Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 3-9-1924
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 16-11-2006
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Maria Moreno Domènech
Identificacio/ns

Poeta, narrador, novel·lista, traductor, director teatral i professor.


Biografia

Jordi Sarsandeas neix a Barcelona el 3 de setembre de 1924. És el primer dels tres fills de Ramon Sarsanedas i de Rosa Vives. Cursa els primers estudis a l’Escola Montessori de l’Institut-Tècnic Eulàlia. El seu pare, lacador d’ofici, freqüenta els cercles noucentistes i és un gran aficionat al teatre, passió que transmet al jove Sarsanedas; també l’introdueix en la lectura de la poesia de Salvat-Papasseit i Sagarra. Ben aviat Sarsanedas esdevé lector assidu de publicacions com El Be Negre, Mirador i La Publicitat.

El 1937 la família s’exilia París i, poc després, es desplaça a la Boissise-la-Bertrand. El 1938 torna a la capital francesa i un any després es desplacen a Tolosa de Llenguadoc. Sarsanedas es llicencia en Lletres a la Universitat de Tolosa. El 1941 la seva família retorna a Catalunya i comença a treballar de professor al Liceu Francès. El 1942 publica Noël routier, a l’editorial Castor, un guió teatral curt en francès, que firma com a Georges Sarsanedas. L’obra, concebuda com a guió teatral escolar, és representada pels alumnes del Liceu Francès, sota la seva direcció.

El 1945 es crea el Grup dels Vuit, format per Vicenç Rosell, Joan Palà, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, Ricardo Lorenzo, Miquel Gusils, Joan Comellas i el mateix Sarsanedas. El 1946, en la inauguració d’una exposició de pintures i escultures de Gusils a la galeria Pictòria, es llegeixen algunes poemes de Sarsanedas i es duu a terme una escenificació de la farsa de Lorca, El retablillo de Don Cristóbal.

El juny de 1947 Sarsanedas s’incorpora a la redacció de la revista cultural clandestina Ariel, on escriu articles sobre art i algun dels seus contes i el mes d’octubre publica clandestinament la seva traducció d’El silenci del mar de Vercors. El 1948 esdevé lector de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Glasgow, càrrec que exerceix durant dos anys. Lector àvid, adquireix una cultura sòlida i cosmopolita, marcada per l’existencialisme. El 1948 apareix en una edició sense autorització, a càrrec d’Antoni Ribera i Jordà, el seu poemari A trenc de sorra. El 1949 es casa amb Núria Picas i el 1950 torna a Barcelona, on continua treballant de professor al Liceu Francès i també com a traductor.

El 1953 guanya la primera edició del Premi Víctor Català amb el recull de narracions Mites. El 1954 publica la seva primera novel·la, El martell, que l’any següent queda finalista del Premi Joanot Martorell, i el seu poemari La Rambla de les Flors —publicat el 1955— rep el premi Óssa Menor. El 1957 Cita de narradors, una obra col·lectiva basada en la idea que cada escriptor comenti l’obra d’un altre, guanya el Premi Yxart. Aquest mateix any també publica en un volum d’homenatge a Carles Riba, una traducció del drama d’Oscar Milosz Miquel Mañara. Misteri en sis quadres.

Des del 1955 col·labora en la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Catalunya (ADB), formada per un grup d’intel·lectuals que pretén fomentar i actualitzar el teatre català i la posada en escena de les grans obres del teatre europeu traduïdes al català. El 20 de juny de 1955 es representa al Palau Moja el primer muntatge de la companyia, L’Apol·lo de Bellac, de Jean Giraudoux. L’obra, dirigida per Pau Garsaball i traduïda per Rafael Tasis, s’estrena conjuntament amb la farsa L’ós, de Txèkhov, també dirigida per Garsaball i traduïda del francès per Joan Oliver.

Sarsanedas, que juntament amb Frederic Roda i Montserrat Julió ocupa el càrrec de codirector de l’ADB, hi imparteix classes de dicció, tot exercint de corrector ortofònic de la companyia. Ocasionalment també duu a terme alguns papers de repartiment, com ara el de «mosso d’esquadra» a L’auca del senyor Esteve —representada al Liceu el 4 de juny del 1956— o el d’«agutzil» a la versió de Rafael Tasis de Volpone, de Ben Jonson, representació dirigida per Montserrat Julió, estrenada al Palau de la Música el 19 de desembre del mateix any.

L’1 i el 2 de febrer del 1957 la companyia estrena conjuntament, al teatre Capsa, dues obres traduïdes per ell: La noia i el soldats, de Gino Pugnetti, i Un caprici, d’Alfred de Musset. Ja des dels inicis de l’agrupació, Sarsanedas insisteix en la necessitat de portar als escenaris Primera història d’Esther. La seva proposta és acceptada i, finalment, el 13 de març del 1957 s’estrena l’obra, dirigida per ell mateix, al Palau de la Música Catalana. A més hi interpreta el paper de l’Altíssim. Salvador Nel·lo s’ocupa de la direcció coreogràfica i Nani Vall, de les il·lustracions musicals. El muntatge, que va aplegar un públic lector de l’obra espriuana, fonamentava el seu poder escènic en el gest i la dicció.

