Logo Institut del Teatre
Territori: Barcelona
Dates: 2007
Redactor/a: Ivan Alcázar Serrat
Descripció

Les Fabriques de Creació són un equipament cultural de propietat municipal i gestió cedida, compartida o pública, segons cada cas. S’instal·len en un antic edifici industrial reformat que allotja, com a activitat principal, processos de creació artística (eminentment d'arts escèniques i plàstiques), per part d'artistes i col·lectius que usen els espais en règim de residència, lloguer o cessió, duent a termes produccions pròpies i coproduccions. Des de mitjans de la dècada del 2000, en el programa funcional de les Fàbriques de Creació de Barcelona es contempla l'objectiu d'una major implicació i participació de la ciutadania en general i el veïnatge en particular en l'àmbit artístic-creatiu, ja no únicament com a espectadors o consumidors, sinó com agents actius, partícips a diferents nivells.

Arreu d'Europa, aquest tipus d'«equipament» o «centre d'art» ja existia i estava implantat i consolidat quan el 2007 l'Ajuntament de Barcelona redacta la Mesura de Govern per desplegar el Programa de Fàbriques de Creació a la ciutat (ICUB, 2007). Si bé aquesta Mesura de Govern municipal formalitza i normativitza l'equipament, es pot considerar que espais com Hangar, l'Ateneu Popular 9 Barris i altres —com els tallers utilitzats per artistes a antigues fàbriques del barri del Poblenou a partir de la dècada del 1980— ja eren Fàbriques de Creació de facto, que inspiraren i serviren de referència del programa institucional.  

Antecedents europeus de l'equipament:

Com a tipologia d'equipament cultural i artístic urbà i metropolità, la Fàbrica de Creació té el seu origen en una sèrie d’espais existents en diverses ciutats europees i funciona ja des de la dècada dels anys setanta del segle vint. D'Art Factories o Friche —a França— en són alguns exemples reputats i primerencs, entre molts altres: el Melkweg (Àmsterdam), ArtsAdmin (Londres), l'UfaFabrik (Berlin), la Friche la Belle de Mai (Marsella) i la Cable Factory (Hèlsinki). Part d'aquests centres funcionen agrupats i coordinats a la xarxa Trans Europe Halls.

Aquest tipus divers, dispers i heterodox de centre de creació, va suscitar l'interès dels estaments institucionals francesos, que n'impulsaren la recerca i catalogació més important i de major escala. Aquest treball el dugué a terme l'equip encapçalat per Fabrice Lextrait, que a inicis de la dècada del 2000 s'encarregà de redactar l'informe anomenat Les nouveaux territoires de l'art (2000-2002), per ordre de Michel Duffour, qui en aquell moment era secretari d'Estat de Patrimoni i Descentralització cultural. En dit informe Lextrait situa, com a context de gènesi d'aquests nous espais creatius, tant la fi de l'economia industrial i l'abandonament dels seus espais, a causa de la relocalització de les infraestructures, com altres factors de caràcter sociològic i estètic, com ara la fi de l'«autonomia de l'art». Per a Lextrait, en la seva diversitat les experiències diverses a les Friche tenen alguns elements i objectius comuns, que les singularitzen de les pràctiques homologades i instituïdes en l'àmbit institucional. Al centre de tots ells, hi hauria un interès palès i creixent per allò que s'anomena el «processus» (procés o work in progress), o sigui l'obertura de la difusió de l'art, del seu debat i reflexió, ja no únicament com a producte cultural acabat i exhibible, sinó ara entreteixit i valuós en tot el decurs del procés de producció (Lextrait et al., 2001b: 23). Això possibilitaria les confluències, debats, intercanvis i encavalcaments entre agents, actors, creadors professionals i amateurs, i tota mena de participants, veïns i ciutadans, que fins aleshores havien estat dividits i separats en àmbits estancs (creadors i consumidors) i, en el cas de la ciutadania, relegats al paper de públic passiu.

La definició institucional barcelonina de la Fàbrica de Creació:

A Barcelona, les Fàbriques de Creació formen part de la darrera generació d'equipaments culturals municipals. Les havien antecedit, després de la represa democràtica, museus, centres cívics i biblioteques. El Pla Estratègic de Cultura de Barcelona (1999) fou concebut, així, des de la plataforma de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament (ICUB, que havia estat fundat el 1996), com «un punt de trobada entre agents econòmics, socials i culturals per tal de dibuixar el futur cultural de la ciutat, la Barcelona del coneixement» (Ajuntament de Barcelona, 2006a: 4). Més tard, el Pla Estratègic de Cultura de Barcelona del 2006 representà una avaluació i actualització del Pla estratègic del sector cultural anterior. El Pla reconeixia en primer lloc una nova realitat multipolar, detectava l’emergència de nous creadors fora dels circuits convencionals, en àmbits diversos com la música electrònica, l’escena alternativa o la dansa contemporània. Un seguit de noms propis en els estaments i projectes dedicats a les arts visual protagonitzaven i estructuraven, dotant-la de contingut, una de les línies del Pla, la de les Fàbriques de Creació, que es definirien aleshores com projectes importants en una nova etapa en el panorama creatiu de Barcelona.

Un dels programes estructurants per tal d'assolir l'objectiu principal de la doble actuació proximitat-excel·lència, tal com el definia el Pla, era el de Barcelona Laboratori. Com a definició general del que hauria de ser el nou equipament de tutela municipal, el Pla preveia una xarxa d'equipaments dedicats a l’assaig i la creació en diferents àmbits artístics, que s'haurien d'ubicar en recintes industrials en desús, en immobles de propietat municipal.


