Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1943
Lloc de naixement: Palma
Redactor/a: Antoni Nadal
Descripció

Francesc de Paula Barceló i Fortuny

 


Identificacio/ns

Autor dramàtic


Biografia

Té estudis de dret i de filosofia i lletres. Abans del 1970 va formar part de grups de teatre independent a Palma (Grup de Teatre Experimental) i Madrid, i després en grups de teatre escolar. Es va instal·lar a Barcelona el 1969, a 26 anys, on va trobar feina com a monitor escolar i Maria Aurèlia Capmany el va posar en contacte amb el món teatral. La seva obra, emmarcada gairebé dins els anys setanta, és un exemple de dedicació al teatre. És, probablement, l’autor mallorquí de la seva generació que gaudeix d’un coneixement més profund de l’estructura dramàtica. Seguidor dels postulats del teatre èpic, va començar la seva producció teatral el 1970 amb Amagatall per a tres-cents conills, en què, basant-se en l’experiència pròpia, recrea les tensions que sorgeixen al llarg de tres mesos de campament militar. El 1974 va escriure el punyent al·legat contra la pena de mort No te n’espantis, no, Bac, obra estrenada públicament al monestir de Cuixà el juny del 1976 pel Grup de Teatre de l’Orfeó de Sants i força representada en vida del general Franco en locals d’associacions de veïns, sales parroquials... (vint-i-dues representacions semiclandestines entre l’estrena al monestir de Cuixà i l’autoritzada al teatre de l’Orfeó de Sants el juliol del 1977). És inèdita. El 1977 va publicar la farsa ambientada en l’edat mitjana El duc Meu-Meu, premi Ciutat de Granollers 1971, estrenada el 1974 a l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, sota la direcció de Josep Anton Codina, i reposada el 29 de març de 2001 a la Universitat de les Illes Balears per Magisteri Teatre. El 1980 va publicar Entraré de nit, premi Ciutat de Sabadell 1972, en què presenta les activitats d’un grup de l’extrema dreta. El 1976 va escriure La guerra s’ha acabat, paròdia breu dels entrebancs que posa la censura en una època presumiblement idònia per a l’exercici de la llibertat d’expressió. Sense abandonar la direcció escènica, es va allunyar del teatre el 1976 i va emprendre un copiós treball per als programes dramàtics infantils i juvenils de TVE Catalunya i Televisió de Catalunya, que ha completat amb guions de cinema, sèries i minisèries per a la televisió.


Bibliografia

Bartomeus, Antoni. Els autors de teatre català: Testimoni d’una marginació. Barcelona: Curial, 1976, p. 311-319. 

Nadal, Antoni. «La sortida a l’escena de Xesc Barceló». A: Teatre modern a Mallorca. Palma/Barcelona: UIB: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, p. 157-159. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 8)


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x