Aquest mateix any també interpreta «un desconegut» en la cèlebre versió de Pigmalió de Joan Oliver, dirigida per Frederic Roda i estrenada al Palau de la Música el 26 de maig del 1957. El mateix any també dirigeix Cruma, de Manuel de Pedrolo, i n’escriu un pròleg, titulat «Quatre paraules sobre Cruma»; l’obra s’estrena el 24 de juny al Teatre Capsa, espai on quatre mesos més tard —el 24 d’octubre— també estrenarà Parasceve, de Blai Bonet. El 1958 dirigeix Tirant lo Blanc a Grècia, de Joan Sales, obra estrenada el 14 de maig al Teatre Romea, i duu a terme una adaptació de la novel·la medieval Aucassin et Nicolette, un chantefable interpretat per l’Orfeó Gracienc el 25 de maig. Aquest mateix any també té un paper de repartiment —«un cavaller»— a El sopar de gala, de Ramon Folch i Camarasa, dirigit per Joan Alavedra i estrenat al Teatre Windsor en el marc del IV Festival L’Alegria que torna el 16 de juny.

El 1959 es publica Plou i fa sol, un recull de contes i una antologia francesa de poemes de Salvador Espriu traduïts per ell mateix. Del 1959 al 1961 es trasllada a viure a Milà, on treballa com a conseller delegat d’una empresa dedicada a proveir de les fàbriques de botons. Després d’aquest parèntesi italià, torna a col·laborar amb el Taller de Teatre de l’ADB, on duu a terme tasques de didàctica teatral. El 1960 prologa L’amador de la gentilesa, de Ferran Soldevila. El 1962 dirigeix Calpúrnia, d’Alfred Badia, estrenada el 22 de febrer al Palau de la Música i representada posteriorment a l’Orfeó Gracienc. El desembre d’aquest mateix any també fa el paper de valet al Bearn de Llorenç Villalonga, estrenada el 19 de desembre del 1962 al Palau de la Música Catalana.

A més, col·labora amb l’empresa discogràfica Edigsa on, entre d’altres projectes, s’encarrega de la publicació del vinil de la gravació del muntatge de l’EADG de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu i Ricard Salvat (1967). El 1963 s’ocupa dels tallers d’investigació i de didàctica teatrals a l’ADB, en els quals treballarà textos com Quim Federal, de Salvador Espriu, L’Estrella d’En Peris, de J.V. Foix, i la romança popular Capitel·lo. Aquest mateix any també interpreta breus papers de repertori: actua com un «Cantor de la Màscara» a l’obra de Carner El ben cofat i l’altre, dirigida per Rafael Vidal Folch, estrenada el 6 de febrer al Palau de la Música i com un «aristòcrata» a La Sonata dels espectres, de Strindberg, en una versió conjunta de Jordi Carbonell i Gustau Wenberg, dirigida per Francesc Balaguer, estrenada el 2 d’abril, també al Palau de la Música.

El 1963 tradueix l’obra d’Arichibald Mc Leish J.B, una recreació de la història bíblica de Job, una peça que, a conseqüència de la dissolució de l’ADB, no es va arribar a estrenar. El 1964  esdevé el redactor en cap de la revista Serra d’Or, càrrec que ocuparà fins el 1997. El 1965 publica la traducció de la novel·la Diari d’un rector de poble, de Georges Bernanos, i el poemari Postals d’Itàlia. El 1967 tradueix una obra breu,  El qui torna de la guerra, que formarà part de l’espectacle Diàlegs, de Ruzzante, un espectacle a càrrec del Grup de Teatre Independent CICF, estrenat al Teatre Romea el 6 de març de 1967.

Durant el curs 1968-1969 imparteix un curs de català a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1969 es publica El balcó, un recull de contes, que el 1970 és guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or, on publicarà algunes crítiques i articles teatrals de 1962 a 1967. El 1971 tradueix al francès Homes i no, de Manuel de Pedrolo, que s’estrenarà el 21 d’abril al Théâtre du Val de Marne de Saint Maur. El 1975 publica en format d’apèndix «Notes a l’estrena de Primera història d’Esther», dins d’una edició d’Edicions 62 on apareixen conjuntament aquesta obra i Antígona.

El 1976 publica el recull de narracions L’Eduard el mariner i el país sota l’aigua i aquest mateix any, Edicions 62 reedita Mites en la seva col·lecció de Les Millors Obres de la Literatura Catalana. El 1980, La noia de la sorra guanya el Premi Josep Pla. El 1983 és guardonat amb la Creu de Sant Jordi, és nomenat Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres i, a partir d’aquest any i fins el 2001, ocupa la presidència del Pen Club Català. Aquest mateix any també prologa la traducció d’Alfons Maseras de l’obra de Molière, Don Joan, o el convidat de pedra. El 1984 Sarsanedas duu a terme la traducció de Fragment de Teatre II, de Samuel Beckett, encara inèdita.

El 1987 publica a Pòrtic una traducció de l’obra teatral L’intercanvi, de Paul Claudel, que s’estrena al Teatre Romea/Centre Dramàtic de la Generalitat. Aquest mateix any és nomenat degà de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que ocuparà fins el 1999. El 1988 firma una versió conjunta amb Josep Maria Flotats de Lorenzaccio d’Alfred de Musset, que s’estrenarà al Teatre Poliorama, i l’any següent surt a la llum el recull poètic Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989), Premi Lletra d’Or.

