Dolly Latz

Directora teatral, pedagoga i traductora.

Maria Dorothea Latz, més coneguda com a Dolly Latz, neix a Berlín el 1908. El seu pare és el doctor Benno Latz i la seva mare, Annita Marx. A la Universitat de Frankfurt cursa estudis de pedagogia i posteriorment és professora a l’escola Montessori de Roma. Treballa amb Max Reinhardt i l’ascens del nazisme fa que arribi a Barcelona. Publica articles a La Vanguardia sobre pedagogia. Amb el pseudònim Daniela Landa escriu crítica literària a la publicació El día gráfico. També exerceix de traductora i editora a la Colección «Poesía en la Mano» de l’Editorial Yunque, dirigida per Juan Ramón Masoliver. Del 1939 al 1940 prepara les edicions bilingües de poemes de Rainer Maria Rilke, Friedrich Schiller i Franz Werfel; en aquest cas firma com a Dorotea Patricia Latz. També col·labora amb les activitats del Teatro de Cámara que Antonio de Cabo i Rafael Richart dirigeixen des de 1949. A partir del 1951 apareix com a directora adjunta de la companyia i s’encarrega de muntar algunes obres en sessió única al Teatre Romea. Per exemple, estrena un text d’Arthur Schneider, El rostro eterno (Das Ewige Antlitz, 1951) i posa en escena Gente perdida (Bridget Boland, 1951), Los inocentes (William Archibald, a partir d’una història de Henry James, 1952), Antígona (Jean Anouilh, 1952), La sonrisa de la Gioconda (Aldous Huxley, 1952) i Colombe (Jean Anouilh,1953). 

Del 1954 al 1955 l’Ajuntament de Barcelona, capitanejat per Antoni Maria Simarro Puig, li encarrega un cicle de teatre clàssic en el marc d’una sèrie de representacions d’estiu al Teatre Grec. La idea és revitalitzar l’espai de Montjuïc, infrautilitzat fins aleshores. Per a la realització de tres obres, encara que ella en projecta entre sis i set, rep una subvenció entorn de les 100.000 pessetes. Aquell mateix any dirigeix quatre representacions amb la companyia que ella mateixa havia fundat: Ciudad Condal. Entre els mesos de juny i agost de 1955 s’estrenen Electra (Sòfocles), Las troyanas (Eurípides), Prometeo encadenado (Èsquil) i Antígona (Sòfocles). El 24 de setembre organitza a la plaça del Rei un espectacle en honor a l’entitat cultural El Trascacho, en la qual, després d’una mena de cercavila, es representa l’entremès de Miguel de Cervantes El juez de los divorcios i es llegeix una Loa d’autor anònim.

Gràcies a l’èxit assolit, l’any següent es repeteix el festival i, en aquest cas, s’escenifiquen textos d’Eurípides: Medea, Ifigènia a Tàurida i Hipòlit. Això no obstant, segons un breu article de La Vanguardia Española del 25 de març del 1956, Latz i la seva companyia havien projectat, a més a més, el muntatge d’Edipo en Colonna (Sòfocles), dels tres capítols de la Orestíada i una versió del Faust de Goethe. També tenien previst dur a terme una gira. Val a dir que abans de l’inici del segon cicle, Latz estrena al Teatre Club Windsor amb la companyia Ciudad Condal la comèdia de Claude A. Pouget Los días felices (29 maig 1956). A causa de problemes econòmics i de l’arribada d’un nou alcalde a l’ajuntament, Josep Maria de Porcioles Colomer, el 1957 s’acaba el festival d’obres clàssiques al Teatre Grec i s’imposen els «Festivales de España» proposats pel govern espanyol. La desaparició de la subvenció va forçar la dissolució de la companyia Ciudad Condal. Mor a Barcelona el 14 d’octubre de 1959.

Malgrat ser una figura força oblidada, Dolly Latz és clau per entendre la recuperació d’un espai com el Teatre Grec. Seguint l’estela d’Ifigènia a Tàuride de Goethe que el 1898 va estrenar el Teatre Íntim d’Adrià Gual al Laberint d’Horta i Antígona de 1952 de Mercedes de la Aldea, Juan Germán Schroeder i Esteve Polls a l’escenari de Montjuïc, Dolly Latz redescobreix el teatre a l’aire lliure. Així, revitalitza i consolida un gènere que havia quedat força encarcarat. A més a més, introdueix per primera vegada l’escenografia al Teatre Grec. Aconsegueix remuntar els clàssics seguint l’estètica de les pel·lícules de Hollywood i adaptar-los a una lectura espanyola i cristiana que es dirigeix a la societat burgesa barcelonina. Tot i aquest component ideològic i que les representacions es feien en castellà, segons l’historiador Antoni Bueso, «Dolly Latz va fer les dues temporades clàssiques més completes, serioses i homogènies en la Història del Teatre a Catalunya». La iniciativa de la directora alemanya és un assaig no reeixit de creació d’un teatre municipal a Barcelona, encara que en una entrevista del 1955 ella remarcava que Ciudad Condal era una companyia privada subvencionada per l’ajuntament.

