Logo Institut del Teatre
Subtítol: Andante morat
Autor/s: Adrià Gual i Queralt
Lloc publicació: Barcelona
Editorial/s: Llibreria de Alvar Verdaguer
Data publicació: 1896
Redactor/a: Albert Tomàs Monsó
Descripció

Nocturn. Andante morat se situa en un únic espai, la terrassa d’un castell deshabitat, al costat d’un estany, on es desenvoluparà tota l’acció. Els personates (el Caminant, la Germana, Ell, Ella i el Boig) duen robes indeterminades. S’obre el teló i la Germana i el Caminant arriben a aquest indret, on tot són ombres. Intenten entrar al castell, però no poden. En veure el Boig, s’hi adrecen per demanar-li ajuda. Ell es declara l’amo del castell i de tot allò que es veu. Talment com el visionari que coneix una realitat supramundana, els convida a entrar al castell de maneres inversemblants i, tot seguit, marxa al mar, al seu palau. La Germana vacil·la davant d’aquesta presència onírica, però el Caminant, un home racional, no el creu. Es desenvolupa un diàleg entre tots dos fins que la Germana s’acomoda entre les branques d’un arbre. De sobte, aquest arbre pren vida en Ell, que li ofereix repòs. Per paral·lelisme, quan acaba aquest encontre el Caminant deixa caure el cap entre la branca d’un altre arbre, que es transforma en Ella, i entre les seves abraçades ell troba el seu anhel. S’intercalen un seguit de diàlegs simbòlics entre les dues parelles, que s’acaben entrecreuant, fins que l’encant es trenca i els dos arbres tornen a la posició inicial. El Caminant i la Germana es reconeixen mútuament, plorosos i abatuts, per la ruptura de la visió. S’ofereixen consol mutu en el retorn al món de les ombres i, conscients de la condició terrenal que els ha tocat viure, només són capaços de copsar, a la superfície de l’estany, el reflex de la llum pura d’una estrella.

L’obra té la peculiaritat de dur una guia inerpretativa, que Gual presenta com una pauta de signes d’expressió, per indicar quin és l’estat emotiu o la intensitat amb els quals els actors han d’acompanyar la seva posada en escena. A imitació de la notació musical, aquestes indicacions poden ser de pausa, de dinàmica o d’expressió, i acompanyen cadascuna de les intervencions dels personatges. Gual també afegí a la versió impresa unes notes per als actors i l’escena, on exposa, seguint el model simbolista de Maeterlinck, que l’obra ha de tenir un caràcter espiritual i que els gestos dels personatges han de sortir de l’inconscient. Així mateix, Gual també afegí un acompanyament musical per a oboè, corn anglès i dos fagots.


Significació

Lluny de les propostes vitalistes que assumeixen bona part dels autors teatrals del tombant de segle a casa nostra, amb Ibsen al capdavant, i del simbolisme d’un Verlaine, per exemple, Nocturn és una de les poques peces dramàtiques catalanes que demostren una recepció plena i conscient del model simbolista de Maeterlinck, importat sobretot pel grup de Casellas, Rusiñol i Casas. Gual n’assimila el clima angoixant, la forta suggestió i l’expressió sinestèsica dels estats anímics sensorials i emotius, vinculats a la concepció mística i sacerdotal de l’artista, que mostra unes capacitats hipersensitives d’allò misteriós. Amb la referència de La intrusa, estrenada a la segona Festa Modernista de Sitges (1893), Gual enllesteix l’obra el 1895, que s’editarà el 1896, però no s’arribarà a estrenar. L’autor afegeix a l’edició una Teoria escènica, en què exposa la seva proposta simbolista, basada en la idea wagneriana de l’art total. La pauta de signes d’expressió de Nocturn respon precisament a la voluntat sinestèsica de l’obra, expressada ja al subtítol: andante morat.


Bibliografia

Batlle, Carles. El teatre d’Adrià Gual. Tesi doctoral llegida a la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció de Jordi Castellanos. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1998.

Batlle, Carles. Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

Batlle, Carles. «Estudi introductori». A: Gual, Adrià. Nocturn: Andante morat. Silenci. Barcelona: Institut del Teatre, 2012, p. 9-78.

Batlle, Carles; Gallén, Enric. Teoria escènica. Barcelona/Lleida: Institut del Teatre: Punctum, 2016.

Gallén, Enric. «El teatre (1892-1918)». A: Broch, Àlex (dir.). Història de la literatura catalana. Volum VI. Literatura contemporània (II). Modernisme. Noucentisme. Avantguardes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Barcino: Ajuntament de Barcelona, 2020.


Fonts iconogràfiques

Fotografia 1: portada de la publicació
Fotografia 2: portada de la publicació
Fotografia 3: dibuix


Enllaços

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x