L’any 1991 esdevé membre numerari de la  Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1994 li és concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 1995 és guardonat amb el Premi Serra d’Or de narració pel recull de relats anomenats De Famagusta a Antofagasta. El 1997 guanya les eleccions a la presidència de l’Ateneu Barcelonès, institució que presidirà fins al 2002. El 1999 s’edita Cor meu, el món, guardonada amb el Premi de Poesia de la Crítica Espanyola (2002); el 2001 publica el llibre de poemes L’enlluernament (Premi Crítica Serra d’Or, 2002); el 2003, el poemari Com una tornada en si i el 2005, Silenci, respostes, variacions. Jordi Sarsanedas mor a Barcelona el 16 de novembre de 2006.

 

Jordi Sarsanedas i el teatre. Cronologia.

1942

Publicació de Noël routier. Representació de l’obra pels alumnes del Liceu Francès, sota la seva direcció. Referència: Sarsanedas, Georges. Noël Routier. Barcelona: Editions Castor.

1956

Paper de repartiment (mosso d’esquadra) a L’Auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Fitxa de L’Auca del senyor Esteve. Data d’estrena: 4 juny 1956. Lloc d’Estrena: Gran Teatre del Liceu, dins del cicle «L’Alegria que torna». Direcció: Frederic Roda. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Maria Rosa Fàbregas, Aurèlia Miralta, Concepció Badia, Maria Junyent, Mirka Carrasco, María Luz Morales, Mercè Ticó, Rosa Leveroni, Rosa Sabater, Mercè Folch, Mariona Bonet, Maria Alsina, Narcisa Toldrà, Olga Díez, Montserrat Miserachs, Francina Mir, Mercè Martí, Montserrat Sampere, Jerònim de Moragas, Eduard Toldrà, Frederic Roda, Maria Àngels Planàs, Narcís Bonet, Josep Maria Pi Sunyer, Pere Bohigas, Antoni Cantín, Valentí Castanys, Rafael Vidal, Josep Janés, Emili Brugalla, Antoni Cantín, Lluís Gili, Olegari Armengol, Xavier Espar, Pere Vallribera, Lluís Porqueras, Xavier Turull, Josep Amat, Francesc Costa, Frederic Mompou, Josep Planàs, Rafael Solanich, Gabriel Mora, Josep Gibert Camins, Joan Rebull, Joaquim Ramentol. [Mossos d’esquadra: Sebastià Gasch, Jordi Sarsanedas, Joan Triadú, Enric Dachs, Antoni Mirambell, Claudi Martínez Girona].

Paper de repartiment (agutzil) a Volpone, de Ben Johnson. Fitxa de Volpone. Data d’estrena: 19 desembre 1956; Lloc d’estrena: Palau de la Música Catalana, Barcelona; Autor: Ben Jonson; Traductor: Rafael Tasis; Directora: Montserrat Julió; Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona; Escenògrafs: Rupert Salvador; Pou Vila. Repartiment: Jordi Torras, Francesc Balagué, Gil Blancher, Miquel Gimeno, Lluís Bosch, Maria-Assumpció Fors, Carme Pallarès, Joan A. Escribano, Pere Rotger, Matias Fillola, Juli Payà, Josep Navarra, Jordi Sarsanedas, Jordi.

1957

Traducció de Miquel Mañara. Misteri en sis quadres, d’Oscar Milosz [inèdit].

Traducció d’Un caprici, d’Alfred de Musset. Fitxa d’Un caprici. Estrenada conjuntament amb Els estralls del tabac, d’Anton Txèkhov i La noia i els soldats, de Gino Pugnetti. Data d’estrena: 1 febrer 1957. Lloc d’estrena: Teatre Capsa. Direcció: Frederic Roda. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Carme Pallarès, R. Martínez- Callén, Maria Rosa Fàbregas, Joan A. Escribano. Decoració: Maria Junyent Armengol.

Traducció de La noia i el soldats, de Gino Pugnetti. Fitxa de La noia i els soldats. Estrenada conjuntament amb Un Caprici, d’Alfred Musset i Els estralls del tabac, d’Anton Txèkhov. Data d’estrena: 1 febrer 1957. Lloc d’estrena: Teatre Capsa. Direcció: Frederic Roda. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Natàlia Soternou, Maria Carem Serra, Lluís Bosch, Miquel Gimeno.

Direcció de Parasceve, de Blai Bonet. Fitxa de Parasceve. Data d’estrena: 24 octubre 1957. Lloc d’estrena: Teatre Capsa. Autor: Blai Bonet. Direcció: Jordi Sarsanedas. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Maria Pluvins, Jordi Torras, Josep Maria Flotats, Manuel Blasi, Marià Jaime i Antoni Millà. Escenògraf: Albert Ràfols. Decoració: A. Ràfols Casamada.

