Cal considerar, primerament, que el nom d’aquesta sala podria ser també perfectament «Teatre del Circo Gerundense» o «Teatre Centro Cultural», atès que ha depès sempre d’aquesta entitat, que l’ha gestionat com a part de la seva seu. Tot i així «L’Amistat» sembla que ha tingut més calat entre la societat gironina i per aquest motiu que ens hem decantat per anomenar-la així.
Obra de l’arquitecte Martí Sureda i ubicada al carrer de la Força número 29, aquesta sala fou inaugurada l’any 1861. Es tracta d’un espai de planta rectangular, amb l’escenari situat al fons i delimitat per un marc de guix color crema del qual sobresurt sols el prosceni corbat. Conté un pis de llotges contínues que s’estén a les altres tres parets de la sala i que es troba a una alçada considerable. Si bé el sostre manté les pintures de tonalitats blaves i daurades originals i no sembla que el primer pis hagi estat massa retocat, la planta baixa fou reformada; i tot i que tal reforma no consta als arxius podem aventurar-nos a situar-la cap al 1922, quan el Casal Obrer «La Amistad» tardà dos anys a reobrir el teatre un cop l’havia adquirit.
Els usos del Teatre de l’Amistat han estat normalment vinculats a l’activitat teatral d’entitats socials i religioses, exceptuant comptades ocasions. El local fou inaugurat l’any 1861 com una sala més del recent creat casino Círculo Gerundense, el qual pogué acollir així nombrosos balls, lectures de poesia, la representació d’òperes com Il Barbiere di Siviglia i de comèdies com ara Lo tuyo mío (en tres actes) o Las cuatro esquinas (en un acte). A partir del 1870 el teatre seguí acollint balls un cop tancat el Circo, fins al 1895, quan s’hi va instal·lar el Círculo Católico de Obreros el qual sembla que se centrava més aviat a oferir concerts de caire religiós. Es perd el rastre del local fins al 1922, en què s’hi va instal·lar el Casal Obrer «La Amistad» que fins llavors havia ocupat el Teatre Odeon. La Amistad organitzava nombrosos esdeveniments, des de conferències i projeccions cinematogràfiques fins a representacions teatrals a càrrec dels mateixos membres de la societat, com ara el drama La pobre aprenenta (1923) o els pastorets anuals L’Estel de Nazareth de Ramon Pàmies.
Deu anys més tard, el 1932, va instal·lar-s’hi el Centre Moral, que va seguir amb la representació dels pastorets i va oferir drames com ara L’hereu de la Baronia, del mateix Pàmies, o comèdies com Estofat a la catalana. Amb l’arribada del franquisme el 1939, la sala fou incautada per la Delegación Provincial de Premsa y Propaganda del Sindicato español del Magisterio, i aquest mateix any les congregacions marianes reobriren el local amb el mateix nom de Centro Cultural, reprenent els pastorets, els Pastorcillos en versió de Padre Sancho fins el 1949, que adapten La rosa de Jericó de Josep Duró Gili.
El teatre fou abandonat el 1960 i deu anys més tard serví de magatzem de l’antiquari d’Anna Ensesa. Actualment resta tancat guardant mobles d’antiquari.
Cultural Rizoma. «Un teatre oblidat: Carrer de la Força, 29 (abans L’Amistat)» (2017). <https://www.culturalrizoma.com/teatre-oblidat-carrer-forca-29-lamistat/> [Consulta: gener 2020]
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Entrades: Circo Gerundense, Círculo Católico de Obreros, Sociedad Obrera La Amistad, Centre Cultural, Centro Cultural.
Ribas, Joan. «En Vicenç Pijaume». El Punt Avui (24 desembre 2017). <http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1310337-en-vicenc-pijaume.html>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
