Logo Institut del Teatre

Dimitri-Jakob Müller «Dimitri»

Comparteix
Data de naixement: 18-9-1935
Lloc de naixement: Ascona (Tesino, Suïssa)
Data de defunció: 19-7-2016
Lloc de defunció: Centovalli (Tesino, Suïssa)
Redactor/a: Jordi Jané i Romeu
Identificacio/ns

Mim-clown, pedagog i posador en escena


Biografia

A set anys decideix ser pallasso per la impressió que li produeix Jony Andreff al circ Knie. De jovenet es trasllada a Berna, s’hi diploma en ceràmica artística, actua en un grup de teatre universitari i estudia dibuix, pintura, teatre, ballet, música i acrobàcia. A París treballa de ceramista, rep classes d’acrobàcia i funambulisme, estudia guitarra i es forma a les escoles de mim d’Etienne Decroux (1955) i de Marcel Marceau (1958). Marcel Marceau l’integra a la seva companyia de mimodrames (Les matadors i Le petit cirque).

El 1959 fa de pallasso august amb el clown Maïss al circ Medrano de París i presenta a Ascona una versió incipient del seu primer espectacle com a solista (Porteur).

El 1961 es casa amb Gunda Salgo (Gunda Dimitri), amb qui tindrà quatre fills. Actua en diversos països europeus i el 1970 fa una primera gira amb el Circ Nacional Suís Knie.

El 1971 inaugura el Teatro Dimitri, on programa teatre físic i exhibeix els seus propis espectacles.

El 1975 engega l’Accademia Teatro Dimitri i el 1978 funda la Compagnia Teatro Dimitri, tot amb seu a Verscio, on l’agost del 2000 inaugura amb Harald Szeemann el Museo Comico.

El 1975 fa la primera de deu gires pels Estats Units. El 1985 gira per la Xina i dos anys després per Austràlia i el Japó. El 1991 actua en catorze països sud-americans i el 1996 es presenta com a ambaixador de l’UNICEF en una Sarajevo destruïda per la guerra.

A Catalunya ha actuat al 2n Festival de Mim de Barcelona (1982) i al 1r Festival Internacional de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel (Porteur, 23 març 1984). Joan Brossa es fascina pel seu art, li dedica dos poemes i mantenen una espaiada però exquisida relació postal.

Artista polifacètic, ha fet posades en escena d’òperes de Mozart i Offenbach, recitals de cants populars del Ticino amb Roberto Maggini i ha exposat pintura i litografia en galeries d’art de diversos països.


Significació

El mim-clown Dimitri articulava les accions dramàtiques amb els objectes i els instruments musicals, com fa l’august excèntric. Alegre, trapella i profundament humà, es multiplicava en mim, ballarí, acròbata, funàmbul, malabarista i equilibrista i dominava una quinzena d’instruments: totes les habilitats li servien per donar cos emocional al seu missatge.

Els seus espectacles eren senzills d’estructura però plens de significat. Destil·laven un sentit artístic i espiritual de la vida, fruit de l’ambient familiar (els seus pares eren escultors i la mare professava l’antroposofia).

Dimitri solia dir que «el pallasso ha d’encarnar, alhora, les limitacions de l’ésser humà i les seves capacitats de sorprendre». Sostenia que el pallasso ha de fer riure i combinava magistralment el lirisme amb una comicitat molt delicada. No parlava en escena, però el seu clown no era mut, sinó silenciós. Barbotejava alguns sons en un incongruent russo-alemany-italià-anglès, i quan sortia airós d’alguna peripècia engegava un triomfal «Uii, uii, uii, uii, iuuuiii...!» que provocava la immediata complicitat del públic.

No volia actuar al circ pel traç gruixut a què obliguen les dimensions de la carpa i la distància amb el públic. Deia que la diferència entre el seu estil i el dels pallassos de circ era com la que hi ha entre un quartet de cambra i una orquestra simfònica. Però quan el 1970 Fredy Knie sènior li va proposar una temporada al circ Knie la va acceptar de seguida, perquè era precisament en aquell circ que se li havia revelat la seva vocació de pallasso.

Va superar el repte d’immergir la subtilitat del seu personatge en un ambient tan rude, estrident i accelerat com una pista de circ, i encara el va voler augmentar treballant amb un elefant: el seu número La toaleta de l’elefant ja és un tendríssim clàssic de la història del circ.

Tot i l’extensa carrera artística, Dimitri només va crear cinc espectacles com a clown solista (Porteur, Teatro, Ritratto, L’homme orquestre i Dimitri Clown), un clar indicatiu que els espectacles de pallassos requereixen molt de temps de preparació i de posterior rodatge i afinació amb el públic.

Entre els innombrables guardons rebuts: Anello Hans Reinhart de la Società Svizzera di Studi Teatrali 1976 «pel seu inimitable llenguatge gestual i la seva extraordinària força expressiva i musical com a pallasso», Prix d’Honneur Walo (2000) i els premis Grock (1973), Maschera d’Argento (1975), Berliner-Festwochen (1978), Swiss Award for Culture (2009), i Swiss Lifetime Award (2013).


Estrenes

(Resum molt extractat de la cinquantena llarga d’espectacles creats, interpretats o dirigits per Dimitri. Tampoc hi consten els espectacles estrenats a Verscio per la Compagnia Teatro Dimitri amb autoria, direcció i vestuari del mateix Dimitri).

