Pep Duran Esteva

Escenògraf, pintor i escultor.

Pep Duran ha treballat des dels inicis amb l’escenografia i les arts plàstiques simultàniament i al mateix nivell, la qual cosa ha produït una mena de retroalimentació que li ha permès desenvolupar les seves propostes des d’un punt de vista molt particular sobre la construcció, l’espai i la representació.

La seva formació acadèmica es va iniciar a Vilanova i la Geltrú, on va estudiar a l’Escola de Formació Artística. Als inicis dels anys setanta es va traslladar a Barcelona i va realitzar els Estudis superiors en escenografia i figurinisme a l’Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona, on va tenir com a professors Fabià Puigserver i Iago Pericot. Va obtenir la Beca al Teatre Lliure del 1978 al 1979. Actualment, Pep Duran és també professor a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es va formar com a escenògraf.

La seva obra artística ha sigut exposada a nombroses galeries i museus de Barcelona, Madrid, València, Lisboa, Florència, Berlín i moltes altres ciutats europees i de l’Estat espanyol.

Com a escenògraf i director d’art de cinema, ha treballat en nombrosos projectes des del 1977. Des dels seus inicis, als anys setanta, va crear escenografies i vestuaris per a obres del Teatre Lliure i de la companyia Tricicle. Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb prestigiosos directors com Fabià Puigserver, Iago Pericot, Joan Ollé, Josep Maria Mestres i Magda Puyo, entre d’altres. Pep Duran també ha treballat en molts projectes al costat de l'escenògrafa i figurinista Nina Pawlowsky.

Ha rebut els següents premis i reconeixements:

-Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al Millor Tècnic pel vestuari de la pel·lícula Luces y Sombras de Jaime Camino. 1989.

-Premi del públic a la millor escenografia de La Filla del Mar. Tarragona, 2002.

-Premi de la Crítica de Teatre a l’obra Les Variacions Goldberg. València, 2005.

-Premi Serra D’Or al millor espectacle per UUUUH! Barcelona, 2005.

Pep Duran destaca tant a l’àmbit de les arts plàstiques com al de l’escenografia i ha aconseguit desenvolupar ambdues trajectòries de manera simultània i entrellaçada. El que Duran intenta, segons ell mateix diu a una entrevista de Rosa Peralta (2008), és «dissoldre els espais pròpiament teatrals dels espais pròpiament museístics o artístics».

La seva concepció de l’escenografia és principalment conceptual i es basa en una visió poètica que té sempre la intenció de suggerir més que mostrar. Per això, els seus treballs escenogràfics no tenen com a punt de partida el realisme, encara que, si el projecte té alguna referència d’època, la respecta. 

La visió que Duran té de l’escenografia té molt a veure amb la seva relació amb els objectes com a artista i la fisicitat que tenen els objectes i els seus materials. En aquest sentit, els seus treballs com a escenògraf són en sintonia amb la fisicitat d’alguns treballs de Joan Miró, Tadeuz Kantor o Antonin Artaud. La seva particular idea del que per a ell és una posada en escena té molt a veure amb «l’arquitectura del lloc i els “accidents” de la sala». L’espai és un punt de partida essencial, «els teatres et fan modificar l’obra [...]. Artaud deia que l’escenari és un espai físic a ocupar» («Entrevista amb Pep Duran», Peralta, 2008).

Alguns dels treballs escenogràfics més destacats:

29 octubre 1978. La nit de les tríbades. Per Olov Enquist. Direcció de Fabià Puigserver. Teatre Municipal de Girona. Producció de Teatre Lliure. (Escenografia i vestuari amb Nina Pawlowski).

14 maig 1982. Baal. Bertolt Brecht. Direcció de Joan Ollé. Teatre Lliure de Barcelona. (Escenografia: Pep Duran. Vestuari: Pep Duran i Nina Pawlowsky).

1 febrer 1991. Indian Summer. Rodolf Sirera Turó.  Direcció de Guillermo Heras. Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia i vestuari amb Nina Pawlowski).

