Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1912
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 24-3-1994
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Maria Moreno Domènech
Identificacio/ns

Autor dramàtic, professor, traductor, assagista i poeta.


Biografia

Alfred Badia i Gabarró neix a Barcelona el 1912. Estudia comerç als Jesuïtes de Casp; als quinze anys obté el títol de gerent comercial i comença a treballar a l’agència de borsa i canvi. El 1931 segueix a l’Institut Jaume Balmes un curs d’accés la Universitat; a partir d’aquest moment, comença a interessar-se per la filosofia, descobreix la poesia i es compromet políticament amb el moviment catalanista.

El 1937 Badia segueix a la Universitat de Barcelona un curs sobre gramàtica normativa del català impartit per Pompeu Fabra. El mateix any obté el títol de practicant de medicina, fet que li permet participar en els equips sanitaris del front d’Aragó. El 1938 s’exilia a França i és internat al Camp d’Argelers, on cau malalt de febre tifoide. Després de superar la malaltia, entre finals del 1939 i el 1940 torna a Barcelona i continua treballant com a gerent comercial. El 1948 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, comença a treballar als Jesuïtes del carrer de Casp i es dedica a l’escriptura i a la traducció.

La seva producció teatral s’inicia a la dècada dels anys cinquanta amb les obres La sirena i el matí, de la primera meitat dels anys cinquanta, i El conjur, de la segona, ambdues inèdites.

El 1961 rep el premi bianual Joan Santmaria per Calpúrnia, una comèdia-ballet àcida que, des d’una perspectiva irònica, explora la naturalesa humana a través de l’element cibernètic. Reprenent el mite de Pigmalió amb un regust autodestructiu, planteja els problemes ètics i metafísics que implica la creació de vida artificial i mostra com afloren les inquietuds latents de l’home, en una recerca —profundament ingènua i amb evidents tocs de patetisme— de la dona ideal. Publicada al sisè volum de «Quaderns de Teatre A.D.B.» (Joaquim Horta Editor), s’estrena el 28 de febrer del 1962 al Palau de la Música Catalana. El muntatge, a càrrec de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, és dirigit per Jordi Sarsanedas i protagonitzat per Núria Picas, amb la participació de Rafael Vidal Folch, Frederic Roda i Núria Feliu.

El 1962 rep el Premi Ignasi Iglésias en el marc dels Jocs Florals de l’exili a Xile per l’obra El penúltim silenci, una peça inèdita que no s’ha conservat. Vers la segona meitat dels anys seixanta escriu Divisió d’incendi, un impromptu inèdit en un acte que  s’inscriu dins del corrent del teatre de l’absurd.

El 1971 publica Una croada, una faula política amb alguns tocs propis del teatre de l’absurd situada al segle XIII que té com a protagonista Pere I d’Aragó, que defensa dels seus vassalls albigesos contra la croada de Simó de Montfort. L’obra és publicada a la col·lecció de teatre el Galliner, d’Edicions 62.

El 1971, un jurat format per Xavier Fàbregas, Joan de Sagarra, Frederic Roda, Martí Farreras i Joan Anton Benach el guardona amb el Premi Josep Maria de Sagarra per Crònica desballestada, tragèdia grotesca en dues jornades, una peça en diverses escenes enquadrades en diversos temps i espais a l’estil d’Our town —tal com indica el mateix autor en les didascàlies—; transcorre en un país pretesament imaginari, però de trets ineludiblement recognoscibles. El primer acte o la primera jornada s’esdevé durant els anys trenta i quaranta, i el segon, als seixanta. L’obra es publica el 1977 a l’Editorial Milà. El 1973 guanya el premi «Cap gros» de Mataró per l’obra Cargol treu bava; tanmateix, malgrat el compromís de publicació del guardó, l’obra resta inèdita.

A part de la seva tasca com a dramaturg, Badia és autor de diversos reculls poètics —entre els quals destaquen Urgències (1968), Atzucac (1970), Presó de cendra (1976) i Adés era l'alba (1990)—, així com d’algunes produccions narratives i assagístiques. També va exercir de traductor; les seves versions de poesia trobadoresca del segle XII, Les Trobairitz. Poetes occitanes del segle XII van ser utilitzades per Dolors Vilarasau per al seu muntatge Domna, un espectacle de música i dansa estrenat a Sant Cugat.

