Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Guernika 37

Autor/s: Guillermo Palomares
Data estrena: 1981
Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet

Descripció

Guernika 37 és una coreografia firmada pel coreògraf i mestre mexicà Guillermo Palomares per al Grup-Estudi Anna Maleras. La peça grupal de curta durada s’inspira en la pintura famosa del Pablo Picasso, Guernika. La música escollida per crear el moviment és d’Anton von Webern i Johannes Sebastian Bach, una selecció sonora en la qual també afloren poemes de Pablo Neruda recitats per l’actor Daniel Esteban. La il·luminació de la peça per una banda, el dramatisme de les formes que adopten els cossos i el color roig recorden als fets tràgics que va viure la ciutat basca durant la Guerra Civil espanyola.

Significació

Com en altres ocasions, Anna Maleras va comptar amb un dels mestres que convidava al seu estudi a impartir classes als seus alumnes per muntar una coreografia. El Grup-Estudi Anna Maleras des de l’inici va ser una formació en la qual tant hi havia ballarins amateurs com professionals o altres que volien ser professionals. Aportacions com la de Guillermo Palomares, coreògraf i mestre de dansa moderna format amb José Limón, van impulsar el grup cap al professionalisme. Guernika 37 també es va presentar al Cicle de Dansa 82, organitzat per la Generalitat de Catalunya i durant un període va ser una de les peces més representades pel Grup-Estudi Anna Maleras. De fet, Guernika 37 destaca força en el repertori de la formació d’Anna Maleras que tendia a presentar coreografies apolítiques i amb poc contingut social.

Guernika 37 és una de les coreografies de dansa moderna més destacades dels anys de transició democràtica i precisament aborda obertament el conflicte bèl·lic que havia finalitzat amb la dictadura franquista. Delfí Colomé a Pensar la danza subratlla la tendència de la dansa moderna a representar temàtiques bèl·liques sobre l’escenari, una línia en la qual aquest art dona peu a fer crítica social i política i que va encetar Kurt Jooss amb La taula verda (1932). Palomares, doncs, com molts altres coreògrafs parteix de l’expressivitat i llibertat que ofereix la dansa moderna per reflectir els moments més foscos de la història.

Bibliografia

Colomé, Delfí. Pensar la danza. Madrid: Turner Publicaciones, 2007.

Dansa 79, núm. 23 (febrer 1982 ), p. 14. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/399/rec/23>

Vendrell, Ester. La Dansa a Catalunya 1975 -2000: polítiques i identitat. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.