Direcció de Primera història d’Esther. Improvisació per a titelles, de Salvador Espriu. Fitxa de Primera història d’Esther. Data d’estrena: 13 març 1957 (funció única). Lloc d’estrena: Palau de la Música Catalana. Direcció: Jordi Sarsanedas. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Música: Manuel Valls. Direcció coreogràfica:  Salvador Nel·lo. Figurinista: Antoni Bachs Torné. Repartiment: Jordi Sarsanedas, Frederic Roda, Josep Maria Bachs, Jordi Benet Aurell, Miquel Gimeno, Gil Blancher, Jordi Torras, Joan A. Escribano, Josep Navarra, Xavier Vivé, Rafael Vidal, Maria Carme Serra, Maria Rosa Deu, Maria Rosa Fàbregas, Ramon Martínez-Callén, Antoni Mascaró, Montserrat Julió, Pura Puchas, Maria Assumpció Flors, Manuel Nadal, Jordi Gabarró, Joan Millà, Manuel Giménez, Mercè Crehuet.

Paper de repartiment (el desconegut) a Pigmalió, de G. Bernard Shaw, adaptació lliure de Joan Oliver. Fitxa de Pigmalió. Data d’estrena: 28 maig 1957 (Sabadell) / 29 maig 1957 (Barcelona). Lloc d’estrena: Teatre La Faràndula de Sabadell / Palau de la Música Catalana. Direcció: Montserrat Julió. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Montserrat Julió, Frederic Roda, R. Martínez Callén, Josefina Tàpies, Miquel Gimeno, Carme Pallarès, Carme Serra, Assumpció Fors, Àngel Gràcia, Jordi Sarsanedas, Josep Navarra, J. Antoni Escribano, Gil Blanxer, Teresa Martí, Rosa Muniesa, Montserrat Martí, Rosa Balart, Maria Aspa.

Paper de repartiment (Cavaller II) a El sopar de gala, de Ramon Folch i Camarasa, escrita per encàrrec de «L’Alegria que torna» de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Estrenada sota el títol global de Tres farses barcelonines, juntament amb La Barca d’Amílcar, de Joan Oliver i L’Amador de la gentilesa, de Ferran Soldevila Fitxa d’El sopar de gala. Data d’estrena: 16 juny 1957. Lloc d’estrena: Teatre Windsor. Direcció: Adrià Gual de Sojo. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Rafael Serrahima, Francesc Pi i Sunyer, Josep Gual, Rafael Vidal Folch, Mercè Llimona d’Escales, Júlia Pech de Miret, Rosa Maria Carrasco, Conxita Masramon de Boix-Selva, Adelaida Espinal, Manuel Rodés, Jordi Sarsanedas, Màrius Aguirre, Mercè Folch, Elvira Farreras de Gaspar, Antoni Miret, Ramon Martínez i Olivé, Maria Ferré de Font, Josep Maria Nubiola, Arcadi Tarré, Francesc Bonet Armengol, Jordi Vila-Rufas, Núria Llimona, Núria Campà de Travi, Isabel Rocha. Decoració: Evarist Mora. Vestuari: Maria Junyent d’Armengol, amb la col·laboració de Mercè Llimona, Jordi Palà i Josep Maria Espada. Coreografia i luminotècnia: Manuel Cubeles. Il·lustracions musicals: melodies romanes interpretades per Isabel Rocha. Supervisió general: Frederic Roda.

Direcció de Cruma, de Manuel de Pedrolo. Fitxa de Cruma. Data d’estrena: 5 juliol 1957 Lloc d’estrena: Teatre Capsa. Direcció: Jordi Sarsanedas. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona del Cercle Artístic de Sant Lluc. Repartiment: Miquel Gimeno, Lluís Bosch, Joan Millà, Núria Picas, Sorne Blasi Decoracions: Lluís Gili i A. Bachs Torné.

1958

Direcció d’En Tirant lo Blanc a Grècia. Una divertida aventura cavalleresca inspirada en la immortal novel·la de Joanot Martorell, de Joan Sales. Fitxa d’En Tirant lo Blanc a Grècia. Data d’estrena: 14 maig 1958. Lloc d’Estrena: Palau de la Música Catalana. Direcció: Jordi Sarsanedas. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Frederic Roda, Joan Millà, Rafael Vidal-Folch, Maria Rosa Fàbregas, Núria Picas, Maria Assumpció Flors, Enric Suñé, Miquel Rodés, Miquel Gimeno, Lluís Bosch, Josep Navarra, Xavier Vivé, Antònia Millà. Decoracions i figurins: J. M. Espada. Direcció de moviments: Manuel Cubeles.

Dramatúrgia de Chatefalbe, una adaptació d’Auccausin et Nicolette, interpretat a l’Orfeó Gracienc el 24 de juny. Referència: Sarsanedas, Jordi. 1958. Chantefalbe. Adaptació i Muntatge del text medieval «Auccausin et Nicolette». Representat el 25 de maig de 1958 per alumnes del «Lycéé Français» a l’Orfeó Gracienc. Text inèdit, biblioteca de l’Institut del Teatre http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:56541&fromLocationLink=false&theme=teatre.

1960

Pròleg de Joan I, l’Amador de la Gentilesa, de Ferran Soldevila. Referència: Sarsanedas, Jordi. 1960. A: Soldevila, F. L’aprenent de suïcida. Comèdia en tres actes seguida de Joan I, l’Amador de La Gentilesa. Barcelona: Raixa, 1960, p. 95-99.

