Logo Institut del Teatre
Obra: Mar i cel
Autor/s: Àngel Guimerà
Redactor/a: Enric Ciurans
Descripció

Personatge protagonista masculí de la tragèdia Mar i cel, obra escrita per Àngel Guimerà, estrenada el 7 de febrer del 1888, interpretat per Teodor Bonaplata.

Saïd és un pirata mestís, fill de mare cristiana, que comanda una nau sarraïna que ha segrestat un grup de cristians i es dirigeix al port d’Alger, on demanaran un rescat a canvi de les seves vides. Envoltat de tripulants que conspiren en contra seva per quedar-se amb la major part del botí, Saïd s’enamora de Blanca, que el correspondrà, i vençuts per la impossibilitat de viure en llibertat el seu amor, es llençaran abraçats al mar, culminant aquesta tragèdia d’amants infortunats que suposà el primer gran èxit del seu autor.

Com han comentat els estudiosos de l’obra guimeraniana, la condició de mestís de Saïd respon a un mena d’autoretrat idealitzat del mateix Guimerà, que no havia aconseguit superar la seva condició d’home nascut a una família formada per Margarita Jorge, d’origen canari, i Agustí Guimerà, vendrellenc que s’havia traslladat a Santa Cruz de Tenerife per motius laborals. Retornats a Catalunya el 1853, només tres anys abans els fills havien estat reconeguts davant les autoritats eclesiàstiques arran el seu matrimoni, quan Àngel Guimerà ja tenia cinc anys. Aquesta qüestió afectà de tal manera al futur dramaturg que arribà a falsificar la seva data de naixement per situar-la després del casament dels seus pares.

Saïd és el prototip de l’heroi guimeranià, un home sol i que viu una mena de complex de mestissatge i una passió amorosa incontenible que el condueix, en aquest cas, cap a la mort, vivint una reconciliació amb allò que a l’inici del relat odia. Com escriu Xavier Fàbregas: «…l’exclusió de la catalanitat duu el personatge a combatre Catalunya, a odiar-la, fins que l’amor el redimeix d’aquest odi i el reconcilia amb la raça que havia combatut i a la qual pertany en un cinquanta per cent. Saïd, però, en no poder superar la fatalitat del seu destí cau al mar abraçat amb Blanca com a símbol d’una voluntat d’unió que va més enllà de la mort».

A banda de Teodor Bonaplata, que l’interpretà a l’estrena de 1888, Saïd ha estat interpretat, entre d’altres, per Enric Borràs (1904 i 1923) i per Carlos Gramaje, en la versió musical de Dagoll Dagom, estrenada el 1988, i que ha tingut diverses reposicions fins al 2015.


Bibliografia

Guimerà, Àngel. Obres selectes. Vol. I. Barcelona: Ed. Selecta, 1975.

Fàbregas, Xavier. Àngel Guimerà. Les dimensions d’un mite. Barcelona: Edicions 62, 1971.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x