11 octubre 1995. A l’est de qualsevol lloc. Edward Thomas. Direcció de Josep Maria Mestres. Sala Ovidi Montllor de Barcelona. (Escenografia i vestuari).

18 abril 2002. La filla del Mar. Àngel Guimerà. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya. (Escenografia).

3 maig 2004. Il mondo della luna. Carlo Goldoni. Direcció escènica: Iago Pericot. Direcció musical: Josep Caballé. Teatre Lliure de Barcelona. (Escenografia).

2004. El otro lado de la cama. David Serrano; Roberto Santiago. Direcció escènica: Josep Maria Mestres. Direcció musical: Coque Malla. Teatro Amaya de Madrid. (Escenografia i vestuari).

14 abril 2005. El Professional. Dusan Kovacevic. Direcció de Magda Puyo. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia i vestuari).

3 novembre 2005. Uuuuh! de Gerard Vázquez. Direcció de Joan Font. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia i vestuari amb Nina Pawlowski).

2 desembre 2005. Paradís. Jordi Galcerán; Esteve Miralles; música de Albert Guinovart. Direcció escènica: Josep Maria Mestres. Direcció musical: Sergi Cuenca. Temporada Alta, Teatre de Salt, Girona. (Escenografia).

7 febrer 2006. Aurora De Gollada. Beth Escudé.  Direcció de  Beth Escudé. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia i vestuari amb Nina Pawlowski).

8 febrer 2007. Temps real. Albert Mestres.  Direcció de Magda Puyo. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia i vestuari).

19 abril 2007.  El Ventall de Lady Windermere.  Oscar Wilde. Direcció de Josep Mª Mestres. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).

29 novembre 2008. Mamma Medea. Tom Lanoye.  Direcció de Magda Puyo. Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia i vestuari).

19 març 2009. La infanticida i Germana Pau. Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís). Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia i vestuari).

10 juliol 2010.  Almuerzo en casa de los Wittgenstein. Thomas Bernhard. Direcció de Josep Mª Mestres.  Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia).

4 febrer 2011. Truca un inspector. J.B.Priestley. Direcció Josep Mª Pou. Teatre Goya de Barcelona. (Escenografia).

24 febrer 2011. Un mes al camp. Ivan Turguénev. Direcció de Josep Mª Mestres. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).

31 gener 2012.  Dispara / Agafa tresor / Repeteix. Mark Ravenhill. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Lliure de Barcelona. (Escenografia).

1 maig 2013. Llibertat! Santiago Rusiñol.  Direcció de Josep Maria Mestres. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).

16 abril 2015.  Frank V. Opereta d’una banca privada.  Friedrich Dürrenmatt. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Lliure de Barcelona. (Escenografia).

2 juliol 2015.  Neus Català. Un cel de plom. Carme Martí. Direcció de Rafel Duran. Sala Muntaner, Barcelona. (Escenografia i vestuari).

6 octubre 2016. El coratge de matar. Lars Noren. Direcció de Magda Puyo. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).

13 febrer 2018. El fantasma de Canterville. Oscar Wilde. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Condal de Barcelona. (Escenografia).

26 maig 2021. I només jo vaig escapar-ne. Caryl Churchill. Direcció Magda Puyo. Sala Fabià Puigserver del Teatre Lluire, Barcelona. (Escenografia).

Peralta Gilabert, Rosa. «Entrevista amb Pep Duran». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 72 (2009), p. 49-57. (Monogràfic: Escenògrafs catalans contemporanis).

Puntí, Jordi; Ferrer Lerín, Francisco. «Pep Duran. Una cadena d’esdeveniments». Barcelona: Àrea de Publicacions del MACBA, 2011. (Sèrie Capella)

Pep Duran a enciclopèdia.cat

Pep Duran al directori de professionals de l'Institut del Teatre

Pep Duran al Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música

Article de Ramon Casalé sobre Pep Duran a Las nueve musas (20 abril 2020)

Article de Roberta Bosco sobre Pep Duran a El País (23 octubre 2016)