1962

Direcció de Calpúrnia, d’Alfred Badia. Fitxa de Calpúrnia. Data d’estrena: 28 febrer 1962. Lloc d’estrena: Palau de la Música Catalana. Direcció: Jordi Sarsanedas. Repartiment: Núria Picas, Núria Feliu, Rafael Vidal, Xavier Vivé, Frederic Roda, Jordi Torras, Carles Sala, Joaquim Vidiella, Lluís Bosch, Antoni Millà i Joan Zanni. Decoració: Joan Lleó.

Paper de repartiment (valet) a Bearn, de Llorenç Villalonga. Fitxa de Bearn. Estrenada conjuntament amb Ulisses a l’Argòlida. Data d’estrena: 19 desembre 1962. Lloc d’estrena: Palau de la Música Catalana. Direcció: Rafael Vidal Folch. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Carme Cera, Àngel Gràcia, Frederic Roda, Miquel Rodés, Jordi Sarsanedas, Elisenda Sala, Carlota Soldevila, Maria Assumpció Fors. Muntatge Escènic: A. Bachs i Torné.

Pròleg de Cop de vent, de Josep Carner. Referència: Sarsanedas, Jordi. «Pròleg». A: Cop de vent. Barcelona: Edicions 62, 1966, p. 5-11.

1963

Paper de repartiment (Cantor de la màscara) a El ben cofat i l’altre, de Josep Carner. Fitxa d’El ben cofat i l’altre. Data d’estrena: 6 febrer 1963. Lloc d’estrena: Palau de la Música Catalana. Direcció: Rafael Vidal. Companyia: Agrupació Dramàtica de Barcelona. Repartiment: Enric Sunyé, Lluís Bosch, Carles Sala, Francesc Nubiola, Àngel Company, Jordi Campillo, Jordi Torras, Jaume Sisterna, Joaquim Canals, Xavier Vivé, Jordi Salvatella, Griselda Barceló, Immaculada Genís, Núria Picas, Núria Casulleras, Nadala Batista, Carme Cera, Alexandre Aixelà, Antoni Millà, Joan Zanni, Jordi Sarsanedas, Lluís Gil, Ramon Carbó, Pilar Figuera, Montserrat Figueras, Pilar Cuadras.

Traducció de J.B., d’Archibald MacLeish. Referència: MacLeish, Archibald. J.B. Traducció de Jordi Sarsanedas. Mecanoscrit inèdit a la Biblioteca de l’Institut del Teatre, 1963, p. 1-52. http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:29148&fromLocationLink=false&theme=teatre

1971

Traducció d’Homes i No, de Manuel de Pedrolo. Referència: Pedrolo, Manuel de, Hommes et Non. Estrena: 21 abril 1971 al Théâtre du Val de Marne de Saint Maur [text extraviat]

1983

Pròleg de la reedició de la traducció d’Alfons Maseras de Don Juan, o el convidat de pedra, de Molière. Referència: Sarsanedas, Jordi. «Pròleg». A: Molière. Don Juan o El convidat de pedra. Traducció d’Alfons Maseras. Pròleg de Jordi Sarsanedas. Barcelona: Editorial Barcino, 1983, p. 7-10. (Col·lecció Els Textos del Centre Dramàtic)

1984

Traducció de Fragment de Teatre, de Samuel Beckett. Beckett, Samuel. (1984?). Fragment de Teatre. Traducció de Jordi Sarsanedas. Exemplar mecanoscrit a la Biblioteca de l’Institut del Teatre, p. 1-15. http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:17903

1987

Traducció de L’intercanvi, de Paul Claudel. Referència: Claudel, Paul. 1987. L’intercanvi. Traducció del francès de Jordi Sarsanedas. Barcelona: Editorial Pòrtic. Fitxa de L'intercanvi. Data d’estrena: 3 desembre 1987. Direcció: Ariel García Valdés. Lloc de l’estrena: Teatre Romea (en el marc del Memorial Xavier Regàs).  Escenografia: Jean-Pierre Vergier. Il·luminació: André Diot. Producció: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i Teatro Nacional Popular; Catalunya Ràdio; Théâtre National Populaire. Intèrprets: Mingo Ràfols, Lluïsa Castell, Enric Arredondo, Rosa Novell.

1988

Adaptació, juntament amb Josep Maria Flotats, de Lorenzaccio, d’Alfred de Musset. Referència: Musset, Alfred de. Lorenzaccio. Versió i adaptació de Josep Maria Flotats i Jordi Sarsanedas. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1988.


Publicacions

Articles i textos sobre teatre

Sarsanedas, Jordi. «Teatre Català Al Romea». Ariel, núm. 2 (setembre 1948). <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ariel/id/423/rec/18>. Resum: En aquest article Sarsanedas fa una crítica mordaç del panorama teatral català del moment, tot queixant-se de les imprecisions lingüístiques d’autors com Lluís Elias. Crítica el cosmopolitisme provincià que, segons, ell regna en els escenaris catalans.

Sarsanedas, Jordi. «Algú a l’altre cap de peça de Manuel de Pedrolo». Serra d’Or, núm. 5 (1962), p. 8-9. Resum: Crítica de la representació de l'obra Algú a l'altre cap de peça de Manuel de Pedrolo, representada els dies 22, 23, 24 i 25 de febrer a la Cúpula del Coliseum per l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, sota la direcció de Maria Aurèlia Capmany.

