Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 27-11-1969
Lloc de naixement: Manlleu
Redactor/a: Albert Tomàs Monsó
Identificacio/ns

Dramaturg i guionista.


Biografia

Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre, Plana comença a despuntar com a dramaturg a finals de la dècada del 1990, a la Sala Beckett, amb elogis de la crítica i reconeixements en forma de premis. Des de llavors compagina l’escriptura teatral amb el guió televisiu. Debuta a la petita pantalla el 1999 amb La memòria dels cargols i és responsable de diversos èxits de Televisió de Catalunya de les dècades dels 2000 i 2010, com Ventdelplà o La Riera.

Plana ha estat professor del Col·legi de Teatre de Barcelona, on ha dirigit el taller de tercer curs. Des de l’any 2000 també ha exercit la docència a la Sala Beckett com a professor d’escriptura dramàtica, a l’ESCAC, on ha impartit classes de màster de guionatge, i al taller de dramatúrgia de la Universitat Pompeu Fabra.


Significació

Amb una clara aposta per les dramatúrgies de text, i lloat per la seva capacitat de construcció d’arguments i personatges complexos, David Plana forma part d’una generació de teatre dramàtic emergent al tombant de segle.

El 1997 estrena a la Sala Beckett Mala sang, que li val el Premi a l’espectacle revelació de l’any i el Premi Crítica Serra d’Or al millor text teatral. El 1998 torna a la Beckett amb Petita mort i estrena Criatures amb T de Teatre al Poliorama, una obra de creació col·lectiva que Plana dirigeix. El 2001 estrena un dels seus èxits teatrals, La dona incompleta, amb què torna a guanyar el Premi Crítica Serra d’Or i el Premi Butaca del públic. El mateix any estrena Després ve la nit a Temporada Alta, monòleg que després fa temporada a la Sala Beckett. El 2002 dirigeix Refugiats, de Sergi Pompermayer, i participa del primer Projecte T-6 del TNC amb El paradís oblidat. L’humor àcid, un dels trets distintius de Plana, es fa sempre present a les seves obres. El 2003 torna a col·laborar amb T de Teatre i Sergi Belbel a Això no és vida, una crítica mordaç a la masculinitat contemporània. El 2008, en la plenitud de la seva carrera i després d’uns anys d’èxits televisius, torna al TNC amb una adaptació de Boris Godunov, de Puixkin, un espectacle de La Fura dels Baus concebut conjuntament amb Àlex Ollé. El mateix 2008 estrena Dia de partit per encàrrec del Teatre Lliure. El 2012 torna a l’escena teatral amb La casa del bosc, obra amb què guanya el II Torneig de Dramatúrgia Catalana, obra que arriba a estrenar a la Sala Timbre4 de Buenos Aires. Uns anys després, el 2016, estrena El bon pare al Festival Grec de Barcelona.

Si el teatre impulsa Plana a l’èxit, la televisió l’apuntala com un autor de fort impacte social, amb les estrenes de les telesèries La memòria dels cargols (1999), Moncloa, ¿dígame? (2001), Jet lag (2001), L’un per l’altre (2003), Ventdelplà (2005), La Riera (2010), Com si fos ahir (2017) i Mercado Central (2019), i el film L’enigma Verdaguer (2019), dirigit per Lluís Maria Güell.


Estrenes

29 abril 1997. Mala sang. Direcció: David Plana. Sala Beckett. Companyia: Mala Sang i Cicle de Nous Autors Catalans.

18 novembre 1998. Petita mort. Direcció: David Plana. Sala Beckett.

3 setembre 1998. Criatures. Autoria: Sergi Belbel, Yoland García Serrano, Paco Mir, Jordi Mollà, Joan Ollé, Pere Peyró, David Plana, T de Teatre. Direcció: David Plana. Teatre Poliorama. Companyia: T de Teatre.

28 març 2001. La dona incompleta. Direcció: Sergi Belbel. Sala Beckett.

5 novembre 2001. Després ve la nit. Teatre de Salt.

7 març 2002. Refugiats. Autoria: Sergi Pompermayer. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

4 novembre 2002. Paradís oblidat. Direcció: Carlota Subirós. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Companyia: Projecte T-6.

18 setembre 2003. Això no és vida. Autoria: Sergi Belbel, Albert Espinosa i David Plana. Direcció: David Plana. Teatre Poliorama. Companyia: T de Teatre.

17 abril 2008. Boris Godunov. Autoria: Alexandr Puixkin. Adaptació: David Plana i Àlex Ollé. Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

15 maig 2008. Dia de partit. Direcció: Rafael Duran. Teatre Lliure.

3 desembre 2012. La casa del bosc. Sala La Planeta. II Torneig de Dramatúrgia Catalana.

21 juliol 2016. El bon pare. Direcció: David Plana. Teatre Borràs.


Bibliografia

Batlle, Carles. «Dels usos de la fragmentació en el drama català contemporani». A: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l’actualitat. Barcelona: Institut del Teatre, 2005, p. 177-193.

Batlle, Carles. «Nova dramatúrgia catalana. (Nou idees per a fer balanç)». A: Llombart Huesca, Maria (dir). Teatre català contemporani. Monografia. Entorn de l’obra de Jordi Galceran. Alacant-Barcelona: Biblioteca Virtual Cervantes, 2012, p. 40-48.

García, Begoña. «Entrevista a David Plana». Assaig de Teatre (Barcelona: Associació d’Investigació i Experimentació Teatral), 1997, p. 145-149.

Nolla, Enric. «David Plana». Pausa, núm. 27 (2007), p. 52-56.


Enllaços

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x