Activitat

La Mesura de Govern «Programa Fàbriques per a la creació a Barcelona» d'octubre de 2007 recull els projectes i plans estructurants anteriors i concreta el programa Barcelona Laboratori (ICUB, 2007: 2). La Fàbrica de Creació es defineix al Programa com un nou model d'equipament, entre el «gran equipament» d'escala urbana (museus) i els equipaments de barri o districte de primera i segona generació (centres cívics, biblioteques). La creativitat, la vertebració territorial i la participació serien les funcions principals d'aquests equipaments anomenats «de nova generació». Pel seu vessant formatiu haurien de coordinar-se també amb les Escoles d'Arts i pel seu vessant de productors culturals es localitzarien com a «noves fàbriques» en espais ja existents que es transformarien. Tindrien una vocació d'espai artístic «multiús» (formació, creació, recerca i producció), i funcionarien també com a «difusors» de projectes (exhibició en petit format, processos de creació).

El Programa de Fàbriques de Creació creix i es localitza sovint en espais construïts i a partir de projectes artístics preexistents (als quals se n'afegeixen alguns de nous). Com a fruit d'una consulta amb els representants del sector cultural de la ciutat es destaquen al mapa d'equipaments culturals i creatius de Barcelona una sèrie d'espais existents i de trajectòria llarga i consolidada, que es constitueixen en els primers nodes potencials del Programa, que a partir d'aquell moment els aixoplugà en el seu paraigua institucional.

Així, per exemple, edificis d'antic ús fabril, com l'Hangar i La Escocesa, que havien funcionat amb gestió col·lectiva d'artistes (sonors i plàstics) abans d'incorporar-se al Programa municipal. D'entre les dedicades a les arts escèniques es compta actualment amb una entitat sorgida de les lluites veïnals de la dècada del 1970, l'Ateneu Popular 9 Barris, que treballa en la formació, l'assaig i la producció de les arts del circ, amb caràcter social dels seus tallers i cursos, i que manté una producció amb regularitat anual (Circ d'hivern de l'Ateneu). La Caldera, fundada el 1995 per una sèrie de companyies de dansa agrupades, es dedica a la formació i residències de dansa, i en la seva segona etapa té la seva seu en un antic cinema a Les Corts. La Nau lvanow (a La Sagrera), un centre cultural multidisciplinari veïnal, havia estat viver de creadors i la seu del grup teatral del FEI (dirigit per Carme Portaceli) i actualment funciona com a viver d'associacions i espai d'assaig per a companyies teatrals en residències de preparació de produccions. El Graner-Illa Phillips (a Sants-Hostafrancs), Fàbrica de creació de nova fundació i d'origen institucional, actua com a centre associat al Mercat de les Flors, i com a tal és un espai associat de dansa i arts del moviment, amb residències d'artistes, i també amb activitat pedagògica i d'exhibició (el festival anual Sâlmon, per exemple). La Fabra i Coats (a Sant Andreu), considerada la nau insígnia del Programa d'equipaments, és l'únic de tots els casos que funciona amb gestió municipal directa, i entre la seva oferta multidisciplinària compta en la seva planta àtic amb una sèrie de sales d'assaig d'arts escèniques, com també amb bucs d'assaig musical. La Seca (al barri de la Ribera, a la Ciutat Vella) és gestionada per l'Escenari Joan Brossa, on es programa anualment el Festival Alcools. La Central del Circ (al recinte del Fòrum, al districte de Sant Martí) té un programa d'activitat com a escola i taller circense. Posteriorment, en fornades que han ampliat successivament la xarxa d'equipaments, encara altres projectes i espais amb una trajectòria escènica dilatada han estat inclosos i cooptats en el Programa municipal. És el cas de la Sala Beckett (fundada la dècada de 1980 al barri de Gràcia), amb nova seu en un edifici recuperat i reformat al barri del Poblenou, un local que havia funcionat com a cooperativa obrera de consum. Actualment compta amb dues sales d'exhibició teatral, i inclou l'Escola de dramaturgs. I igualment és el cas del Teatre Tantarantana (al barri del Raval), el darrer a incorporar-se al Programa de Fàbriques de creació, i que compta amb dues sales, la principal i una sala de petit format, l'Àtic 22.


Bibliografia

ICUB BCNROC. Mesura de govern: Programa Fàbriques per a la creació a Barcelona. Sessió plenari: 26 octubre 2007 [Consulta: 2 setembre 2018] <http://hdl.handle.net/11703/84609>

Lextrait, Fabrice; et al. Actes If. Une nouvelle époque de l'action culturelle. Rapport Lextrait. Vol. 1: Introduction. Monographies et fiches d'expériences. 2001a.

Lextrait, Fabrice; et al. Actes If. Une nouvelle époque de l'action culturelle. Rapport Lextrait. Vol. 2: Étude. 2001b.

ICUB BCN. 06. Pla Estratègic de Cultura de Barcelona. Antecedents: el Pla 99. Pla Estratègic del sector cultural de Barcelona1999. 2006a. <http://www.bcn.cat/plaestrategicdecultura/pdf/Pla_Estrategic_1999.pdf> [Consulta: 2 setembre 2018]

ICUB BCNROC Barcelona. Pla Estratègic de cultura de Barcelona. Nous Accents 2006. 2006b. <http://hdl.handle.net/11703/84953> [Consulta: 2 setembre 2018]


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x