Paco Azorín

Escenògraf, il·luminador i director d’escena.

El seu avi li va transmetre la seva gran passió per la música i en particular per la sarsuela. Des de molt petit, Paco Azorín jugava a construir amb caixes de galetes de la botiga dels seus pares les escenografies de les sarsueles que escoltava.

Va estudiar Escenografia i Direcció d'escena a l'Institut de Teatre a Barcelona. Des del segon any de carrera ja creava els seus propis projectes com a director i escenògraf. Un dels seus mestres va ser Iago Pericot, qui el va animar a dedicar-se també a la direcció a més de l’escenografia. Des dels seus inicis, Paco Azorín té interès per connectar la direcció i la dramatúrgia de l'espai.

La primera obra professional en la qual va treballar com a escenògraf va ser Calderilla, una versió de L'òpera de tres penics, dirigida per Guillermo Heras el 1996. El 1997 entra en el món del musical al costat dels mestres Coco Comín i Marc Montserrat amb Chicago. Poc després fa el salt al Festival Grec i al Teatre Lliure, impulsat per Carme Portaceli, la qual ell considera «una guia artística i espiritual».

Azorín ha realitzat més de dues-centes escenografies per a òpera, dansa, teatre i musical. Ha treballat al costat de reconeguts directors com Lluís Pasqual, Carme Portaceli, Sergi Belbel, Víctor Ullate, Mario Gas i Ernesto Caballero, entre d’altres.

El 2003 va fundar el Festival Shakespeare a Barcelona i el va dirigir del 2003 al 2007, l’únic festival a tot l'estat dedicat a la figura de l'autor anglès.

Ha rebut nombrosos premis, entre els últims el Premi Cerino 2018 a la Millor escenografia per Filoctetes i el Premi Amics de l’òpera 2017 al Millor muntatge escènic per l'òpera María Moliner.

Des de l'any 2007 col·labora impartint classe a l'Institut del Teatre de Barcelona, també participa en xerrades i classes magistrals. Així mateix, és responsable i docent de màsters i cursos a diverses universitats. És acadèmic de l'Acadèmia Espanyola de les Arts Escèniques.

La crítica ha destacat de Paco Azorín la seva interessant aportació estètica, així com la varietat de gèneres i formats a través dels quals ha sabut traçar una línia clarament personal. El seu estil es podria denominar, segons ell mateix diu, de «senzillesa contemporània». Per Azorín hi ha d’haver una comunicació amb l’espectador d’avui, l’estètica de les escenografies ha de ser contemporània, el contrari seria un exercici d'estranyament innecessari. Les seves escenografies destaquen per la seva capacitat de mobilitat i de transformació usant pocs elements que donen aquesta imatge de senzillesa, però que moltes vegades tenen una gran complexitat tècnica darrere. L’aparent simplicitat dels elements es veu transformada per l’enorme poesia que generen les propostes escenogràfiques de Paco Azorín.

Alguns dels treballs més destacats:

23 febrer 2006. La finestra tancada. Agustí Vila. Carme Portaceli. Espai Lliure del Teatre Lliure, Barcelona. (Escenografia i il·luminació).

21 febrer 2008. Ante la jubilación. Thomas Bernhard. Carme Portaceli. Sala Francisco Nieva del Teatro Valle-Inclán de Madrid. (Escenografia i il·luminació).

11 novembre 2008. Le Nozze di Figaro. Lorenzo da Ponte. Lluís Pasqual. Gran Teatre del Liceu. (Escenografia).

2 març 2009. Ricard II. William Shakespeare. Carme Portaceli. Nau Ivanow de Barcelona. (Escenografia i il·luminació).

29 abril 2009. La casa de Bernarda Alba. Federico García Lorca. Lluís Pasqual. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).

16 maig 2009. Cien puñaos de rosas. Ruperto Chapí (llibret); Manuel Maestro (dramatúrgia). Paco Azorín. Plaza Mayor de Madrid. (Escenografia i direcció escènica).

3 juliol 2009. La Calesera. Luis Martínez Román; Francisco Alonso; Emilio González del Castillo. Carles Alfaro (direcció d’escena). Teatro de la Zarzuela de Madrid. (Escenografia).

3 febrer 2010. L’auca del senyor Esteve. Santiago Rusiñol. Carme Portaceli. Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).

