Logo Institut del Teatre
Territori: Ronda de Sant Antoni, 38. Barcelona
Dates: 1968-1985 (com a teatre)
Redactor/a: Carme Tierz Grafià
Descripció

Nascut el 1911 a la cantonada amb el carrer de la Riera Alta, el Cine Walkyria va ser un dels més populars del barri de Sant Antoni. Amb una capacitat per a prop d’un miler de persones, va ser reformat el 1934, i després de la Guerra Civil, seguint la tendència d’evitar per imposició governamental els noms estrangers, es va rebatejar com a cine Rondas. Va tancar les portes el 1967 però va deixar pas a una sala teatral que havia implicat la reforma completa del local i que seria batejada com a Teatre Calderón de la Barca.

Amb un aforament de 780 localitats, aquell teatre va ser la primera seu del Teatro Nacional de Barcelona (TNB, 1968-1975) creat pel Ministeri de Información y Turismo, motiu pel qual la premsa s’hi referia com a Teatro Nacional Calderón de la Barca. Per la mateixa raó, el local va rebre el suport de les autoritats franquistes en el moment de la seva inauguració. Així, La Vanguardia del 31 d’octubre del 1968 recull la recepció que el delegat ministerial va oferir a la premsa i la crítica l’endemà de la inauguració en un dels salons de l’hotel Avenida Palace, amb la presència d’altres representants polítics del règim. Matías Colsada, l’empresari madrileny que va convertir el Teatre Apolo en el Palacio de la Revista, es va fer càrrec també del Calderón de la Barca, inaugurat oficialment el 30 d’octubre, enmig d’una gran expectació.


Activitat

Pedro de Urdemalas, una comèdia de Miguel de Cervantes posada en escena per Josep Maria Loperena al capdavant de la Compañía del Teatro Nacional de la Ciudad de Barcelona, va inaugurar el Calderón de la Barca el 30 d’octubre del 1968 en una vetllada que es va vendre com un gran esdeveniment artístic i social i que va comptar, entre d’altres, amb l’assistència del director general de Cultura Popular y Espectáculos, Carlos Robles Piquer, i l’aleshores alcalde de Barcelona, Josep M. Porcioles –que es felicitava pel fet que el TNB s’hagués instal·lat en una sala de nova planta, cosa que augmentava el nombre de teatres a la ciutat.

Los delfines de Jaime Salom, o Oratori per un home sobre la terra, una obra en català de Jaume Vidal Alcover, posada en escena pel Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, són alguns dels muntatges que es van veure durant la curta vida del teatre. Però la programació de la sala era irregular, tant per la qualitat de els companyies que hi actuaven com per una certa improvisació en la programació i el fet que s’alternaven períodes d’activitat i inactivitat. L’experiència com a Teatro Nacional es va acabar el 1970, quan expirava el contracte amb l’empresa propietària. Però en les noves circumstàncies, la sala tampoc no va aixecar el vol i, finalment, el 1975 l’empresa d’exhibició cinematogràfica Cinesa, que ja havia gestionat el Walkyria i el Rondas, es va tornar a fer càrrec de la sala, que va recuperar el seu ús com a sala de projeccions.


Bibliografia

Pérez de Olaguer, Gonzalo. Memòria crítica. Els anys difícils del teatre català. Tarragona: Arola Editors, 2008.

Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.

Webs:

Hemeroteca de La Vanguardia <http://www.lavanguardia.com/hemeroteca> i blog Barcelofília <http://barcelofilia.blogspot.com.es> [Consultes: 5 novembre 2017]


Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x