Sarsanedas, Jordi. «Maria Aurèlia Capmany, Tu i l’hipòcrita, comèdia predicada, en dos actes». Serra d’Or, núm. 8-9 (1962), p. 47-48. Resum: Crítica de l’obra Tu i l’hipòcrita, comèdia predicada, en dos actes, de Maria Aurèlia Capmany, estrenada per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona el 28 de gener de 1959 al Teatre Romea, sota la direcció de Ricard Salvat.

Sarsanedas, Jordi. «Josep Palau i Fabre, La tragèdia o el llenguatge de la llibertat; el mirall embruixat». Serra d’Or, núm. 10 (1962), p. 48-49. Resum: Ressenya dels llibres assagístics La tragèdia o el llenguatge de la llibertat i Mirall embruixat, de Josep Palau i Fabre.

Sarsanedas, J. «Amb Joan Oliver». Serra d’Or, núm. 11 (1962), p. 46-47. Resum: Entrevista amb Joan Oliver, en la qual Sarsanedas pregunta a l’autor sobre la relació entre la seva obra dramàtica i la poètica, i l’estat del teatre català, entre d’altres.

Sarsanedas, Jordi. «V Cicle de Teatre Llatí (Barcelona, Teatre Romea)». Serra d’Or, núm. 12 (1962), p. 58–59. Resum: Crítica sobre el V Cicle de Teatre Llatí. S’hi destaquen la posada en escena d’obres com Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, Les golfes, de Feliu Aleu, La cantatrice chauve i La leçon d’Eugène Ionesco, La moschetta, de Ruzente, Arlequin, valet de deux maîtres, de Carlo Goldoni i La malcasada de Lope de Vega.

Sarsanedas, J. «Romeu i Julieta de Shakespeare, en versió catalana de Josep Maria de Sagarra». Serra d’Or, núm. 2 (1963), p. 45-56. Resum: Crítica teatral del muntatge de l’obra Romeu i Julieta, de William Shakespeare, traduïda per Josep Maria de Sagarra. Dirigida per Esteve Polls, l’obra va ser estrenada al Teatre Romea el 23 de novembre de 1962.

Sarsanedas, J. «Amb Ricard Salvat». Serra d’Or, núm. 6 (1963), p. 41-42. Resum: Entrevista amb Ricard Salvat. S’hi repassa la seva trajectòria, tot fent especial èmfasi en la relació que s’estableix entre els diversos àmbits d’actuació de Salvat. També se li pregunta quina ha de ser la funció social del teatre i sobre l’estat del teatre català actual.

Sarsanedas, J. «Josep Maria Poblet, Enric Borràs». Serra d’Or, núm. 6 (1963), p8-9, 58. Resum: Ressenya del llibre de Josep Maria Poblet Enric Borràs. Barcelona: Editorial Alcides, 1963.

Sarsanedas, J. «La teta gallinaire, de Francesc Camprodon, i Els Zincalós (Els Gitanos), de Juli Vallmitjana». Serra d’Or, núm. 5 (1964) p. 48. Resum: Crítica teatral de la posada en escena del grup Teatre Experimental Català de les obres La teta gallinaire, de Francesc Camprodon, dirigida per Manuel Serra i d’Els zin-calós, de Juli Vallmitjana, dirigida per Francesc Balaguer, en el Festival del Centenari del Teatre Romea, el febrer de 1964.

Sarsanedas, J. «La barca dels afligits, d’Apel·les Mestres, Colometa la gitana o el regrés dels confinats, d’Emili Vilanova i En Garet a l’enramada, de Joaquim Ruyra». Serra d’Or (1964), p. 45-46. Resum: Crítica teatral de la posada en escena de la companyia de l’ADB, sota la direcció de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat, de les obres, La barca dels afligits, d’Apel·les Mestres, Colometa la gitana o el regrés dels confinats, d’Emili Vilanova i En  Garet a l’enramada, de Joaquim Ruyra. Les obres van ser representades al Teatre Romea, en el Festival del Centenari del Romea, el març de 1964.

Sarsanedas, J. «Esnobisme o exercicis de llatinitat?». Serra d’Or, núm. 12 (1964), p. 77-78. Resum: Article d’opinió. Sarsanedas hi defensa el Cicle de Teatre Llatí.

Sarsanedas, J. «El teatre de Josep Carner». Serra d’Or, núm. 2 (1965), p. 34-38. Resum: Extensa panoràmica sobre el teatre de Josep Carner des dels seus inicis amb comèdies com Al vapor, firmada sota el pseudònim de Pere de Maldar, la seva adaptació escènica de Canigó i les obres El giravolt de maig, El Ben Cofat i l’Altre i Cop de vent.

Sarsanedas, J. «Crist, misteri». Serra d’Or, núm. 5 (1965), p. 55-56. Resum: Crítica teatral de l’espectacle Crist Misteri, un muntatge a càrrec de Josep Montanyès, representat al Centre Parroquial d’Horta durant el 21, el 28 de març i el 3, 4 i 11 d’abril de 1965.

Sarsanedas, J. «Temporada al Romea i traduccions a Madrid. Una conversa amb Ricard Salvat». Serra d’Or, núm. 9 (1966), p. 15-16. Resum: Entrevista a Ricard Salvat. 