En l’àmbit docent, va ser professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma des de 1970. Després de la seva jubilació, el 1977, es va dedicar intensament a la correcció de textos. El 1985 va publicar una edició comentada i prologada de les peces Antígona i Fedra, de Salvador Espriu. El 1993 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Alfred Badia va morir a Barcelona el 24 de març de 1994.


Significació

Badia cultiva un teatre de tall filosòfic a l’entorn de l’exploració de la naturalesa humana en situacions i registres diversos —que van des del drama històric a la comèdia cibernètica— i que palesa l’absurditat de l’autoengany a què l’home se sotmet constantment. En les seves obres, Badia explora algunes qüestions ètiques i metafísiques a través de la paràbola. Malgrat la diversitat de la seva obra, tota la seva producció dramàtica gira entorn d’un eix central: la  voluntat de comprensió i anàlisi crítica del present.


Publicacions

Obres de teatre publicades

Badia, A. Calpúrnia (Comèdia-ballet). Barcelona: Joaquim Horta Editor, 1961. [Guardonada el 1961 amb el Premi Joan Santamaria i estrenada a càrrec de l’ADB el 1962 al Palau de la Música]

—. Una croada. Barcelona: Edicions 62, 1971.

. Crònica desballestada. Tragèdia grotesca en dues jornades. Barcelona: Editorial Milà, 1977. (Catalunya Teatral, 2a època; 138) [Premi Josep Maria de Sagarra, 1971]

Obres de teatre inèdites

La sirena i el mastí (farsa escrita a la primera meitat de la dècada de 1950).

El conjur (comèdia escrita a la segona meitat de la dècada de 1950).

Divisió d'indicis (peça en un acte, escrita a mitjans de la dècada de 1960).

El penúltim silenci (1962, no conservada).

Cargol treu bava (Premi Cap Gros de Teatre de Mataró, 1973).

Obra poètica

Badia, A. Urgències (tria). Barcelona: Barcelonesa, 1968. [Primer accèssit al Premi de Poesia per a inèdits mossèn Amadeu Oller, Barcelona, 1968].

—. Atzucac. Barcelona: Miquel Arimany Editor, 1970. (Col·lecció Recull) [Premi Recull de poesia «Ribas i Carreras», 1970]

—. Presó de cendra, pròleg de l'autor. Barcelona: Edicions Proa, 1976. (Col·lecció Els Llibres de l'Óssa Menor)

—. Adés era l'alba. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1990.

—. La llet astral de l'espiritrompa en 23 superrealitats i 3 metamorfosis, pròleg de Lola Badia. Barcelona: Oikos-Tau, 1995. (Col·lecció La Busca)

Obra narrativa

Badia, A. «Cali». Els Marges, Revista de Llengua i Literatura, núm. 80 (2006), p. 7.

Selecció d’alguns títols de contes per a nens

Badia, A. «Una troballa inesperada». Tretzevents, núm. 500 (1986),  p. 8-39.

—. «El Feliu de les trompetes». Tretzevents, núm. 653 (1993), p. 23.

—. «L'esclop ensuma els escurçons». Tretzevents, núm. 655 (1993), p. 22-23.

—. «Els gat salvador». L'Infantil. Tretzevents, núm. 684 (1994), p. 14-15.

—. «L'estel i l'ocell mecànic». Tretzevents,  núm. 458-459 (1995), p. 4-5.

Obra assagística

Badia, A. «La doctrina estética del Obispo Torras y Bages. Revista de Ideas Estéticas», núm. 18 (1947), p. 135-163.

—. «Marino Gentile, Filosofia e umanesimo». Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana, núm. 2(8) (1947), p. 157-162.

—. «José Ma Castro y Calvo, Del pensamiento a la expresión. Conferència pronunciada al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 4 d’abril de 1952, dia de Sant Isidor». Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana, núm. 1(4) (1952), p. 147-151.

—. «Motivi del pensiero contemporaneo». Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana», núm. 2(5) (1953), p. 4-9.

—. «La filosofia», «La Universitat de Cervera i l’escolàstica», «Els corrents de la filosofia europea i llurs contradictors», «Desorientació doctrinal: la decadència cerverina», «Inicis de renovació: la “Sociedad filosófica”», «Les idees estètiques». A: Soldevila, Ferran [et al] (eds.). Un segle de vida catalana (1814-1930). Barcelona: Alcides, 1961, p. 132-136.

