Teatre de Guerrilla

Al llarg dels seus dotze anys de trajectòria artística va conrear un tipus de teatre satíric, en el qual a partir d’una factura pròpia basada en un món rural extremadament tancat, amb personatges estrambòtics, però alhora creïbles i possibles, s’obria a la reflexió d’un món ampli i global.

Després del seu pas amb gran èxit de públic diverses vegades per la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i de triomfar al Sitges Teatre Internacional, el grup nascut als peus del Montseny va aconseguir renom nacional gràcies a la seva participació en diferents programes de ràdio i televisió dins les cadenes catalanes RAC1 i TV3, respectivament. Cal destacar, sobretot, la seva col·laboració amb Caçadors de bolets durant la temporada 2005-2006, circumstància que li va donar una gran popularitat. A causa d'aquest enorme èxit mediàtic, durant una bona colla de temporades el trio humorístic es va convertir en una aposta segura per amenitzar tota mena d’esdeveniments. L’any 2003, Teatre de Guerrilla va donar vida al Supermercat de Teatre de la Selva, que ben aviat es va convertir en el Supermercat de Teatre Catalunya, un festival de teatre localitzat a diferents poblacions de les comarques gironines i barcelonines que tenia un doble objectiu: d’una banda, crear una xarxa territorial en què es poguessin exhibir espectacles teatrals en ciutats de fora de Barcelona (intentant d’aquesta manera descentralitzar l’oferta barcelonina), i, de l’altra, desenvolupar un marc per a la creació, la producció, la compra-venda i la generació de nous públics i mercats. Desavinences de l’organització amb les institucions provocaren, però, la suspensió del festival abans de l’edició del 2005. Quan el grup estava al cim de la seva popularitat a Catalunya, amb actuacions també a Portugal i en altres comunitats espanyoles, es va desfer. Faixedas i Xuriguera iniciaren un nou rumb amb la companyia Dosics; la seva primera obra va ser No som res (2010). Per la seva banda, Masferrer continuà en solitari el projecte de Teatre de Guerrilla (actualment Guerrilla Produccions) i estrenà el monòleg El xarlatà (2010). A més de teatre, en els últims anys també ha fet diverses incursions en el món de la televisió, fins al punt d’assolir una popularitat notable a TV3 amb, per exemple, El foraster, un programa d’humor en el qual els veïns de diferents pobles de Catalunya són, al mateix temps, públic i protagonistes, amb un format que combina els moments de monòleg amb les entrevistes i la recerca dels personatges.

Teatre de Guerrilla va trencar motlles dins el panorama teatral català del moment, amb una fórmula ambiciosa, arriscada i no convencional de teatre crític amb la societat; fent ús d’un estil i una manera de fer inconfusibles al marge dels corrents establerts (de fet, l’elecció del nom del grup respon a una actitud de lluita per emergir enmig d’actors i companyies ja establerts i reconeguts), va aconseguir crear un segell propi i únic, sobretot gràcies al joc i la complicitat interpretativa dels seus tres membres amb la qual treien suc a les situacions més còmiques i quotidianes. El resultat del seu treball va ser un «teatre antropològic d’humor corrosiu», com el mateix Quim Masferrer el va qualificar, posat en evidència amb obres molt recordades per públics amplis.

La companyia va estrenar un total de cinc espectacles, tots ells amb autoria i direcció de Masferrer. El 1998 va presentar, a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, Teatre Total, que ridiculitzava la fal·lera de defensar el folklore català. Aquest muntatge el va seguir, l’any següent, Som i serem, una sàtira sobre la Catalunya profunda protagonitzada per tres personatges rurals, deslligats dels avenços tecnològics i de la modernització, carregats de manies i obsessionats per les seves petites coses. Posteriorment, va arribar El directe (2000), amb el qual Teatre de Guerrilla, partint de la pròpia companyia, oferia una mirada crítica cap al món de la creació, desgranant els tics més corrents de la posada en escena, trencant les convencions i mostrant, en primer pla, ridiculeses de l’art teatral. I, finalment, seguiren la xarlotada EEUUropa (2003), una burla despietada sobre els tòpics nacionals que reunia cinc actors de diverses procedències (entre ells, dos guerrilla) per tal de parlar del procés d’unió de països tradicionalment enfrontats, i Fum (2008), una obra satírica sobre l’aleshores president de la Diputació de Girona, Enric Vilert. Alguns d’aquests espectacles van recollir nombrosos reconeixements i premis: Teatre Total va rebre el Premi Sant Miquel del Públic 1999 de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor obra de teatre i el de la IV Mostra de Teatre Breu Barcelona 2000 als plantejaments teatrals; la trilogia formada per Teatre Total, Som i serem i El directe s’endugué el premi revelació de la temporada 1999-2000 de la crítica barcelonina i l’ARC de categoria teatral 2002, i el mateix any Som i serem va merèixer el primer premi Ciutat de Terrassa de Teatre.

Web de Guerrilla Produccions (abans Teatre de Guerrilla): <https://www.guerrilla.cat/ca/>

Teatre de Guerrilla a enciclopèdia.cat: <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0518832.xml>