El Conde de Torrefiel

Tanya Beyeler i Pablo Gisbert van formar El Conde de Torrefiel l’any 2010, al cap de poc de començar a treballar amb la companyia de dansa i performàtica La Veronal. Tots dos creadors van cursar estudis en teatre i filosofia. Pablo Gisbert és l’encarregat d’escriure el material textual i conjuntament amb Tanya Beyeler s’ocupen de la dramatúrgia i direcció dels espectacles. No obstant això, la creació i investigació col·lectiva són també en la base dels seus muntatges.

La companyia va engegar la seva trajectòria estrenant peces en sales que es consideren del circuit off de Barcelona; de seguida van fer el salt a festivals internacionals. Des del seu segon espectacle, Observen cómo el cansancio agota el pensamiento, El Conde de Torrefiel es va establir com una de les companyies més assídues en els festivals de noves tendències de tot Europa i de Llatinoamèrica. Amb el muntatge de La plaza, estrenada al Kunstenfestivaldesarts, van rebre el premi de la Crítica Serra d’Or l’any 2018. L’any 2019 la companyia va acaparar l’atenció mediàtica per l’espectacle KULTUR, estrenat al festival austríac Donaufestival, en el qual es mostrava sexe explícit en escena.

La companyia també ha creat peces audiovisuals i ha fet col·laboracions en tota mena d’espais i festivals com ara el Festival Sâlmon.

El Conde de Torrefiel ha explorat les formes performàtiques bevent, principalment, de la literatura i les arts plàstiques amb un ull posat en el llenguatge, les convencions i la cultura audiovisual de l’era digital. El seu teatre sol tenir una ànima reflexiva, que prova de donar forma escènica al gènere literari assagístic, «com si poguéssim veure el que passa pel cap d’un conferenciant mentre està pronunciant la seva ponència, una al·lucinació paral·lela o independent, depenent del moment, que transita per imatges i representacions que poden tenir o no a veure amb allò que està dient» (Puig i Taulé, 2014). Algunes de les característiques de les seves propostes postdramàtiques són l’experimentació amb el tractament del text, l’humor àcid, sovint incòmode, els recursos coreogràfics, la plasticitat de l’escena i el predomini del discurs reflexiu i autoconscient.

De la mateixa manera que els seus muntatges són singulars, amants del risc, també ho és la seva trajectòria. Tot i que la companyia està radicada a Barcelona, difícilment s’hi estrena una peça seva i encara menys hi fa temporada. La companyia sol exhibir en sales i festivals de tot Espanya, Europa i Llatinoamèrica, i no és casual que s’hagi convertit en una de les companyies independents amb més projecció internacional de la seva generació.

Publicacions

Gisbert, Pablo. Mierda bonita. Escritos para El Conde de Torrefiel. Segovia: La Uña Rota ediciones, 2015.

Gisbert, Pablo. La plaza / Kultur. Segovia: La Uña Rota ediciones, 2020.

Caruana, Pablo. «Algo se mueve bajo El Conde de Torrefiel». El País (30 octubre 2013).

Pérez i Muñoz, Manuel. «El porno intelectual de El Conde de Torrefiel impacta en Girona». El Periódico (23 novembre 2019).

Puig i Taulé, Oriol. «De vegades sento que això que estem fent no té cap mena de sentit, és com una sensació, saps?». Núvol (26 novembre 2014). <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/de-vegades-sento-que-aixo-que-estem-fent-no-te-cap-mena-de-sentit-es-com-una-sensacio-saps-21342> [Consulta: 15 setembre 2020]

Web d'El Conde de Torrefiel