—. «Robert Pring-Mill, El microcosmos lul·lià». Serra d’Or, núm. 5 (maig 1962), p. 39-40.

—. «Revisió d'una època (1939-1958): el pensament català en aquests anys». Serra d'Or, núm. 5 (maig 1963), p. 29-32.

—. «Pensament català contemporani i cristianisme», Qüestions de vida cristiana, núm. 29 (1965), p. 55-66.

—. «Torras i Bages, Josep». A: Artal, Francesc [et al] (eds.). Ictineu. Diccionari de les Ciències de la Societat als Països Catalans. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 472-473.

—. Crítica, somni, projecte, recerca. Barcelona: La Llar del Llibre, 1988.

—. «Estudi introductori». A: «Antígona» i «Fedra», de Salvador Espriu. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 5-22.

—. «Els Sonets a Orfeu de Rilke i 81 poemes trobadorescos dels segles XII i XIII en versió catalana». Els Marges, núm. 41 (febrer 1990), p. 83-85.

—. «L'home real o la veritat jo-cos». Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, núm. 6 (1994), p. 111-123.

Traduccions

Rilke, Rainer Maria. Els sonets a Orfeu, versió catalana d'Alfred Badia. Edició bilingüe. Barcelona: Llibres del Mall, 1979. [Premi Serra d'Or a la millor traducció poètica de l'any, 1981.]

Poesia trobadoresca. Antologia.  A cura de Lola Badia, versions d'Alfred Badia. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Les millors obres de la literatura universal) [Premi Serra d'Or a la millor traducció poètica de l'any, 1983.]

Les Trobairitz. Poetes occitanes del segle XII, estudi introductori de Magda Bogin, versions poètiques d'Alfred Badia.Barcelona: Lasal Edicions de les dones, 1983. (Col.lecció Clàssiques Catalanes; 3-4)

Tillich, P. Els fonaments trontollen, traducció d'Alfred Badia. Barcelona: Ariel, Llibres del Nopal, 1967.

Tillich,  P.. La Presència de l'Etern, traducció d'Alfred Badia. Barcelona: Ariel, Llibres del Nopal, 1970.

Fukazawa, S. Estudi a propòsit de les cançons del Narayama, traducció d'Alfred Badia. Barcelona: Edicions Proa, 1984. (Col·lecció A tot vent) [Traducció realitzada a partir de la versió francesa de Bernard Frank, publicada per editorial Gallimard, 1959].

Articles:

Badia, A. «La filosofía no ha muerto». La Vanguardia  (11 setembre 1990), p. 17. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-17/33446482/pdf.html?search=alfred%20badia>


Bibliografia

Bartomeus, A. «Alfred Badia». A: Els autors de teatre català: testimoni d’una marginació. Barcelona: Curial, 1976, p. 135-148.

Badia, Lola. «Voces poéticas femeninas occitanas del siglo XII». La Vanguardia (19 abril 1984), p. 37. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-37/32835749/pdf.html?search=alfred badia>

Fàbregas, X. Història del teatre català. Barcelona: Editorial Millà, 1978.

Faulí, J. «Fecundidad de Alfred Badia. "Adés és l’alba"». La Vanguardia (7 setembre 1990). <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-7/33444602/pdf.html?search=alfred%20badia>

Faulí, J. «Los saberes de Alfred Badia». La Vanguardia (16 juny 1988), p. 50. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-50/33040448/pdf.html?search=alfred badia>

Farreras, M. «Calpúrnia». Destino (17 març 1962), p. 54. <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1339076&posicion=54&presentacion=pagina>

Foguet i Boreu, F.; Santamaria, N.; Saumell, M. L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: entre el mite i la realitat? Lleida: Punctum, 2011.

García-Soler, Jordi. «Una croada». La Vanguardia (2 desembre 1971), p. 53. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-53/34303485/pdf.html?search=Alfred%20Badia>

Gomis, L. «El recuerdo de Alfred Badia». La Vanguradia (4 abril 1994), p. 15. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE02/PUB/1994/04/04/LVG19940404-015.pdf>

J.V. «La visió clara d’Alfred Badia». La Vanguardia (7 abril 1988), p. 43. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-43/33033199/pdf.html?search=alfred%20badia>

J.V. «Atzucac» de Alfred Badia. La Vanguardia (30 abril1970), p. 52. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-52/34316261/pdf.html?search=alfred badia>


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x