1956. Les matadors i Le petit cirque. Autor i director: Marcel Marceau. Théâtre de l'Ambigu. Cie. Marcel Marceau.

Maig 1959. L’angelo clown. Autor: Ettore Gaipa. Interpretació: Dimitri. Teatre d’Ascona.

1959. Porteur (1a versió). Creació i interpretació: Dimitri. Teatro Castello, Ascona.

1962. Porteur. Creació i interpretació: Dimitri. Theater am Hechtplatz, Zuric.

Març 1970. Entrades de represa i de repertori (primera temporada al circ Knie).

1973. Entrades de represa i de repertori (segona temporada al circ Knie).

1978. Teatro. Creació i interpretació: Dimitri.

Octubre 1978. Il Clown è morto, evviva il Clown!. Autor i director: Dimitri. Berlín.

1979. Entrades de represa i de repertori (3a temporada al circ Knie).

1984. Actuacions al Big Apple Circus (també hi actua el seu fill David Dimitri). Nova York.

1986. L’histoire du soldat (Ramuz/Stravinsky). Posada en escena i personatge El Diable: Dimitri. Direcció musical: Whitney Reader. Altres actors: Kai Leclerc, Masha Dimitri, Andrea Noce Noseda.

1986. Ritratto. Creació i interpretació: Dimitri. Posada en escena: Alessandro Marchetti. Teatro Dimitri, Verscio.

1994. L’homme orquestre. Autor i clown-director d’orquestra: Dimitri. Música d’André Desponds i Oliviero Giovannoni. Lucerner Musikfestwochen, Lucerna.

1998 i 1999. Concepció i direcció dels espectacles del circ suís Monti.

2000. La lezione di guida. Autor: Nino Rota. Posada en escena: Dimitri.

2001. Upside down. Intèrprets: Masha Dimitri i Kai Leclerc. Posada en escena: Dimitri.

2002. Le fil rouge. Intèrpret: Masha Dimitri. Posada en escena: Dimitri.

6 juliol 2005. Das letzte Band (versió alemanya de Krapp’s late tape). Autor: Samuel Beckett. Intèrpret: Dimitri. Direcció: Thomas Hostettler. Teatro Dimitri, Verscio.

4 maig 2007. L’ultimo nastro di Krafft (versió italiana de Krapp’s late tape, de Beckett). Intèrpret: Dimitri. Direcció: Thomas Hostettler. Teatro Sociale, Bellinzona.

30 setembre 2006 La famiglia Dimitri (DimiTRIgenerations). Idea i direcció: Dimitri-Ensemble. Música: Oliviero Giovannoni i Julio Lavayén. Amb: Dimitri, Masha Dimitri, Nina Dimitri, Silvana Gargiulo i Kai Leclerc/Samuel Müller. Theater Winterthur, Winterthur.

16 juliol 2016. Sogni di un’altra vita. Direcció: Livio Andreina. Teatro all’aperto di Hanspeter Gschwend, Monte Verità, Ascona.


Publicacions

Clown Dimitri – Ich. Berna: Éditions Benteli, 1970.

Der Schlaufenclown. Berna: Éditions Benteli, 1980.

Dimitri Album. Berna: Benteli-Verlag, 1973 (reedició 1979)

«El arte de ser payaso». A: La innovación, en serio [Memòria 2010 de l’empresa Ibermática S.A., amb textos de 15 pallassos internacionals i coordinació, pròleg i epíleg de Tortell Poltrona]. Donostia: Ibermática S.A., 2011.

Theater und Schule Dimitri. Berna: Benteli-Verlag, 1985 (Trad. a l'italià 1988).

Mein Humofant. Zuric: Pro Juventute, 1994 (Trad. al japonès 1996).


Bibliografia

Bellasi, Pietro; Londei, Daniele. Dimitri Clown o l’Oro dei clown. Ravenna: Ed. Danilo Montanari, 1996.

Brossa, Joan. «Ram de flors per a Dimitri». A: Anafil. Barcelona: Edicions 62, 1987, p. 193.

Brossa, Joan. «Sextina a un clown extraordinari». A: Viatge per la sextina. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1987, p. 228-229.

Diversos autors. Jours de cirque [Catàleg de l’exposició al Grimaldi Forum de Mònaco]. Mònaco: Actes Sud: Grimaldi Forum, 2002.

Fabbri, Jacques; Sallée, André (ed.). Clowns et farceurs. París: Bordas, 1982.

Ferla, Patrick. Dimitri Clown. Lausanne: Éditions Pierre-Marcel Favre, 1979.

Gschwend, Hanspeter. Dimitri. Le clown en moi (Autobiographie avec porte-plume). Lausanne: Éditions d’en bas, 2004.

Lévy, Pierre Robert. Les clowns et la tradition clownesque. Sorvilier, Suïssa: Editions de la Gardine, 1991.

Mauclair, Dominique. Historia del circo. Lleida: Editorial Milenio, 2003.

Renevey, Monica J. Le Grand Livre du Cirque. Vol. 2. Genève: Bibliothèque des Arts, Edito-Service, S.A., 1977.

Filmografia

Baumann, Guido. Le clown d’Ascona (≃1962).

Kappeler, Friedrich. Dimitri, Clown (documental) (2004).

Pinkus, Gertrud. Anna Göldin. Dimitri hi fa el paper d’un serraller amic de la protagonista (1989).


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x