqual Alapont. Joan Gadea i Pepa Miralles. Teatre Principal d’Alcoi (Mostra de Teatre Valencià d’Alcoi). La Dependent.

17 desembre 2016. ¡Libérrimo Miguel!. Pepa Miralles i  banda Unió Musical d’Alcoi. Pepa Miralles. Teatre Calderón d’Alcoi. La Dependent.

26 maig 2018. Separeu-vos junts!. Gemma Miralles. Pepa Miralles. Sala L’Horta (València). La Dependent.

22 Juliol 2019. Fem i desfem. Jordi Peidro. Pepa Miralles. La Dependent. Plaça de l’ajuntament de Benifallim.

18 març 2021. Icària. Pasqual Alapont. Pepa Miralles. La Dependent. Teatre Rialto (València).

El somni de Posidó. Jordi Peidro. Pepa Miralles. Dimonis Rafolins. Alqueria d’Asnar.

10 juliol 2021. Lectura dramatitzada de Pau. Gemma Miralles. Pepa Miralles. Teatre Rialto de València (Insula Dramatària Josep Lluís Sirera, IVC).

Pardo, Patricia. «Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014)». L’Aiguadolç, núm. 45 (2016), p. 29-44.

Rosselló, Ramon X. «L’escriptura teatral valenciana dels anys 90 ençà». L’Aiguadolç, núm. 45 (2016), p. 13-28.

Sansano, Gabriel. «El Betlem de Tirisiti». A: Ariño Villarroya, Antonio (ed.). El teatre en la festa valenciana. Alacant: Universitat d’Alacant, 1999, p. 115-120.

<https://ladependent.com/> [Consulta: 10 desembre 2021]