Logo Institut del Teatre
Autor/s: Víctor Català pseudònim de Caterina Albert i Paradís.
Local estrena: Palau de la Música Catalana de Barcelona, dins del conjunt d’actes celebrat en homenatge a Caterina Albert. Altres posades en escena: Teatre Romea de Barcelona, 1993. Sala La Planeta de Girona, 1997. Adapt. musical: Sala Atrium de Barcelona, 2019.
Data estrena: 14 març 1967
Lloc publicació: Tàrrega
Editorial/s: Editorial F. Camps Calmet, 1967 (Els Llibres d’Or; 2). Teatre inèdit. La infanticida. Verbagàlia. Les cartes. L’alcavota. Precedit d’«El teatre de Víctor Català», per Josep Miracle.
Data publicació: 1967
Redactor/a: Isabel Marcillas Piquer
Descripció

Monòleg interior de caràcter dramàtic, en vers, que transcorre en un acte. La infanticida conta la història de Nela, una jove que viu en un molí amb el pare i els germans. S’enamora de Reiner, de qui queda embarassada tot i que la distància social entre ambdós n’impedeix el matrimoni. A cavall entre l’amor i la passió cap a Reiner d’una banda, i atemorida per les amenaces del pare i el sentiment de culpa que aquest li provoca per l’altra, Nela intenta ocultar l’embaràs i el naixement de la filla. Però els plors imparables del nadó li fan veure la impossibilitat de mantenir el secret i, posseïda pel pànic a veure’s agredida i assassinada per son pare, Nela llença la filla a la roda del molí. La història és contada mitjançant flashbacks narrats per la protagonista tancada en una cel·la del manicomi.


Significació

L’any 1898 Caterina Albert es presentava als Jocs Florals d’Olot amb el poema Lo llibre nou i el monòleg La infanticida. Totes dues peces van ser premiades. Però la representabilitat del monòleg teatral de l’autora escalenca va comportar, en paraules de la mateixa dramaturga, aferrissades discussions. Aquest fet provocà que Caterina Albert s’abstingués d’anar a Olot, ni a tractar amb el jurat els punts controvertits de l’obra ni a recollir el premi que li havia estat atorgat. En aquell moment naixia una mena de llegenda al voltant de la peça i de la rudesa del tema tractat, especialment tenint en compte que l’autora era una dona, fet que, a causa dels prejudicis socials del moment, impedia donar-la a conèixer al públic. En aquest sentit, resulta molt significatiu que la peça no es dugués a impremta fins al 1967, any en què aparegué el volum Teatre inèdit de Víctor Català.

L’interès de Caterina Albert pels monòlegs naix de l’admiració que l’autora sent per la producció d’Àngel Guimerà, de qui emula el caràcter realista, la bellesa plàstica i la força expressiva, fortament present en La infanticida. La temàtica i el tractament d’aquest monòleg en vers, igualment que en d’altres peces de l’autora, en revelen l’interès per oferir el punt de vista de dones socialment maltractades; per alguns, aquest posicionament només és degut al fet que la desgràcia resulta molt més plàstica que no pas la vida fàcil. Per a d’altres, en canvi, l’autora demostra una postura feminista que l’empeny a donar veu i a denunciar les injustícies comeses amb les dones.


Bibliografia

Bartrina, Francesca. «Teatre de dona al tombant del segle: La infanticida de Caterina Albert». Lectora, núm. 3 (1997), p. 39-48.

Miracle, Josep. «El teatre de Víctor Català». A: Català, Víctor. Teatre inèdit. La infanticida, Verbagàlia, Les cartes, L’alcavota. Tàrrega: F. Camps Calmet, 1967, p. 11-46. (Els llibres d’or; 2)


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x