La seva alta formació cultural i un gran coneixement del món clàssic van permetre Dolly Latz presentar-hi set tragèdies que trencaven amb la influència arqueològica alemanya i que recuperaven el teatre grec com a espectacle plenament teatral. Va formar part també del jurat del Premi de Teatre dels Premis Ciutat de Barcelona del 1955 al 1957, va difondre  la pedagogia Montessori al nostre país i va fer arribar la poesia alemanya a través de diverses traduccions i edicions bilingües. Gràcies a la formació de la companyia Ciudad Condal, Dolly Latz va projectar alguns actors i actrius, com ara Carlos Lucena i Dora Santandreu, en un context en què exercir la professió era especialment difícil. Finalment, l’any 1961 l’Institut del Teatre va organitzar-li un acte d’homenatge a fi de reconèixer la seva tasca.

29 gener 1951. El rostro eterno. Arthur Schneider. Direcció i traducció. Teatre Romea. Teatro de Cámara.

5 abril 1951. Gente perdida. Bridget Boland. Teatre Romea. Teatro de Cámara.

4 febrer 1952. Los inocentes. William Archibald, a partir d’una història de Henry James. Teatre Romea. Teatro de Cámara.

18 març 1952. Antígona. Jean Anouilh. Traducció de Julio Gómez de la Serna. Cooperativa de Tejedores a Mano. Teatro de Cámara.

29 desembre 1952. La sonrisa de la Gioconda. Aldous Huxley.Teatre Barcelona. Teatro de Cámara.

18 juny 1953. Colombe. Jean Anouilh. Teatre Romea. Teatro de Cámara.

10 juny 1955. Electra. Sòfocles. Teatre Grec. Cia. Ciudad Condal.

30 juny 1955. Las troyanas. Eurípides. Teatre Grec. Cia. Ciudad Condal.

28 juliol 1955. Prometeo encadenado. Èsquil. Adaptació de Fernando Brieva Salvatierra. Teatre Grec. Cia. Ciudad Condal.

17 agost 1955. Antígona. Sòfocles. Versió de José María Pemán. Teatre Grec. Cia. Ciudad Condal.

25 setembre 1955. Pensaré sempre en tu [sarsuela]. Manuel Pascual Pons. Teatre Romea. Agrupación Cultural y Deportiva del Cuerpo de Bomberos.

4 desembre 1955. La casa de Bernarda Alba [lectura dramatitzada]. Colegio Mayor San Jorge.

1956. Dos mujeres a las nueve. Juan Ignacio Luca de Tena. [?]

1956. Casa Fontana. Elisabeth Mulder. [?]

29 maig 1956. Los días felices. Claude A. Pouget. Versió de Luis F. De Igoa i Carlos Zubiría. Teatre Windsor. Cia. Ciudad Condal.

19 juny 1956. Medea. Eurípides. Teatre Grec. Cia. Ciudad Condal.

14 juliol 1956. Ifigènia a Tàurida. Eurípides. Adaptació de G. Gómez de la Mata. Teatre Grec. Cia. Ciudad Condal.

3 agost 1956. Hipòlit. Eurípides. Versió de Juan Germán Schroeder. Teatre Grec. Cia. Ciudad Condal.

27 gener 1957. La esfinge furiosa. Juan Germán Schroeder [lectura dramatitzada]. Colegio Mayor San Jorge.

Edicions:

Rainer María Rilke. Selecció i traducció. Barcelona: Yunque, 1939.

Friedrich Schiller. Selecció, traducció i pròleg. Barcelona: Yunque, 1940.

Franz Werfel. Selecció, traducció i pròleg. Barcelona: Yunque, 1940.

Articles:

«El maestro nuevo». La Vanguardia (8 octubre 1936), p. 3. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1936/10/08/LVG19361008-003.pdf>

«Libertad disciplinada». La Vanguardia [suplement] (6 desembre 1936), p. 7. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1936/12/06/NGS19361206-007.pdf>

A. Z. «"Electra", de Sófocles, por la Compañía de Teatro "Ciudad Condal"». La Vanguardia Española (11 juny 1955), p. 23. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1955/06/11/LVG19550611-023.pdf>

Badosa, Enrique. «El estreno de "Colombe"». Revista, núm. 11 (1952), p. 11.