13 juny 2010. Prometeo. Esquilo; Einer Müller. Carme Portaceli. Teatre Grec de Barcelona, dins de la programació del Festival Grec de Barcelona. (Escenografia).

16 juliol 2010. Amb els peus a la lluna. Antoni Parera Fons; Paco Azorín; Manuel Maestro. Paco Azorín. Teatre Lliure de Montjuïc, dins de la programació del Festival Grec de Barcelona. (Escenografia i direcció escènica).

19 gener 2012. Els baixos fons. Maxim Gorki. Carme Portaceli. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).

23 maig 2013. Julio César. William Shakespeare. Paco Azorín. Teatro Circo de Murcia. (Escenografia i direcció escènica).

8 març 2014. Tosca. Luigi Illica; Giuseppe Giacosa. Paco Azorín (direcció escènica). Gran Teatre del Liceu. (Escenografia i direcció escènica).

11 abril 2014. La voix humaine. Jean Cocteau. Paco Azorín. Teatros del Canal. (Escenografia i direcció escènica).

2 juliol 2014. Salomé. Oscar Wilde. Paco Azorín. Teatro Romano de Mérida, dins de la programació del Festival de Teatro Clásico. (Escenografia i direcció escènica).

8 gener 2015. Rinoceronte. Eugène Ionesco. Ernesto Caballero. Teatro María Guerrero, Madrid. (Escenografia).

2 agost 2015. Otello. William Shakespeare; Giuseppe Verdi. Paco Azorín (direcció escènica). Festival Castell de Peralada, Barcelona. (Escenografia i direcció escènica).

13 abril 2016. María Moliner. Lucía Vilanova. Paco Azorín (direcció escènica). Teatro de la Zarzuela, Madrid. (Escenografia i direcció escènica).

6 agost 2016. Turandot. Giacomo Puccini. Mario Gas (direcció escènica). Festival Castell de Peralada, Barcelona. (Escenografia).

7 octubre 2016. Escuadra hacia la muerte. Alfonso Sastre. Paco Azorín. Teatro María Guerrero de Madrid. (Versió, direcció i escenografia).

17 febrer 2017. La autora de Las Meninas. Ernesto Caballero (autoria i direcció). Teatro de Rojas, Toledo. (Escenografia i il·luminació).

28 abril 2017. Refugio. Miguel del Arco (autoria i direcció). Teatro María Guerrero, Madrid. (Escenografia).

3 juliol 2017. La brecha. Marguerite de Werszowec Rey (llibret). Paco Azorín (direcció escènica). Festival d’estiu Sagunt a Escena. (Escenografia i direcció escènica).

9 desembre 2017. Electra. Eurípides. Antonio Ruz. Teatro de la Zarzuela, Madrid. Ballet Nacional de España. (Escenografia).

25 gener 2018. Maruxa. Luis Pascual Frutos (llibret). Paco Azorín (direcció escènica). Teatro de la Zarzuela, Madrid. (Escenografia i direcció escènica).

25 juliol 2018. Filoctetes. Sófocles. Antonio Simón. Teatro Romano de Mérida, dins de la programació del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. (Escenografia).

9 setembre 2018. Fuenteovejuna. Lope de Vega; Javier Almuzara (llibret). Miguel del Arco (direcció escènica). Ópera de Oviedo. (Escenografia).

6 març 2019. Don Giovanni. Wolfgang Amadeus Mozart; Lorenzo da Ponte (llibret). Paco Azorín (direcció escènica). Teatre Principal de Palma. (Escenografia i direcció escènica).

27 juny 2019. Sansón y Dalila. Camile Saint-Saëns. Paco Azorín (direcció escènica). Teatro Romano de Mérida, dins de la programació del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. (Escenografia i direcció escènica).

5 agost 2019. La Traviata. Giuseppe Verdi; Francesco Maria Piave (llibret). Paco Azorín (direcció escènica). Festival Castell de Peralada, Barcelona. (Escenografia i direcció escènica).

Web de Paco Azorín: <http://pacoazorin.com/>

<http://teatro.es/contenidos/figuras/paco-azorin/>

<http://teatro.es/profesionales/paco-azorin-francisco-azorin-522>

<https://documentacionescenica.com/peripecia/consultes/directori/directorio_7609/azorin-paco>