Sarsanedas, J. «Temporada al Romea. Ronda de Mort a Sinera, L’auca del senyor Esteve, La bona persona de Sezuan». Serra d’Or, núm. 1 (1967), p. 71-74. Resum: Crítica de la breu temporada teatral de la Companyia de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual al Teatre Romea de Barcelona. Inclou una crítica de Ronda de mort a Sinera, espectacle dramàtic de Ricard Salvat a partir de textos de Salvador Espriu, tornada a posar en escena el 10 de novembre de 1966, a L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, estrenada el 2 de desembre de 1966 i a La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, estrenada el 21 de desembre de 1966.

Sarsanedas, J. «Tan amic de l’Espriu». Serra d’Or, núm. 457 (gener 1998), p. 43. Resum: Article escrit amb motiu de l’espectacle Sinera, prop del mar, un muntatge de textos de Salvador Espriu representat al Versus Teatre. En l’article Sarsanedas recorda també el seu muntatge de Primera història d’Esther.  

Pròlegs, epílegs, capítols de llibre sobre teatre.    

Capmany, M. A. «Una meva Maria Aurèlia». A: Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula. Barcelona: Cossetània Edicions, 2002, p. 309-316. Resum: Text sobre Maria Aurèlia Capmany; Sarsanedas reivindica que Maria Aurèlia hauria estat una Secundina excepcional en el seu muntatge de Primera història d’Esther.

Sarsanedas, J. «Notes a l’estrena de "Primera història d’Esther"». Pròleg de J. Molas. Apèndix de J. Sarsanedas i Ricard Salvat. A: Primera història d’Esther. Barcelona: Edicions 62, 1966. Resum: Epíleg que recorda la temptativa fallida de lectura dramàtica de Primera història d’Esther en una casa benestant de Barcelona la primavera del 1952. També comenta diversos aspectes de l’obra que van determinar la direcció de Sarsanedas en el muntatge que va presentar el 1957 al Palau de la Música.


Bibliografia

Bibliografia sobre Jordi Sarsanedas:

Enllaç a l’article de Francesco Ardolino que recopila tota la bibliografia sobre Jordi Sarsanedas fins l’any 2006.

Ardolino, F. «Una bibliografia per a Jordi Sarsanedas». Llengua & Literatura, núm. 17 (2006), p. 283-342. <http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/304951/394765>

Alguns ítems posteriors a 2006:

Ardolino, F. «Roma-Barcelona-Milà». A: Sis personatges en cerca d’autor. Barcelona: Comanegra, 2016, p. 9-19.

Ardolino, F. «Glosses al marge de la prosa de Jordi Sarsanedas». Serra d’Or, núm. 578 (2008), p. 26-28.

Ardolino, F. «Jordi Sarsanedas, en el primer aniversari de la seva mort». Serra d’Or, núm. 578 (2008), p. 13-16.

Ardolino, F. «"La Giostra Splendente" imatgeria i ressonàncies italianes a l’ obra de Jordi Sarsanedas». Estudis Romànics, núm. 30 (2008), p. 161-179.

Ardolino, F. «Return to Japan» a propòsit dels haikus de Jordi Sarsanedas». Serra d’Or, núm. 667-668 (2015), p. 56-57.

Bussé, X. «Jordi Sarsanedas: L’ofici i la disponibilitat d’escriure». Serra d’Or, núm. 561 (2006), p. 45-47.

Gregori, C. «Autor, realitat i ficció en la narrativa de Jordi Sarsanedas». Caplletra, núm. 55 (tardor 2012), p. 111-131.

Institut d’Estudis Catalans. Secció FilològicaJordi Sarsanedas: sessió́ en memòria, Sala Prat de la Riba, 29 de març de 2007. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010.

Jané, A. «Jordi Sarsanedas i Vives (1924-2006)». Estudis Romànics, núm. 30 (2008), p. 614-619.

Martí i Castell, J. Jordi Sarsanedas: llaurador de la paraula. Serra d’Or, núm. 566 (2007), p. 13-14.

Massot i Muntaner, J. «Jordi Sarsanedas i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat». Serra d’Or, núm. 578 (2008), p. 29-31.

Munné-Jordà, A. «Jordi Sarsanedas, un referent per a la renovació experimental dels anys setanta». Serra d’Or, núm. 578 (2008), p. 20-22.

Pla Barbero, X. «Jordi Sarsanedas, més enllà del silenci». Serra d’Or, núm. 578 (2008), p. 17-19.

Institut d’Estudis Catalans. Secció́ Filològica. Jordi Sarsanedas: sessió́ en memòria, Sala Prat de la Riba, 29 de març de 2007. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010.

Torné, C. «El mestratge de Jordi Sarsanedas». Serra d’Or, núm. 578 (2008), p. 32–34.

Arxius de vídeo

Ardolino, F.; Casassas, J.; Sala, J. Palimpsest, de Jordi Sarsanedas. Presentació del llibre. 2016. <http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/1269>

Selecció bibliogràfica essencial de l’entrada.

Ardolino, F. Contribució a la lectura de Jordi Sarsanedas. Estudi sobre l’obra narrativa. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1996.

Coca, J. L’Agrupació Dramàtica de Barcelona : intent de teatre nacional català̀, 1955-1963. Barcelona: Edicions 62, 1978.