Bueso, Antonio. «La posada en escena de la tragèdia a Catalunya: Un breu repàs». Assaig de teatre, núm. 1 (1994), p. 103-108. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/145238>

Candilejas, Juan. «Teatro extranjero». Revista, núm. 39 (1953), p. 14.

Coca, Jordi. «Dolly Latz». A: Grec 1929-1986. Barcelona: Ajuntament de Bracelona, 1987, p. 45-49.

Coca, Jordi. «Vint-i-cinc anys de Grec». Avui (25 juny 2001), p. 35.

Coll, Julio. «Quince días y Anouilh». Destino, núm. 760 (1 març 1952), p. 20. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/218729/rec/8>

Del Arco. «Mano a mano: Dolly Latz». La Vanguardia Española (9 juny 1955), p. 17. <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1955/01/27/pagina-17/32776715/pdf.html?search=latz>

Farreras, Martí. «Electra». Destino, núm. 932 (18 juny 1955), p. 39. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/249313/rec/13>

Farreras, Martí. «Las troyanas». Destino, núm. 935 (9 juliol 1955), p. 35-36. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/248718/rec/12>

Farreras, Martí. «Ifigenia en Tauride». Destino, núm. 989 (21 juliol 1956), p. 42. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/250342/rec/16>

Farreras, Martí. «Hipólito». Destino, núm. 993 (18 agost 1956), p. 29. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/251540/rec/17>

Gallén, Enric. «El teatre a la ciutat de Barcelona durant el régim franquista (1939-1954)». Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Edicions 62, 1985. (Monografies de Teatre; 19)

Gasch, Sebastián. «Una obra de ambiente circense». Destino, núm. 948 (8 octubre 1955), p. 33. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/249707/rec/14>

Martínez Tomás, A. «Estreno de "Los días felices", de Claude A. Pouget». La Vanguardia Española (20 maig 1955), p. 29. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1956/05/30/LVG19560530-029.pdf>

Martínez Tomás, A. «Teatro Griego: "Prometeo encadenado"». La Vanguardia Española (29 juliol 1955), p. 17. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1955/07/29/LVG19550729-017.pdf>

Martínez Tomás, A. «Teatro Griego: "Antígona"». La Vanguardia Española (18 agost 1955), p. 23. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1955/08/18/LVG19550818-016.pdf>

Martínez Tomás, A. «El "Carro de la farándula" en la Plaza del Rey». La Vanguardia Española (24 setembre 1955), p. 18. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1955/09/24/LVG19550924-018.pdf>

Montaner, Joaquín. «Dolly Latz y el teatro griego». ABC (27 juliol 1956), p. 30. <http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1956/07/27/030.html>

Ordóñez, Marcos. «Les vides breus de Carlos Lucena». Avui (6 novembre 1995), p. 36.

Ordóñez, Marcos. «No todo empezó en 1976». El País (6 octubre 2007). <https://elpais.com/diario/2007/10/06/babelia/1191627599_850215.html>

Planas, Martín. «Reposición de la tragedia "Medea", de Eurípides, por la Compañía "Ciudad Condal"». La Vanguardia Española (20 juny 1956), p. 20. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1956/06/20/LVG19560620-026.pdf>

Ripoll Sintes, Blanca. «Colección Poesía en la Mano, 1939-1940 (Editorial Yunque)» [semblança]. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2015. <http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/coleccion-poesia-en-la-mano-1939-1940-editorial-yunque-semblanza>

Schroeder, Juan Germán. «Miscelánea teatral 1945-1960». Yorick, núm. 49-50 (octubre-desembre 1971), p. 18-24.

Schroeder, Juan Germán. «Gentes que dejaron huella (1940-1960): Dolly Latz». Yorick, núm. 55-56 (desembre 1972), p. 106-112.

Vila San-Juan, Alberto. «"La sonrisa de la Gioconda", por el Teatro de Cámara». La Vanguardia Española (30 desembre 1953), p. 30. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1952/12/30/LVG19521230-030.pdf>

Zanni, U. F. «Homenaje a Dolly Latz». La Vanguardia Española (14 març 1961), p. 28. <http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1961/03/14/LVG19610314-028.pdf>

Fons Dolly Latz al Museu de les Arts Escèniques

Fotografia de Pau Barceló del muntatge Antígona, al fons del Museu d’Arts Escèniques

Programa de mà del Cicle de Teatre Grec de 1955, al fons del Museu d’Arts Escèniques

Fotografia dels Laboratorios Alfram del muntatge Ifigenia, al fons del Museu d’Arts Escèniques