Bernat Joan i Marí

Professor, polític, escriptor i director de teatre. Catedràtic de llengua catalana i literatura a l’IES Santa Maria d’Eivissa. Del 2002 al 2007 fou eurodiputat per la coalició Europa dels Pobles i, del 2007 al 2011, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat nombrosos llibres, assaigs i articles de recerca i d’investigació sociolingüística i sociològica. Ha guanyat el Premi Ciutat d’Eivissa de Narrativa, el Premi de la Nit de Sant Joan i el Premi Baladre, i dues vegades el Premi Ciutat d’Eivissa de Narrativa Infantil. Ha estat director del Grup de Teatre de l’Institut d’Estudis Eivissencs. Com a dramaturg, ha publicat Es gegant des Vedrà, adaptació de la rondalla de Joan Castelló i Guasch (1993); Carn de psiquiàtric crua, obra en tres actes, amb música d’Eugenio Fernández Fernández (1993); Les aventures del cavaller Tirant lo Blanc, adaptació teatral per a infants (annex amb unes peces musicals) (1995); Marc Ferrer: Formentera, la nova terra (1996); El cornetí o la vida (1996); Construcció i destrucció de mites i rols a través del teatre, que conté Subway/Soterrani (1998); Una bella resplendor a la copa, obra en tres actes (1998); Fàtima a Teheran, monòleg en un acte (1998); Història d’ella, publicada en la revista Eivissa, núm. 33-34 (1999); La barbie fantasma (2000); Les tribus de la tribu (2000); Histriòria d’Eivissa (2001); Subway/Soterrani (2001); Trio de negres, entremès en un acte (2003); El dimoni Cucarell i l’arbre sagaç, peça en vuit escenes, preferentment per a titelles (2003); Antropofàgia (2005); L’hereu del baró de Granera (2006); Teatre, inclou quatre textos dramàtics: dos d’inèdits i dues versions d’obres clàssiques traduïdes al català pel mateix Bernat Joan: El drac vermell hi diu la seua, adaptació d’El drac Vermell, de Bernat Joan i Marí; L’inspector a Banana Republic, adaptació de L’inspector, de Nikolai Gògol, i Lisístrata i Les tesmofòries, adaptacions d’aquestes dues comèdies d’Aristòfanes (2007); L’amor que necessites (2008); Vella dalt una figuera (2009); Jocs de matances, que inclou Una juguesca de diable a dimoni, L’arbre sant, Mac de fer trons, Com un infant amb sabates noves, L’estufat que es presenta, En Mohamed toca la flaüta, Gall de panses porfedia amb sargantana i Qui pixa més llarg (2012), i La mà peluda, peça curta publicada el 2019 dins el volum col·lectiu No tenguis por. També ha adaptat per al teatre El llibre de les bèsties de Ramon Llull (2016).

Bernat Joan a la Viquipèdia

Bernat Joan a enciclopèdia.cat

Bernat Joan al portal de l'AELC

Entrevista d'El Nacional a Bernat Joan