Foguet i Boreu, F.; Santamaria, N.; Saumell i Vergés, M. L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: entre el mite i la realitat? Lleida: Punctum, 2011. <https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2011/145545/jordebrep2010.pdf>

Roda, F. «L’aventura teatral de Jordi Sarsanedas». A: Sobre Jordi Sarsanedas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, p. 37-40.


Enllaços

Anuaris.cat: http://anuaris.cat/article/jordi_sarsanedas/1317/

Associació col·legial d’Escriptors de Catalunya:

http://www.acec-web.org/spa/RDP2.asp?ID=9

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: https://www.escriptors.cat/autors/sarsanedasjd/pagina.php?id_sec=288

Ciutat de Barcelona. Corpus Literari: https://www.ducros.cat/corpus/index.php?command=show_news&news_id=1916 

Comanegra: http://comanegra.com/art-cultura/339-palimpsest.html

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: http://www.ccma.cat/tv3/Un-documental-repassa-la-figura-de-Jordi-Sarsanedas/noticia-arxiu/528540/

Ecured: https://www.ecured.cu/Jordi_Sarsanedas

EPDLP: http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2275

Gran Enciclopedia Catalana:

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061068.xml

Grup 62: https://www.grup62.cat/autor/jordi-sarsanedas-vives/000034194

Identifiants et Reférentiels pour l’enseignement supérieur et la recherche: https://www.idref.fr/028330137

IMBd-Movies, TV and Celebrities: https://www.google.es/search?q=imbd&oq=imbd&aqs=chrome..69i57.1979j0j4&sourceid=chrome&ie=UTF-8

Llegeix Barcelona: http://www.llegeixbarcelona.net/archives/tag/jordi-sarsanedas

Lletra-UOC:

https://lletra.uoc.edu/ca/autor/jordi-sarsanedas

Lletres catalanes:

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/sarsanedas-i-vives-jordi

Poesia.cat: http://www.poesia.cat/tus_poemas/biografias.php?IDregistre=Sarsanedas,%20Jordi

Projecte traces: https://projectetraces.uab.cat/project/jordi-sarsanedas 

Real Academia de la Historia: http://dbe.rah.es/biografias/91368/jordi-sarsanedas-i-vives

The Free Dictionary: https://es.thefreedictionary.com/Jordi+Sarsanedas

Visat Pen Català: http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/803/sarsanedas-i-vives-jordi.html

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Sarsanedas_i_Vives

Arxius audiovisuals:

ACEC. Jordi Sarsanedas.

https://www.youtube.com/watch?v=xEiJMci-Btc

ACEC. Jordi Sarsanedas – Almadrava.

https://www.youtube.com/watch?v=WZE21oy_Teg

ACEC. Cada còdol de la glera.

https://www.youtube.com/watch?v=pPM_8ZP3RCA

ACEC. Jordi Sarsanedas - Coloms i tu. https://www.youtube.com/watch?v=3oCKDECoKRg

ACEC. Jordi Sarsanedas - El pic de fum

https://www.youtube.com/watch?v=ynF9PpckciM

ACEC. Jordi Sarsanedas – Etimologies.

https://www.youtube.com/watch?v=b9gaEzcvQY8

ACEC. Jordi Sarsanedas. Espera al pedrís.

https://www.youtube.com/watch?v=9HJimNfWUs8

ACEC. Jordi Sarsanedas- Festa Major de tu. https://www.youtube.com/watch?v=q2lqnx2S-_k

ACEC. Jordi Sarsanedas – Itinerari. https://www.youtube.com/watch?v=NYcRuiBVqhM 

ACEC. Jordi Sarsanedas - Lago maggiore, tant de tants https://www.youtube.com/watch?v=SaV3TkBMn6o

ACEC. Jordi Sarsanedas - La setena porta

https://www.youtube.com/watch?v=G5v5rrCljdU

ACEC. Jordi Sarsanedas - La miren, i fa sol.

https://www.youtube.com/watch?v=AopDLqCA9Tw

ACEC. Jordi Sarsanedas - Nadal, ara que ho dic

https://www.youtube.com/watch?v=7yBwF1GNhs0

ACEC. Jordi Sarsanedas - Nit, lluny. https://www.youtube.com/watch?v=Lr4NrKX58bM

ACEC. Jordi Sarsanedas – Núria

https://www.youtube.com/watch?v=dOhKWWWzj5A

ACEC. Jordi Sarsanedas - Personal, a J. S.P.

https://www.youtube.com/watch?v=1O3DO-7fnd4

ACEC. Jordi Sarsanedas - Vent a Florència

https://www.youtube.com/watch?v=bpR1ThXQz4A

ACEC. Jordi Sarsanedas - Vent amb paraules.

https://www.youtube.com/watch?v=x1J2ohnNCgU 

Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas: «Cor meu, el món».

https://www.youtube.com/watch?v=bRlEpYSQkK4

Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas: «Nocturn».

https://www.youtube.com/watch?v=Wi1-y3FkMTU

Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas: «Nocturn per a dues veus...» https://www.youtube.com/watch?v=Px2OttxWCoA

Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas: «Palma». https://www.youtube.com/watch?v=LdSj7tfdL2Q

Catalan Poetry. Jordi Sarsanedas parla breument de poesia: https://www.youtube.com/watch?v=A-SjQMlIQow


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x